Recórrer de tornada els camins de l’exili el 1939, pel retorn dels exiliats
Diverses entitats han organitzat una jornada aquest dissabte per repetir, però de tornada, les travesses dels que fugien de l’exèrcit franquista al final de la Guerra Civil
Diverses persones vinculades a entitats i associacions han decidit organitzar una jornada aquest dissabte per homenatjar els exiliats que el 1939 es van veure obligats a entrar a l’Estat francès fugint de l’exèrcit franquista, i simbolitzar així el seu retorn. La iniciativa, que rep el nom de Camins de tornada, també vol reivindicar l’existència actualment de polítics exiliats a Catalunya. El recorregut sortirà de la localitat nord-catalana de les Illes, al Vallespir, i anirà fins a la Vajol, a l’Alt Empordà. Paral·lelament, també es faran recorreguts des d’Andorra i la Val d’Aran, altres camins que es van fer servir per fugir de l’Estat espanyol.
Arrencarà pels volts de dos quarts de dotze del migdia i es preveu que duri al voltant d’una hora i mitja. Temps durant el qual es passarà pels mateixos camins, tot i que en sentit invers, per on milers de persones van marxar amb la fi de la Guerra Civil. “Es tracta d’un homenatge a aquells que es van veure forçats a fer-ho”, assenyala un dels organitzadors, Carles Garsaball.
La convocatòria és un homenatge que simbolitza el camí de tornada de “tots aquells republicans que es van veure obligats a emprendre aquesta ruta”. “Fa temps que estem preocupats per la situació de la Catalunya del Sud. Ens preguntàvem on són els republicans espanyols i d’arreu, i la resposta és que, malauradament, estan morts o exiliats”, afirma Garsaball.
Suport de Puigdemont
Dissabte tornaran a fer aquests camins, però en sentit “nord-sud”. “De tornada cap a casa, perquè la nova República pugui acollir tots els republicans que ho vulguin.” La iniciativa també vol reivindicar els actuals polítics exiliats. Per això, diversos dirigents, com el mateix Carles Puigdemont i l’exconseller Lluís Puig, han difós vídeos a través de les xarxes socials per instar a participar en la jornada.
“La història es repeteix. Avui, malauradament, tenim exiliats, i aquí [a la Catalunya del Nord] tenim molta conscienciació en aquest sentit, perquè molta gent s’hi va quedar a viure”, remarca Garsaball.
La caminada des de les Illes començarà a l’hostal dels Trabucaires, un punt simbòlic, des d’on els participants recorreran un dels camins de l’exili, passant pel coll de Lli fins a arribar a la Vajol, on podran dinar. Els organitzadors asseguren que es tracta d’una ruta senzilla perquè hi pugui participar tothom qui vulgui, amb l’objectiu de “restaurar la dignitat d’aquells que ho van sacrificar tot per defensar els seus ideals”.
L’alcalde de Morellàs i les Illes, André Bordaneil, assegura que quan els van plantejar la iniciativa van decidir donar-hi suport sense pensar-s’ho. “A la Catalunya del Nord som molt sensibles amb aquesta qüestió. Hi ha molts alcaldes d’aquí que, sense prendre posició i sense parlar d’independència, no podem suportar que hi hagi presos polítics”, insisteix l’alcalde.
