Societat

Memòria històrica

La memòria oral del Pla d'Urgell, en documental

El treball recull el testimoni de padrins i padrines que van viure la República i la guerra

El Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà ha realitzat un ampli documental sobre la memòria històrica al Pla d'Urgell, a través d'entrevistes a testimonis de la comarca que van viure de manera directa la República, la guerra i la postguerra.

El documental La memòria del Pla 1931-1955 es projecta aquest mes en diversos municipis. Ahir se'n va fer la presentació i la projecció de la primera part del documental a l'Ateneu La Baula, a Lleida. La primera part està dedicada a la Segona República. Divendres vinent i el següent es completarà amb les parts dedicades a la guerra i als primers anys del franquisme.

La primera projecció del documental es va fer a Mollerussa i va servir per retre homenatge als padrins i padrines que hi han participat. Se'ls va entregar un obsequi i també una còpia de l'entrevista sencera que se'ls fa fer. També s'ha exhibit al Palau d'Anglesosa i altres pobles del Pla.

El projecte es va posar en marxa el 2009. Des del grup Mascançà van adherir-se al projecte de banc de memòria del Memorial Democràtic de la Generalitat. A partir de llavors van posar en marxa la recollida d'informació per localitzar testimonis a tots els pobles del Pla d'Urgell, i realitzar els enregistraments de les entrevistes.

N'han recollit en total una seixantena de testimonis, de tots els municipis de la comarca. Els enregistraments (les entrevistes senceres van dels 45 minuts, la més breu, a les tres hores, la més llarga) s'han cedit a l'arxiu comarcal del Pla d'Urgell, i estan a l'abast de tots els investigadors que vulguin realitzar recerca amb ells.

A partir d'aquest material, l'historiador Jordi Soldevila i la periodista Laia Soldevila van elaborar un guió de documental i el van muntar, separat en tres parts: República, guerra i primers anys del franquisme, d'una hora de durada cadascun.

El documental recull testimonis de totes les ideologies i els bàndols. “Són molt interessants; hem trobat, per exemple, persones que ens expliquen com funcionava el caciquisme als pobles”, explica Jordi Soldevila. En molts casos són històries dures que ni els familiars propers havien escoltat abans. “Alguns ens van dir que ja era hora que els ho anéssim a preguntar, i a d'altres els vam haver de convèncer”, diu Soldevila. La memòria, finalment, ha quedat preservada amb la veu dels qui ho van viure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Menys supermercats i més usos culturals al nou Pla de Ciutat Vella

barcelona
Societat

Els pisos de l’illa del carrer Canigó s’hauran de reforçar

Badalona
religió

Montserrat vol que el seu ‘Mil·lenari’ sigui obert a tota la societat

Montserrat
societat

Estudien un projecte per crear pisos amb serveis per a gent gran que faciliti l’accés al lloguer als joves

Manresa
Campdevànol

Punt d’autoreparació de bicicletes a la font del Tòtil

Campdevànol
GIRONA

Els pagesos gironins protesten per una nova baixada del preu de la llet

GIRONA
Societat

Acord per ampliar el festival Roses de Reus

Reus
FIGUERES

Restauraran la façana i els elements patrimonials del Teatre el Jardí

FIGUERES
Urbanisme

Rebategen carrers de Sarrià per denunciar la destrucció dels jardins de Can Raventós

Barcelona