El llegat anual de Pere Casaldàliga
L’Agenda Llatinoamericana Mundial impulsada pel bisbe continua reclamant un món millor
L’edició d’aquest 2024 se centra en la necessitat de “descolonitzar” els nostres esquemes mentals
Josué Alemán, el coordinador internacional: “Perquè una part visqui bé, molts viuen malament”
Som persones amb ments colonitzades perquè se’ns ha inculcat que la nostra manera de viure és la millor
El respecte a l’alteritat, el repte de reconèixer que qualsevol aspecte de la vida quotidiana i comunitària pot tenir alternatives tan vàlides com les nostres, és el tema central de l’Agenda Llatinoamericana Mundial en l’edició del 2024. Aquest llibre agenda, carregat d’articles de diversos autors, s’edita en 26 països, i a Catalunya es pot trobar en català gràcies a la comissió de l’Agenda Llatinoamericana, una comissió de la Coordinadora d’ONG de Girona i l’Alt Maresme que s’encarrega de dinamitzar la iniciativa i tot el que l’envolta.
Aprofitant les vacances de Nadal, el coordinador internacional de l’Agenda, el salvadorenc Josué Alemán, va visitar Catalunya per fer campanya de divulgació d’aquesta eina pedagògica que el bisbe Pere Casaldàliga va impulsar fa més de tres dècades, juntament amb el claretià José María Vigil. L’objectiu dels dos religiosos, vinculats a la teologia de l’alliberament, era donar resposta a les celebracions dels 500 anys del descubrimiento, amb la voluntat de donar veu als pobres i als marginats, a les víctimes oblidades del sistema. Una filosofia que s’ha mantingut fins ara.
Amb la mort del bisbe, Alemán s’ha fet càrrec de la coordinació internacional i de mantenir viu l’esperit de reflexió i de propostes de canvi de l’Agenda. Aquest any, el tema central de la campanya és Descolonitzar el món i la vida. “Primer de tot –diu– hem de reconèixer que ens basem en estereotips i esquemes mentals construïts i imposats mitjançant processos colonitzadors. Som persones amb ments colonitzades, perquè se’ns ha inculcat que la nostra manera de viure és la millor”, assegura. Per això aposta per obrir la ment i adonar-se que hi ha moltes maneres de viure respectant els altres.
“El procés colonitzador continua si nosaltres intentem imposar la nostra manera de fer les coses als altres. No vol dir que hàgim de canviar com vivim. Individualment no volem conquerir, desplaçar o explotar ningú, però sí que hem de ser conscients que hi ha una part de la població mundial que viu bé a costa de la misèria d’una altra part. Els governs ara ja no sotmeten les nacions, això ho fan les grans empreses transnacionals”, insisteix, i assenyala l’exemple de l’alimentació o els telèfons mòbils. “La majoria de la gent –continua– no sap d’on venen els aliments que consumeix ni com es produeixen els seus telèfons. Els nens es pensen que el menjar es fa al supermercat. No es parla de l’explotació que tot això comporta. Jo no suggeriria que es deixin d’aprofitar recursos naturals, però sí que es faci respectant els drets humans. S’han d’aturar les atrocitats que es comenten, com ara el treball infantil o qualsevol tipus d’explotació. Les persones no som només eines de treball.”
Tal com recorda l’Agenda, a part de la colonització explícita, també existeix la colonització implícita, que tenim molt arrelada de manera subconscient i que també cal erradicar. “Per exemple, no s’ha de normalitzar la idea que l’Àfrica és pobra i que hi han d’anar els cooperants a ajudar. Això comporta el que anomenem el salvadorisme blanc, pensar que cal portar la modernitat a comunitats que potser viuen perfectament tal com ho han fet sempre”, assegura.
En aquest sentit, també posa com a exemple un cas que ha conegut recentment a Guatemala a través de Gladys Tzul Tzul, activista i sociòloga k’iche’ experta en polítiques comunitàries indígenes. “A vegades es vol imposar un sistema de democràcia en comunitats que ja tenen la seva manera pròpia de gestionar-se. A Guatemala hi ha moltes comunitats autogestionades. Tothom treballa per al bé comú. Tant li fa que tinguis un doctorat: quan et toca anar a buscar aigua al riu ho has de fer. Són sistemes que busquen el bé comú i potser n’hauríem d’aprendre enlloc de voler canviar-los. Ells no s’han de preocupar, posem per cas, de les pensions de jubilació. Ho tenen resolt perquè saben que rebran el que necessitin”, remarca Alemán.
Eina pedagògica
Des de la comissió de l’Agenda Llatinoamericana, Jordi Planas destaca la seva importància com a eina pedagògica i de conscienciació. “L’alternativa d’aquest món en què vivim és prendre’n consciència, estar informats, tenir una informació diferent de la dels mitjans multinacionals, que desvirtuen la veritat de la realitat. L’Agenda és una eina més, però també una eina única al món. Ve de l’Amèrica Llatina i ens permet treballar braç a braç, una forma horitzontal de cooperació, de veure’ns, d’abraçar-nos a banda i banda de l’Atlàntic, i això significa una riquesa increïble”, assegura. Planas també reivindica la manera de fer dels qui participen en l’Agenda i en la seva difusió, que és totalment voluntària. “Tota la feina que es fa, es fa de manera gratuïta. Estem convençuts que no tothom s’ha de moure per interessos econòmics. També és molt important la feina que fem amb les administracions públiques. Molt sovint, als de sota, a les bases, ens sembla que ens queden molt lluny, però és evident que hi hem de treballar, perquè tenen una responsabilitat ètica i moral, i les bases hem d’empènyer perquè ho tinguin en compte”, remarca.
En aquesta línia, la campanya de l’Agenda Llatinoamericana es complementa amb diversos recursos pedagògics per estendre encara més el seu missatge. Inclou la creació de materials complementaris propis, implicant-hi directament mestres, professors i educadors populars. Aquests recursos pedagògics són els “fills de l’Agenda”. Es tracta de material gràfic com ara llibres, contes, pòsters i fullets relacionats amb els diversos temes que es van tractant en cada edició. Hi destaca especialment el Calendari Solidari, en format pòster, en què es recullen efemèrides destacades que serveixen per a la reflexió. També hi ha material audiovisual, com la sèrie documental L’excusa. “I és important saber que l’Agenda i els seus materials estan oberts a tothom i es poden reproduir lliurement”, conclou Planas.
