Els xupa-xups arriben a l'oceà Antàrtic

Des de fa 250 anys, els científics fan servir un mètode ideat per Carl von Linné per atribuir denominacions als éssers vius (nomenclatura binomial, Homo sapiens, per exemple). Habitualment s'utilitzen paraules d'arrel llatina que descriuen les característiques de l'espècie, el lloc on han estat localitzades o el nom del descobridor.

Els científics proposen els noms i la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica es guarda el dret de modificar la proposta. A la pràctica, el sistema és força permissiu i alguns científics ho aprofiten per atribuir noms del tot inversemblants a animals i plantes. El mateix Linné va fer servir el seu invent per atacar un dels seus adversaris, Georges Louis Leclerc, comte de Buffon, i l'any 1758 va batejar el gripau comú amb el nom de Bufo bufo.

Un equip de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona i del Centre d'Estudis Avançats de Blanes s'ha sumat a la tendència de les curiositats onomàstiques batejant una esponja que viu a les fredes aigües antàrtiques amb el nom de Stylocordyla chupachups, en referència a la forma dels seus individus. L'investigador Josep Maria Gili, un dels descobridors de l'espècie, ha explicat al portal GlobalTalent que han posat el nom del conegut caramel a l'esponja “com a homenatge als nostres fills, que són els que més pateixen la nostra absència quan treballem a l'Antàrtida”.

La Stylocordyla chupachups viu principalment entre 150 i 300 metres de profunditat, és de color crema clar i la seva part esfèrica fa un centímetre de gruix, amb una tija unida a terra per una mena de petites arrels.