Impuls de la mediació per resoldre conflictes, a Girona
En l’àmbit civil, es va recórrer a aquesta via en 219 ocasions al llarg del 2017 a la demarcació i en 131 des de començament d’any
La integren 120 mediadors
-
A l'edifici de la Generalitat, situat a la plaça Pompeu Fabra de Girona, s'hi poden registrar les sol·licituds de mediació G. P. -
L'acte d'inauguració del segon congrés de jutges i jutgesses de pau de la demarcació, que es va celebrar el 8 de setembre al Palau de Justícia de Girona G. P. -
Un estand del dia mundial de la mediació: una jornada que es commemora el 21 de gener EL PUNT AVUI.
“La persona mediadora actua amb neutralitat i imparcialitat”
Basar-se en el sentit comú i fomentar més el diàleg i la comunicació amb l’objectiu de trencar la tendència a recórrer massa habitualment als tribunals per resoldre els problemes. Una de les eines que intenta precisament facilitar l’entesa i superar les desavinences entre les parts en conflicte és la mediació. Segons destaca el director dels serveis territorials de Justícia de la Generalitat a Girona, Jordi Martinoy, “la justícia de proximitat és fonamental” i “es tracta d’un espai que cal treballar profundament els propers anys”. Partint d’aquestes premisses, Martinoy detalla que al llarg del 2017 es van dur a terme 219 mediacions a les comarques gironines i que se n’han realitzat 131 des de principi d’any. Una de les institucions que ofereix aquest servei és el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, que va ser creat mitjançant la llei 15/2009 i depèn del Departament de Justícia del govern català.
El president de l’Audiència de Girona, Fernando Lacaba, creu que “seria bo judicialitzar menys els problemes que són fruit de les relacions socials”: “La mediació pot proporcionar sortides alternatives i satisfactòries. No qualsevol petit conflicte s’ha de portar sempre als jutjats, els quals sovint estan asfixiats per una alta càrrega de treball.” Així ho va considerar durant el segon congrés de jutges i jutgesses de pau de la demarcació, que es va celebrar el dia 8 de setembre al Palau de Justícia de Girona i duia per títol Compartir per millorar.
Les qüestions sobre les quals s’acostumen a realitzar més mediacions en l’àmbit civil estan vinculades a la parella, la família i les relacions de veïnatge (per exemple, per la guàrdia i custòdia dels fills o bé per situacions de caire immobiliari, com ara problemes pel lloguer o per l’ús d’un habitatge). Entre altres llocs, es pot obtenir informació i registrar la sol·licitud d’un procés de mediació a l’edifici de la Generalitat de Girona. Els ciutadans requereixen aquest servei de manera directa o són derivats a la mediació per un jutge o una jutgessa. La segona opció és la que els serveis territorials voldrien que es produís amb més freqüència, ja que, de les 264 sol·licituds que es van entrar el 2017, tan sols 5 provenien d’una derivació judicial.
Quan les parts tenen la voluntat d’iniciar el procediment, Justícia obre un expedient del cas i es designa un mediador o una mediadora. Martinoy concreta que existeix una borsa formada actualment per 120 professionals a la demarcació. Entre ells hi ha 71 advocats, 25 treballadors socials, 17 psicòlegs, economistes, educadors socials i un administrador de finques.
Superació personal
Aquesta pràctica pot acabar en entesa, en un no acord o en l’arxivament del cas. En el procediment és important saber escoltar i l’empatia. Sobre aquests eixos va girar una conferència que l’advocat i psicòleg Iago de Balanzó va fer en el congrés del dia 8 de setembre. Va instar la cinquantena de jutges i jutgesses de pau que hi van assistir a promoure la mediació i va recordar que “la proximitat és importantíssima”: “Si ens apropem els uns als altres els missatges són més clars i entenedors i es pot arribar més fàcilment a acords a través de la conversa i la negociació.”
Iago de Balanzó també va lamentar que, en general, encara s’utilitzi poc la mediació: “Molts assumptes no haurien d’arribar als jutjats. L’encert és saber gestionar els conflictes. La mediació requereix intel·ligència i vèncer la resistència i la desconfiança entre nosaltres. Pot suposar un motiu de superació personal i un oxigenador.”
En la xerrada va recordar que aquest mètode s’aproxima molt a la tasca dels jutges de pau, que “emeten bonhomia, promouen el pacte, des del poble se’ls atorga confiança per posar ordre i tenen un tarannà de tolerància i convivència”. A banda, va concloure que delegar la responsabilitat de resoldre un conflicte a una tercera persona com ara un jutge professional a vegades és un error. En primer lloc, perquè els ciutadans que tenen el problema perden el protagonisme en la gestió del conflicte. Es pot acabar amb una imposició judicial que no els resulti satisfactòria, en lloc de mirar d’arribar a un consens seient plegats i amb l’ajuda d’un mediador que actuï amb neutralitat i imparcialitat. La persona mediadora fa la seva tasca propiciant el màxim equilibri possible entre les bandes, sense decantar-se per cap d’elles, sinó afavorint la participació de totes dues de manera igual. El punt de vista del mediador no ha de condicionar els acords finals, que han de ser fruit del treball i de la col·laboració entre les parts.
LES FRASES
“Els acords a què arriben les parts solen ser sòlids”
G. P
Un espai de diàleg. Així és la mediació: un procés de gestió de conflictes en què un professional fa possible que les persones parlin, reflexionin i cerquin de manera conjunta i responsable una sortida que els resulti vàlida i útil. Amb aquest recurs no hi ha ni guanyadors ni perdedors, sinó ciutadans que, partint de posicions aïllades, col·laboren per trobar la millor solució. Permet, a més, estalviar temps i ajuda a reduir el desgast personal i econòmic que de vegades pot suposar la via judicial. La pràctica de la mediació pot ser indicada en problemes de família, de separació o divorci, amb els veïns, de convivència, lloguers, herències, reclamacions de quantitat, relacionats amb la cura de gent gran, així com discrepàncies en el marc d’empreses, associacions, fundacions o organitzacions.
El director dels serveis territorials de Justícia a les comarques gironines, Jordi Martinoy, manifesta que la mediació encara és en general poc coneguda i és bo que es divulguin més els avantatges que té. “A través de la mediació, arribar a una entesa pot costar més o menys, però el que sí que hem comprovat és que els acords que s’assoleixen solen ser sòlids i s’acostumen a complir entre les parts, les quals dialoguen i participen activament en les resolucions.”
L’experiència està sent molt positiva en el dret penal de menors. El 2017 van entrar als jutjats gironins 466 casos relacionats amb joves que havien comès presumptament una infracció. D’aquests assumptes, se’n van derivar a mediació i reparació 175, 162 dels quals es van completar i finalitzar. En 43 dels casos no es va arribar a acord i en 119 sí. S’evita, així, que prossegueixi l’expedient judicial i la víctima se sent més escoltada i acompanyada. Es busca la responsabilització del jove, no a través de la sanció, sinó de la voluntat i del compromís reparador envers la persona afectada.
