Mataró celebra la primera beatificació que es fa a Catalunya des del segle XII
El cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, diu que aquest és el primer pas per a la canonització del doctor Samsó
Josep Samsó va demanar als seus botxins per morir amb la cara descoberta i amb els braços en creu mirant cap a la ciutat dels seus feligresos, Mataró. I precisament ha estat a Mataró que es va celebrar ahir la cerimònia de la seva beatificació. El Vaticà ha estat 900 anys celebrant aquestes cerimònies a Roma, però l'arribada del papa Benet XVI va suposar la recuperació d'una tradició del segle X. De tota manera, els mataronins no renuncien a anar a Roma en el moment que l'Església consideri oportú convertir el beat en sant. El cardenal de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, es va referir ahir a aquest objectiu al final de la cerimònia, ja que, segons ell, la beatificació d'un capellà és un al·licient per a tota la comunitat sacerdotal en un moment en què les vocacions estan en crisi.
El testimoni del beat Samsó ha de servir, segons Martínez Sistach, per esperonar i intensificar el propòsit de l'Església de Barcelona de «realitzar una pastoral diocesana més missionera i evangelitzadora i a ‘creure l'evangeli i anunciar-lo amb nou ardor', tal com demanen els bisbes de Catalunya.» Martínez Sistach va estar ahir acompanyat de tota la plana major de l'Església catalana. Martínez Sistach va destacar la dedicació del beat Samsó a la catequesi fins al punt que «va ser ell qui va llançar la guspira que havia d'encendre el zel catequètic». Com el blat sembrat que mor per donar fruit, Martínez Sistach va remarcar la mort de Samsó com la consolidació de la seva fama de santedat.
El prefecte de la Congregació per les Causes dels Sants, Angelo Amato, que va intervenir en la cerimònia com a enviat del Vaticà, va afirmar que la beatificació de Samsó és un «signe de l'estima i l'amor que Benet XVI té per Catalunya». Segons Amato, el missatge de qui va ser rector de Santa Maria de Mataró és el d'aquell que «no odia i no mata, sinó que estima i perdona». Per a Amato, ara més que mai, els sacerdots són «cridats a la santedat, a esdevenir testimonis fidels de l'evangeli de la veritat i de la caritat».
La cerimònia, a la qual va assistir un gran nombre d'autoritats, entre les quals hi havia el president de la Generalitat, José Montilla, l'expresident Jordi Pujol, regidors, senadors i els alcaldes de Mataró, Argentona i Mediona –on Samsó també havia estat als inicis de la seva carrera de capellà–. Al final de la cerimònia, les relíquies de Samsó van descansar a l'altar de les Santes de Mataró, al qual ell s'havia referit minuts abans de la mort, en un reliquiari dissenyat expressament pel mataroní Rafael Codina i Marc.
Petita història d'un beat
Josep Samsó i Elias va néixer a Castellbisbal al gener del 1887. Quan tenia 7 anys, va morir el seu pare i la família es va traslladar a Rubí, on va estudiar als Germans Maristes. D'aquí va passar al Seminari Conciliar de Barcelona i va ser designat secretari particular del bisbe de Barcelona. Uns mesos després de ser ordenat capellà, Samsó va ser nomenat vicari coadjutor de la parròquia de Sant Julià d'Argentona, on va fer tasques de col·laborador durant set anys. El 1917 va prendre possessió com a rector de la parròquia de Sant Joan de Mediona, i dos anys després va ser traslladat a Mataró. La feina amb els feligresos, els joves i els nens el van col·locar en el punt de mira quan es produeixen els fets del 6 d'octubre del 1934. Llavors, Samsó va veure que venien temps difícils. Al juliol del 1936 va ser detingut i enviat a la presó de Mataró. L'1 de setembre va ser executat a l'esplanada del cementiri de Mataró, amb la cara descoberta, just després d'abraçar els seus botxins i haver-los dit que els perdonava. El 23 d'octubre del 1944 les seves despulles van ser traslladades a la basílica de Santa Maria, que ahir va resplendir en la cerimònia de la seva beatificació, el penúltim pas cap a la santificació.
