Pirineus, una marca a l’alça
La marca compleix 15 anys havent guanyat en internacionalització però amb un gran repte pendent, la desestacionalització
L’Agència Catalana de Turisme treballa també en la diversificació i desconcentració de l’oferta i per generar més despesa en el turista que visita el massís
Les empreses de turisme actiu veuen la marca massa global
L’Agència Catalana de Turisme (ACT) va crear ara fa 15 anys el programa Pirineus amb la intenció que aquesta marca aglutinés totes les ofertes turístiques de les onze comarques catalanes que travessa la serralada i que, per tant, l’oferta fos transversal, i amb l’objectiu, també, de desestacionalitzar l’afluència de turistes a les muntanyes del massís, és a dir, que la seva presència sigui més uniforme al llarg de tots els mesos de l’any. Les comarques de muntanya del Pirineu representen el 30% del territori català, però només el 3% de la població i produeixen una miqueta més del 3% del PIB. El subdirector de l’ACT, Patrick Torrent, defensa que en aquests 15 anys de feina “s’ha avançat en la bona direcció i la marca Pirineus ja és de les més reconegudes del país, cada vegada té més reconeixement internacional i els operadors tenen més sentit de pertinença”. Les marques més conegudes a Catalunya continuen sent les de platja, com ara Costa Brava i Costa Daurada, a més de la marca Barcelona.
Per contra, Torrent admet que “encara hi ha molt camí per recórrer per aconseguir desestacionalitzar la presència de turistes”. En aquest sentit, les dades de l’ACT són clares: “Entre el 54 i el 74% dels turistes, depenent del mercat de procedència, visiten els Pirineus als mesos de juliol, agost i setembre.” Torrent precisa: “L’objectiu és augmentar la presència de turistes als mesos de maig, juny i octubre, perquè sabem que a l’abril i al novembre ens costarà molt.” El subdirector de l’ACT, però, és clar vinculant aquesta desestacionalització amb una millor qualitat del mercat laboral vinculat al turisme: “Si ho aconseguim, els contractes laborals seran millors i tots hi sortirem guanyant.”
L’estratègia per promocionar el Pirineu de l’ACT, on hi ha representats la Generalitat a través de diferents organismes, les diputacions de Barcelona, Girona i Tarragona i, des de fa uns tres anys, l’Ajuntament de Barcelona, es basa en “la política que podem anomenar de les quatre D”, en paraules de Torrent. Les “quatre D” són la diversificació de l’oferta, la desconcentració dels llocs d’oferta, la desestacionalització i cercar les estratègies per provocar que el turisme augmenti la seva despesa mitjana en la seva estada a la serralada pirinenca.
En aquesta línia, explica Torrent, la marca no cerca nous recursos, sinó que “aixopluga les iniciatives que ja hi ha al territori”. En aquest sentit, el subdirector de l’ACT defensa que l’any 2003 “estàvem davant d’un territori amb molts recursos però poc producte turístic” i que el repte era “vendre’l als mercats exteriors”. Actualment això ha canviat gràcies a diferents iniciatives, com per exemple la que es durà a terme aquesta campanya aprofitant que la Comissió Europea ha nomenat el 2018 Any del Patrimoni Cultural per aprofundir en tota l’oferta que hi estigui relacionada o treballant per a la millora dels productes turístics, cercant que siguin productes turístics més assimilables a les experiències completes.
Turisme experiencial
En aquest sentit, l’ACT té en marxa l’Start-DMC-Tourism, un projecte que pretén estimular i incrementar la presència de productes turístics experiencials, que faciliten una experiència completa i no només una visita, i la seva comercialització. Què vol dir això? Doncs passar d’una empresa, per exemple, que oferia baixar part del Noguera Pallaresa fent ràfting a una que ofereixi una experiència completa que inclogui baixar el riu de tarda, sopar amb un càtering de productes de proximitat del Pirineu al costat del riu, dormir al mateix indret i un itinerari cultural l’endemà al matí. Torrent explica que aquest 2018 s’han seleccionat dins d’aquest innovador programa 45 empreses “que seran els nostres agents allà, empreses que oferiran un producte diferent i que donaran valor al producte local”. L’ACT mou aquest any un pressupost, per a totes les seves àrees, d’uns 750.000 euros.
Bones previsions
Catalunya va rebre l’any passat 19,1 milions de turistes, amb un augment respecte a l’any anterior del 5,5%. Aquests turistes es van gastar 19.050,5 milions d’euros, xifra que va significar un augment de la despesa del 9,1%. El subdirector de l’ACT reconeix que “aquest any pinta molt bé”. “Venim d’un bon hivern pel que fa a l’esquí, d’una excel·lent primavera que ens ha permès aprofitar molt els recursos del riu, i arribem a l’estiu amb el país verd, cosa que ens fa ser optimistes”, defensa. El que també els fa ser optimistes són les previsions d’allotjament, ja que aquesta és la gran dada amb la qual es pot treballar al Pirineu per fer valoracions.
