Tot a punt per la Rifa de Nadal 2016, que reparteix 2.310 milions d'euros
L'Estat ingressa 1.000 milions d'euros i cada català s'hi gasta una mitjana de prop de 50 euros
El primer premi de la Loteria de l'Estat ha caigut a la ciutat de Barcelona un total de 40 vegades i 57 al total de la demarcació
Els bombos, les pilotes, els nens de San Ildefonso i els habituals de la cita disfressats per a l'ocasió ja estan a punt per a l'inici de la Rifa de Nadal 2016, un esdeveniment que repartirà a partir de les nou del matí 2.310 milions d'euros que es tradueixen en 400.000 euros cada dècim premiat amb la grossa i 125.000 per als del segon premi.
Com és habitual als últims anys, la cita té lloc al Teatro Real de Madrid, on centenars de persones han fet cua malgrat el fred del matí per assistir en directe al sorteig. Molts són familiars dels nens que reparteixen la sort, però altres són autèntics professionals de la disfressa que troben protagonisme en aquesta cita. Com “El Cañizares”, de Badajoz, que fa 22 anys que assisteix a la cita, i que avui va vestit de camaleó i assegura que la grossa sortirà a les 12 hores i 35 minuts exactament. També Jesús Calabria, de Novales, que vesteix de Papa de Roma i ve des de fa 12 anys, o José Antonio, de Fuenlabrada, vestit de Quijote per commemorar el quart centenari de la mort de Cervantes.
Amb el lema El premi més gran és compartir-lo el sorteig d'aquest any repartirà entre els dècims adornats amb una imatge del “Nacimiento flamenco” un primer premi de 4 milions d'euros al número (3,2 després d'impostos), un de segon d'1.250.000 euros, un de tercer de 500.000, dos de quarts de 200.000, vuit de cinquens de 60.000, i 1.794 de 1.000 euros.
El sorteig durarà aproximadament tres hores i mitja i repartirà la sort entre 165 sèries de 100.000 números de loteria venuts. L'administració ha ingressat 33.000 euros per cada número complet que hagi venut, i el total de l'emissió ascendeix a 3.300 milions d'euros. El retorn en premis és del 70% de la emissió, de manera que l'Estat ingressa aproximadament 1.000 milions d'euros que creixen si algun dels números premiats queda desert.
Catalunya s'hi gasta 380 milions
Els catalans es gasten cada any en aquesta loteria aproximadament 50 euros per habitant, 380 milions d'euros. L'any passat van ser 51,03 euros per habitant, un 3,98% més que al 2014. En total van ser 383.687.760 euros.
En aquesta ocasió, l'Administració de Loteria ha enviat als punts de venda de Catalunya números per valor de 438.572.620 euros, és a dir que preveu que la despesa se situï a l'entorn de 58,41 euros per habitant de mitjana.
Per demarcacions, la previsió de vendes és de 56,62 euros per persona a Barcelona, 42,87 a Girona, 133,71 a Lleida (on hi ha l'administració de Sort) i 44,29 a Tarragona. Són xifres inferiors a la mitjana de l'Estat, on Loteries preveu que la despesa per habitant se situï de mitjana en 63,8 euros.
El sorteig es farà pel sistema tradicional, és a dir, que hi ha un bombo per a números i un altre per a premis. A dos quarts de nou del matí tindrà lloc la comprovació de les sèries. És un moment en que qualsevol persona del públic pot consultar si efectivament el seu número s'introduirà als bombos.
Després s'introdueixen a un bombo les 100.000 boles amb els números i a l'altre els 1.807 premis. Totes les boles, fetes amb fusta de boix, pesen totes el mateix, tres grams i mesuren 18 mil·límetres.
El govern espanyol manté vigent aquest impost especial que Cristóbal Montoro va engegar a al 2012 com a “mesura temporal i extraordinària”. La grossa, premiada amb quatre milions d'euros, es tradueix en un premi de 3,2 milions d'euros després d'impostos. L'estalvi per a l'Estat també es produeix pel fet que no s'hagin venut números premiats. Al 2013 Loteries de l'Estat va vendre només el 63,6% dels premis del sorteig de Nadal, una xifra que al 2014 ja havia repuntat fins al 80,9%.
Competència amb la Grossa de cap d'any
És quart any que la Rifa de Nadal s'enfronta amb la competència de la Grossa de cap d'any. Després que la recaptació a Catalunya va caure un 8,46% al 2013, el doble que a l'Estat, al 2014 va créixer un 2,58% i al 2015 un 3,98%.
A Catalunya el principal premi de la Loteria de Nadal ha caigut a la ciutat de Barcelona un total de 40 vegades i 57 al total de la demarcació. Va caure a Barcelona el 2013, i també al 2012, juntament amb Vic (4 vegades), Sabadell (2), Sitges, Sant Quirze del Vallès, Ripollet, Mollet del Vallès, Mataró, Martorell, Igualada, Granollers, El Prat, Cerdanyola i Castelldefels.
A la demarcació de Girona només ha caigut dues vegades, el 1914 a Ripoll i el 1961 a La Jonquera. A la de Lleida cinc vegades, tres (2003, 2004 i 2007) a Sort, i dues (1881 i 1901) Lleida ciutat. A Tarragona no hi ha caigut mai.
