Els catalans nascuts a fora també volen votar
Demanen poder participar en el referèndum i el procés constituent
A Catalunya hi ha 823.577 catalans d'origen estranger que, malgrat residir al país, no tenen dret a vot, una situació que diverses entitats d'immigrants s'han proposat erradicar amb la mirada posada en el referèndum sobre la independència de Catalunya que es preveu celebrar aquest 2017. Per això han creat la Plataforma per la República Igualitària (PRI), que assegura estar treballant amb els grups parlamentaris partidaris del referèndum per solucionar la situació. En l'acte de presentació a la societat fet ahir a Barcelona van reivindicar “participar de la vida pública i política i, en l'actual moment que viu Catalunya, participar en el referèndum i en el procés constituent”, com va explicar Mario Soria, un dels portaveus de la PRI i membre de la sectorial d'immigració de l'ANC, acompanyat d'associacions d'argentins, equatorians indis i pakistanesos. En aquest sentit, recorden que el Codi Civil català determina que el veïnatge administratiu a Catalunya s'adquireix al cap de dos anys de residència, però denuncien que això no es tradueix en dret a vot. I cal tenir en compte que representen prop d'un 10% de la població de Catalunya i que, en cas de votar, podrien decantar la balança, perquè ara mateix només poden votar els estrangers que tenen DNI, als quals anomenen hispanocatalans. És per això que reivindiquen que la Generalitat estableixi un cens per evitar irregularitats de l'Estat sobre l'actual, de les quals sospiten, i indiquen: “L'Institut Català de la Salut té el millor cens de Catalunya perquè hi és tothom.”
El secretari del Casal Argentí de Barcelona, Diego Arcos, va assenyalar que sumar la població immigrada al cens electoral tindria un doble efecte positiu: d'una banda, llançaria un missatge integrador a aquest col·lectiu i, a la vegada, demostraria l'interès de Catalunya pel seu benestar, aspecte que interessa especialment als estats amb ciutadans aquí. En cas d'esdevenir un estat, Arcos assegura que l'Argentina, per exemple, basaria la seva relació amb la república catalana en la seva actitud envers les Malvines i en el tracte als argentins a Catalunya. És per això que va destacar la feina que es fa des de la Conselleria d'Exteriors: “Som els supporters, els forofos de Romeva.”