El Pirineu és un territori de frontera permeable i gran part de les activitats que s’hi poden fer, com ara el senderisme, no es poden controlar. “Com saps, per exemple, quanta gent t’ha entrat un dia d’estiu en un espai tan gran com el Parc Natural de l’Alt Pirineu?”, es pregunta Torrent. Per això, la seva gran eina de mesuratge són els allotjaments, aquests són els que indiquen a l’administració quanta gent s’hi ha allotjat, quins han estat els preus mitjans, quin ha estat el nivell d’ocupació o de cancel·lació o si n’hi ha hagut, de cancel·lacions, per quin motiu, etcètera. En tot cas, el Patronat de Turisme de Lleida sí que s’ha atrevit a pronosticar que al Pirineu lleidatà i a les terres de Ponent aquest estiu rebran 610.000 turistes i que hi hauran 1.750.000 pernoctacions, cosa que significaria xifres molt similars a les de l’any passat. Això sí, el patronat preveu un augment d’entre el 3 i el 5% dels turistes que optaran enguany pel turisme actiu, una activitat que cada any deixa uns 100 milions a Lleida i que genera uns 2.000 llocs de treball. Les previsions són optimistes perquè les dades ho són: l’ocupació per Sant Joan va arribar al 80% i les dades del 2017, per exemple, són les millors a la Val d’Aran des de l’any 2006. En tot cas, l’ATC confia que hi haurà un lleuger increment tant de visitants com de despesa mitjana per turista.
L’opinió del territori
Però, què en pensen al territori, de la marca Pirineus? La Federació d’Hostaleria de les Comarques de Girona considera que “la creació de la marca Pirineus va ser una fita important perquè en aquell moment només es parlava de la marca Costa Brava i d’alguna manera les comarques d’interior i de muntanya no quedaven englobades enlloc i era difícil fer-ne promoció, quan tenien i tenen un potencial molt important”. La federació considera, també, que “va ser un fet rellevant perquè era i és la manera de desestacionalitzar el turisme i ampliar l’oferta de les comarques gironines fora del sol i platja, en èpoques de tardor i hivern”.
De tota manera, sempre es pot millorar. “Des del nostre punt de vista, el que s’hauria de millorar és que, a Catalunya, certament la marca Pirineus engloba Lleida i Girona, per la qual cosa en aquests moments no es percep com una marca conjunta, i creiem que s’hauria de treballar, tot i que sabem que es comença a fer, per crear més ponts entre els dues demarcacions de manera que una sigui complementària de l’altra.” “A l’hora de crear producte”, conclou la federació, “s’hauria de treballar de manera conjunta, sense pensar en competència sinó en complementarietat”.
El president de l’Associació d’Empresaris de Turisme Actiu i Esports d’Aventura del Pallars, Florido Dolcet, és, “sense desmerèixer la tasca que es fa”, més crític. “Per a nosaltres, la marca Pirineus és massa global, segurament en l’àmbit internacional, quan es van a cercar grans operadors turístics, té el seu sentit, però a nivell de turisme actiu ens sentim molt més còmodes amb la marca Ara Lleida.” Dolcet va més enllà i considera que el seu sector hauria de reivindicar la marca Noguera Pallaresa. El president de l’entitat, que recorda que el turisme actiu ha complert ja 35 anys d’activitat al Pirineu de Lleida, reitera: “El nostre reconeixement a la feina que es fa a Ara Lleida i a Turisme Pirineus, però a nosaltres ens costa identificar-nos-hi; ja sé que costa, però crec que hi hauria d’haver un esforç de sectorització, almenys pel que fa al turisme actiu.”
Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici
Triar quatre indrets del Pirineu és gairebé impossible, però Aigüestortes és l’únic parc nacional del país i joies com l’estany de Sant Maurici no es poden obviar.
La fageda d’en Jordà i la zona volcànica
La fageda d’en Jordà i la zona volcànica de la Garrotxa formen un dels cinc parcs naturals que hi ha al Pirineu.
El massís del Pedraforca, al Berguedà
El massís forma part dels seixanta espais d’interès natural que aglutina la marca Pirineus.
El Saüt deth Pish, a la Val d’Aran
Una joia no prou coneguda. Un salt d’aigua a 1.600 metres d’altura al cor de la Val d’Aran.
