La ciutat dels contrastos
Els edificis antics i senyorials conviuen amb l'arquitectura de l'antic règim
Durant anys Bucarest va ser coneguda com la París de l'Est o la petita París: les seves grans avingudes, els parcs, una arquitectura elegant i la sofisticació de les classes més adinerades van contribuir a crear un aire cosmopolita que la Segona Guerra Mundial i el govern comunista es van encarregar d'esborrar. Els bombardejos van castigar durament la ciutat, i molts dels immobles que van quedar dempeus es van enderrocar per construir-hi, al seu lloc, els característics edificis funcionals de l'era comunista (grisos, austers...). «En certs punts, el contrast de la ciutat comunista i la no comunista és curiós», explica Josep Mariné, que, per motius professionals, passa llargues temporades a la ciutat.
El Palau del Parlament
El màxim exponent d'aquest procés és l'actual Palau del Parlament. Es tracta d'un edifici colossal, el més gran d'Europa i el segon més gran del món, després del Pentàgon. Es va bastir per ordre del president Nicolae Ceausescu, que volia convertir-lo en l'eix d'una gran reforma urbanística de la ciutat. Per construir-lo, va caldre enderrocar 10.000 habitatges i tampoc es van respectar antics temples. Actualment, els 350.000 metres quadrats de l'antiga Casa del Poble alberguen el Parlament, el Tribunal Constitucional, sales de concerts i de teatre, museus... «Al nord de la ciutat, vora la plaça Victorei es pot visitar el barri on vivien els càrrecs importants del partit comunista: és ple de grans cases, que contrasten molt amb la resta d'edificis de l'època bastits per al poble», explica en Josep.
El centre històric
El centre històric de Bucarest (des de la plaça Victorei, seguint per Calea Victorei fins a arribar quasi al Parlament) permet entreveure aquella esplendor. Aquest carrer és dels més antics de Bucarest, i hi ha edificis com ara el temple d'Atenea o el Palau Cantacuzino. «Sens dubte, cal visitar la plaça Universitat (on van morir molts estudiants durant la revolta de Ceaucescu, que són recordats amb un monument), la plaça de la Unió, la catedral Patriarcal, el Palau Metropolità, l'Òpera Nacional de Bucarest, l'Arc de Triomf, l'Acadèmia Romana i el palau de Curtea Veche, construït per Vlad Tepes (Vlad l'Empalador)», diu en Josep. A més, també s'ha de passejar pel districte de Lipscani. Els seus carrers mantenen l'aire medieval i són plens de botigues, restaurants i cafès. En aquesta zona, Calea Victorei i el carrer Eugeniu Carada queden units pel passatge Villacrosse. És un passatge cobert, que es va construir al final del segle XIX. Les tendes que abans oferien mercaderies s'han convertit en bars, que treuen les taules al carrer, i sovint s'hi pot escoltar música en directe.
De museus
La ciutat té prop de quaranta museus, a més de galeries d'art i teatres, prova d'una intensa vida cultural. El Museu Nacional d'Història, per exemple, està situat a l'antic edifici de Correus. És recomanable per sales tan especials com és la dedicada al Neolític. Però, sens dubte, el més curiós és el Museu del Poble: un gran museu a l'aire lliure, situat a la vora d'un llac, al parc Herastrau. Tot passejant, es poden veure una cinquantena d'edificis representatius de l'arquitectura rural i religiosa de diferents regions del país. A vegades s'hi organitzen demostracions d'artesania. De fet, Bucarest pot presumir dels seus parcs. Per això és recomanable viatjar-hi a l'estiu, quan la temperatura mitjana volta els 30ºC i convida a passejar. A la primavera i a la tardor hi plou molt i els hiverns són freds: el termòmetre baixa amb facilitat per sota els 0ºC.
FITXA DE LA RUTA
A taula
M.J.R.
La gastronomia romanesa és molt variada. Només cal recordar que Romania havia estat considerada el graner d'Europa Central i Occidental. «Tot Bucarest és ple de bons restaurants i molt econòmics», diu en Josep, que recomana visitar els millors establiments de la ciutat «on es pot degustar un bon dinar, amb bon vi, per uns quaranta euros per persona», i cita l'Aquarium (Strada Alec Russo, 4) o Casa di David (Soseaua Nordului, n7-9), situat vora un llac. En altres restaurants es pot menjar per uns quinze euros.
