societat
estudi de població
24 pobles gironins superen el 20% de població estrangera
Tot i el descens dels últims anys, la demarcació acapara el 40% de localitats catalanes amb un índex superior al 20% i hi ha nou municipis gironins que tenen més d’un 30% d’habitants d’origen forà
Set dels deu municipis del país amb un índex més alt són a Girona
Celrà i Flaçà són dels pocs on ha pujat l’índex des del 2012
Hi ha 24 municipis de la demarcació de Girona on els habitants d’origen estranger suposaven més del 20% de la població en data 1 de gener del 2017, segons dades del padró fetes públiques recentment per l’Idescat. Són un 37% menys de localitats respecte a cinc anys abans (a principis del 2012, hi havia 38 pobles a les comarques gironines amb més d’un 20%), però Girona continua sent, de molt, la demarcació catalana líder: set dels deu municipis del país amb un índex més alt són aquí, i els 24 pobles gironins amb més d’un 20% d’habitants forans suposen un 40% del total de municipis catalans en aquesta situació.
En el rànquing gironí de l’any passat destaquen Castelló d’Empúries, on el 43,6% dels ciutadans són immigrats; Salt, on ho són el 37,1%, i Sant Pere Pescador, amb un 37%. Són tres dels quatre municipis amb un percentatge més alt de població estrangera de tot Catalunya. Només els supera Guissona, a la comarca de la Segarra, que en té un 49,7%. A banda de Castelló d’Empúries, Salt i Sant Pere Pescador, hi ha quatre poblacions gironines més on se supera el 30% de població estrangera –Lloret de Mar (34,3%), Ullà (34,2%), la Jonquera (33,3%) i l’Escala (33,3%)– i dues més on l’any passat es va quedar just per sota –Roses (29,5%) i Castell-Platja d’Aro (29,4%).
En nombres absoluts, el municipi gironí amb més població estrangera és Girona, amb 18.286 (18,47% de la població total), seguida de Lloret (12.641), Figueres (12.154) i Salt (11.075).
Evolució
El 2012 hi havia 38 municipis gironins per sobre del 20%, i hi havia una població, Castelló d’Empúries, on eren majoria: el 50,11%. En cinc anys, però, hi ha hagut un descens bastant generalitzat. La mitjana a la demarcació ha passat del 21,41% al 18,64%. Això suposa un descens, en termes percentuals, del 12,94%. Entre els 38 municipis que el 2012 estaven per sobre del 20%, ara n’hi ha alguns que ben just superen el 10%, com Jafre (10,18%) i Sant Ferriol (10,96%). En poblacions un xic més grans, destaquen els descensos de Cadaqués (del 33,46% al 24,48%) i Pals (del 28,28% al 19,93%).
Al costat contrari, hi ha dues poblacions que el 2012 no arribaven al 20% de població estrangera i ara sí. Són Celrà, que ha passat del 18,27% al 21,99%, i Flaçà, que ho ha fet del 18,97% al 21,71%. També s’ha trencat la tendència generalitzada de descens i han crescut els índexs al Port de la Selva (del 22,26% al 22,98%) i a Vilamacolum (del 16,61% al 20,62%).
Líders de Catalunya
La mitjana gironina del 18,64% de població estrangera supera de molt la mitjana catalana, que se situa en el 13,78%. El percentatge més baix és el de Barcelona (12,76%), mentre que, per la seva banda, Tarragona (14,86%) i Lleida (16,53%) superen la mitjana catalana, tot i que queden molt lluny de Girona. De fet, un 13,53% dels immigrats del país viuen a les comarques gironines, quan en termes generals la demarcació representa només el 10% de la població catalana.
Tot això també es tradueix en clau local: Girona és la demarcació catalana que té més municipis amb alts percentatges de població estrangera. Set de les deu localitats amb índexs més elevats són a les comarques gironines (a banda de Guissona, els altres dos pobles són la Portella, al Segrià, amb un 34,89%, i Pratdip, al Baix Camp, amb un 32,59%). Si ampliem el radi, entre els 25 primers, més de la meitat (13) són gironins i no n’hi ha cap de barceloní. Cal anar fins a la posició 33 del rànquing per trobar-hi una localitat barcelonina, Vic (24,48%).
En tot Catalunya, hi ha 59 municipis que tenen més d’un 20% de població estrangera. Les 24 localitats gironines suposen el 40,7% del total. De lleidatanes, n’hi ha 18 (30,5% del total); de tarragonines, 14 (23,7%) i de barcelonines, només 3 (5,1%).
Els que menys
Al cantó contrari, cal dir que a la demarcació de Girona hi ha 44 municipis per sota del 5% de població estrangera. Destaca el cas de tres pobles petits, on, com que hi ha menys de quatre immigrats, l’Idescat ni els comptabilitza: Ogassa, Vidrà i Sant Andreu Salou.
LES XIFRES
Descens durant el 2016 a la Selva i l’Empordà, i augment a la resta
L.AL’Alt Empordà, amb un 24% dels habitants d’origen forà, es manté com la comarca gironina –i segona de tot Catalunya, darrere la Segarra (25,2%)– amb més població estrangera. També és, però, la comarca gironina on més va disminuir la població estrangera al llarg del 2016: un 3,9%. En nombres absoluts, entre l’1 de gener del 2016 i l’1 de gener del 2017, els habitants estrangers de l’Alt Empordà van passar de 33.592 a 34.948, 1.356 menys. Hi va haver dues comarques gironines més on l’índex va baixar, tot i que amb menys força: el Baix Empordà, on hi va haver un descens de l’1,1% (286 menys), i la Selva, amb un -0,4% (-124). Totes dues, però, es van mantenir molt per sobre de la mitjana catalana, amb el 18,8% i el 18,2%, respectivament.
El Gironès va continuar sent la segona comarca gironina –i la tercera catalana– amb més població estrangera. Va guanyar 591 estrangers (un augment de l’1,7%) i l’índex es va situar en un 19%. També va créixer la població forana al Pla de l’Estany (un 0,3%, 14 estrangers, fins a un 13,8%) i a les dues comarques gironines amb índexs més baixos que la mitjana catalana: el Ripollès, amb un 4% (76), fins a tenir ara un 8%, i la Garrotxa, amb un 1,7% (140), fins a tenir un 13,6%.
L’Idescat destaca especialment les comarques on un de cada cinc menors de 15 anys és estranger, i n’hi ha dues de gironines: l’Alt Empordà (23%) i el Gironès (20,5%). També subratlla que hi ha dues comarques gironines amb un índex de majors de 64 anys de nacionalitat estrangera molt superior a la mitjana catalana: l’Alt Empordà, on ho són el 15,5%, i el Baix Empordà, on ho són el 9,6%. A tot Catalunya, els estrangers només representen el 2,8% del total de la població en aquesta franja d’edat.
D’altra banda, la nacionalitat estrangera amb més presència a la demarcació gironina continua sent, de molt, la marroquina, que representa el 25,88% del total d’estrangers. És la majoritària a totes les comarques gironines, excepte a la Garrotxa, on ho és l’índia. La segona nacionalitat estrangera a la demarcació és la romanesa (9,94%); la tercera, l’hondurenya (6,81%), i la quarta, la gambiana (5,08%).
