Societat

Història

Un pont sense aigua ni carruatges

El pont romànic que unia Sant Julià del Llor i la Cellera és un punt d'interès, tot i la impossibilitat de creuar-lo

Un aiguat, avui fa vint anys, va deixar-lo envoltat d'aigua, una imatge semblant a l'estat originari de l'obra

El pont,de 82 metres, sols és accessible des del carrer Vell; a l'altre costat, el pas és obstruït per arbrat

Al final del carrer Vell de Sant Julià del Llor, hi ha el pont romànic. És una obra construïda entre finals del segle XI i principis del segle XII. Durant molts segles va servir per travessar el riu Ter, fins que un aiguat el va malmetre.

Com han escrit Benet Valentí Guitart, en la revista de Bonmatí L'Amic, i el cellerenc Joan Novich Palahí, a Quaderns de recerca, fa gairebé 240 anys que el pont va deixar de ser un pont. El 13 de desembre del 1777 hi va haver un gran diluvi per Santa Llúcia. El corrent “va danyar una pilastra i les aigües van desviar-se deixant el pont isolat i sense riu, com si es tractés d'un monument”, recordava Valentí anys enrere.

El pont és el vestigi del passat. De fet, no es pot creuar d'una banda a l'altra perquè el pas s'interromp de manera abrupta al costat del Ter i de la Cellera. De tota manera, avui fa vint anys, el 9 de desembre del 1996, un aiguat va deixar envoltat d'aigua el monument. Potser seria la imatge més semblant al que havia estat originàriament la infraestructura.

Fase romana

Josep Calzada Oliveras recordava a Nostra Província fa més de cinquanta anys que el pont de Sant Julià és d'origen romà. Calzada, adscrit a l'àrea de Cultura de la Diputació, exposava que el pont romànic seria “una reconstrucció ja que, aixecant-se uns dos metres sobre el solar o terra actual, es veu un parament de grans carreus, conservant algun d'ells mostres de l'antic encoixinat [...]. La inspecció detinguda del llit del riu descobreix l'existència de major nombre d'aquests carreus que han quedat enterrats amb el temps. Això ens porta a la conclusió d'una primera construcció o fase romana del pont, a la qual podria pertànyer inclús una part de la construcció actual d'una de les arcades”.

Calzada Oliveras descriu que el pont, de 82 metres, té tres arcades, “molt desiguals, ja que la més grossa té 20 metres de llum, i les altres dues són de 12 i 11,5 metres, respectivament [...]. A dalt del pont hi ha uns 2 metres com espai viable per carruatges”.

L'alcalde de Sant Julià del Llor i Bonmatí, Marc Garcia (Independents-Acord Municipal), admet que el pont és un dels punts d'atracció del municipi, de 1.272 habitants (entre els dos nuclis). “La situació ideal requeriria que s'hi fes una inversió, però no s'ha fet, de moment”. Hi havia hagut un estudi ambiental per tornar a fer transitable l'obra. Un veí restaura un molí de blat i vol obrir un negoci de turisme rural a prop del pont d'aquí a uns mesos.

En l'esmentat article de Valentí a L'Amic, es recordava que uns anys després de l'aiguat del 1777 va començar a funcionar una barca que travessava el Ter. Valentí també es referia a un antic pont al Pasteral enderrocat per un aiguat el 1599. Ara per travessar el riu en cotxe hi ha des del 1977 un pont entre Sant Julià i Anglès.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Simón no descarta que “en molt pocs dies” es pugui plantejar el relaxament de l’ús de la mascareta

Madrid

Espanya registra 11.061 nous positius de Covid-19 i 93 defuncions més des de divendres

Madrid

Un estudi descobreix una nova connexió provocada per una proteïna iniciadora del càncer de mama

barcelona

L’EMA flexibilitza les condicions de conservació de la vacuna Pfizer-BioNTech

Brussel·les

Barcelona demana reobrir l’oci nocturn “com més aviat millor” per evitar ‘botellades’ i aglomeracions

barcelona

El Berguedà és la comarca barcelonina que té més capacitat d’alimentar la seva població amb productes locals

Barcelona

La Mobile Week 2021 tindrà un format híbrid i s’estendrà a 18 municipis per apropar la tecnologia als ciutadans

Barcelona

L’Audiencia Nacional arxiva una investigació secreta sobre la suposada ingerència russa a favor de l’1-O

Barcelona

L’oferta educativa de Barcelona presenta desequilibris en funció de la zona

Barceloma