Horta de Sant Joan podrà recuperar el fresc singular de la façana consistorial
Un estudi preliminar dels tècnics conclou que l’obra, una al·legoria a les Corts de Cadis, es pot restaurar
El consistori s’acollirà a una línia d’ajuts
Horta de Sant Joan vol donar llustre al singular fresc de la façana de l’ajuntament, un mural de Ferran VII que al·ludeix a les Corts de Cadis i que data del 1812. Segons les conclusions preliminars dels tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), el fresc es pot restaurar.
Amb aquesta voluntat, l’alcalde d’Horta de Sant Joan, Joaquim Ferràs, ha avançat que el consistori s’acollirà a una línia de subvenció per a la rehabilitació de béns mobles: “L’obra és bastant exclusiva i la seva recuperació té un interès històric.”
El fresc es va tapar l’any 1981 amb una còpia del dibuix original sobre un plafó que, a principis del febrer passat, va ser retirat provisionalment. En una primera impressió in situ, tècnics del CRBMC van refermar que l’obra estava òptimament conservada, però amb la necessitat de ser netejada i consolidada perquè pogués ser visible i entenedora.
Molts ajuntaments espanyols van representar al·legories de les Corts de Cadis en exteriors entre el 1812 i el 1814. El d’Horta, però, seria l’únic que es conservaria. Des del consistori es considera que la recuperació del fresc seria el “colofó” a la reforma del nucli antic que s’està portant a terme aquests mesos entorn de diversos carrers i places, una de les quals és la de l’Ajuntament.
LA DATA
Noves pistes del passat medieval
Precisament, la segona fase de les obres de rehabilitació del nucli antic d’Horta han posat al descobert noves pistes sobre el passat medieval de la vila. Després de la constatació de la ubicació de la muralla de l’antic castell en fases anteriors, ara han aparegut fins a tres nous murs, amb diferents orientacions, que sota l’actual plaça de Sant Salvador –la més moderna de les places del nucli històric– no encaixen amb cap de les estructures de tancament documentades de l’antiga vila. També s’ha localitzat la base de l’antiga Creu de Terme –documentada per últim cop en fotografies del 1913–, que podria ser una creu de fossar. Finalment, entre les troballes arqueològiques destaquen diversos retalls i sitges aparegudes a la plaça de l’Església anteriors al segle XVI i una inscripció, a la façana de l’ajuntament, de la legió Còndor, a uns metres de l’antic hostal que va allotjar Picasso trenta anys abans de pintar el Guernica. Està previst que els treballs culminin al juliol, però es podrien allargar.
