Societat

Festes i tradicions

pessebre

País de figuretes

La ciutat de Girona és el marc de la setzena edició de la Biennal del Pessebre Català, amb més de cent diorames d'arreu de Catalunya, les Balears i el País Basc repartits pel Barri Vell

És una de les més potents del pessebrisme català i en aquesta edició, a més dels clàssics i dels innovadors, hi ha una reivindicació de la figura de la dona

“És una tradició potent aCatalunya, com es demostra cada any pels volts del 4 d'octubre”

La primera representació documentada d'un pessebre a Catalunya data del segle XIV. Tot fa pensar que el pessebre va ser introduït per influència franciscana i dominicana. Sant Francesc d'Assís es considera l'inventor dels pessebres vivents. Set segles més tard no hi ha cap poble ni ciutat d'aquest país que, quan s'acosta el solstici d'hivern, no tingui un pessebre a la plaça, organitzi una mostra, celebri un concurs o faci una exposició. No hi ha cap escola en què els mestres no repeteixin la cerimònia anual d'involucrar els nens en la construcció d'un pessebre original. La tradició s'ha desplaçat lleugerament de les llars familiars als espais públics i comercials, però encara hi ha força famílies que, amb molsa o sense, munten el pessebre a casa.

És una tradició potent a Catalunya, com es demostra cada any, pels volts del 4 d'octubre, dia de Sant Francesc d'Assís, patró del gremi, en la trobada de pessebristes de Catalunya i les Balears. Aquest any es va celebrar a Castellterçol amb l'assistència d'uns 250 devots dels diorames relacionats amb el naixement de Jesús. Hi ha una federació catalana de pessebristes, menys conflictiva segurament que moltes de les esportives, que agrupa 64 associacions de pessebristes de Catalunya i les Balears.

A les terres gironines l'art del pessebrisme està estretament vinculat a la capital de la Garrotxa per l'arrelament de la indústria de la imatgeria religiosa a finals del segle XIX, i va viure els anys de vaques grasses entre l'acabament de la Guerra Civil i les darreries de la dècada dels seixanta, quan el Concili Vaticà II va decidir que en el tema de l'adoració de les imatges tampoc n'hi havia per a tant. En aquesta època hi va haver a l'entorn d'una cinquantena de tallers vinculats a la construcció d'imatges religioses.

La Mostra de Pessebres d'Olot és una de les més prestigioses del país i, segurament, la proposta que més personalitat dóna a la ciutat en aquestes dates, fins al punt que a Olot el Nadal no s'entendria sense una mostra de pessebres potent. És una de les activitats que porten més forasters a la ciutat, segurament atrets també per la resta d'ofertes lúdiques i culturals que s'organitzen aquests dies.

En aquesta edició es podran visitar set exposicions. Unes agradaran als visitants més clàssics i d'altres als que aprecien la innovació, sigui en un aspecte formal o pel seu caràcter reivindicatiu. A Can Trincheria, al Museu dels Sants i als claustres del Carme es respiren aires innovadors. Qui prefereixi formats més clàssics podrà satisfer la curiositat a l'edifici de l'Hospici. Paral·lelament, en deu esglésies i capelles d'Olot, l'Agrupació de Pessebristes ha instal·lat diorames, que es podran visitar fins a principis de febrer. També n'hi ha en sis espais de la resta de la comarca, entre els quals destaca el monestir del Sant Sepulcre de Palera, de Beuda, que participa en el circuit per primer cop.

De tota manera, aquest any el focus d'atenció del pessebristes s'ha traslladat de la capital de la Garrotxa a Girona, que és el marc, fins al 8 de gener, de la setzena Biennal del Pessebre Català. L'exposició fa un recorregut pel Barri Vell i inclou quatre espais: l'entrada de l'ajuntament de Girona, el Teatre Municipal, el Caixafòrum i el claustre de la Diputació. Aquest esdeveniment coincideix amb el 70è aniversari de l'Associació de Pessebristes de Girona i amb el centenari d'Els pastorets de Josep Maria Folch i Torres. Setze dels diorames exposats han estat encarregats per la Fundació Folch i Torres i la Coordinadora de Pastorets de Catalunya amb motiu del centenari d'Els pastorets, i s'han realitzat a setze associacions de pessebristes de la Federació Catalana. El figurista mataroní Marçal Casanovas ha estat l'encarregat d'esculpir el conjunt de 160 figures destinades a aquests diorames. A més a més, també hi participen 92 diorames inscrits de diferents entitats federades de Catalunya i dos més del País Basc.

Com cada any per Nadal es fa, també, l'exposició de pessebres a l'espai La Carbonera i Cisterna del Museu d'Història de Girona, que enguany celebra la trenta-tresena edició i que es podrà visitar del 13 de desembre al 22 de gener.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Festival Z de Girona programa 14 companyies joves amb produccions en procés i acabades

GIRONA

Presenten la ruta que al juny enllaçarà Figueres i Perpinyà amb de bicicleta i transport públic

GIRONA

Una òpera de Wainwright, Belluci donant veu a Callas i un espectacle d’Acosta, al Festival de Peralada

perelada

Pas ferm per la Casa de la Tecnologia de Girona

GIRONA

La Bofill vol una regulació més estricta dels concerts

Barcelona

Nou projecte per rehabilitar l’antiga fàbrica del Pla de Ripoll

ripoll

Reivindicació del lideratge compartit al sector turístic

LLORET DE MAR

Incrementa un 36% els casos atesos als CAP per problemes de salut mental a la demarcació de Girona

girona

Educació i Salut acorden que els grups bombolla es puguin barrejar a les escoles

Barcelona