Societat

Santa Maria dels Turers de Banyoles, segons Pere Alsius

Publiquen l’estudi inèdit sobre el temple que el cèlebre historiador va escriure en la segona meitat del segle XIX

Pere Alsius, polifacètic home de ciència i humanista, va deixar escrit el 1870 un estudi sobre l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles, Ensayo histórico de la iglesia parroquial de Sta. Maria de los Turers, que mai va veure la llum. La seva família, però, ara l’acaba de publicar, amb una edició a cura dels historiadors Jordi Galofré i Josep Grabuleda. Dissabte en van fer la presentació a la sala d’actes del Museu Darder.

Els articles i estudis posteriors sobre Santa Maria han tingut de punt de partida aquell treball d’Alsius, que va ser el primer dedicat al temple. D’origen medieval, durant segles Santa Maria va estar en competència amb el monestir de Sant Esteve i, junt amb aquesta institució, va liderar la vida social –a més de la religiosa– a la vila. S’hauria d’esperar fins al 2012 per disposar d’un altre estudi complet, signat aquest cop per Martirià Brugada. “Que si el llibre d’Alsius encara és vàlid? En part sí, però hem de tenir en compte que arriba fins al segle XIX”, diu Grabuleda. Ell i Galofré hi aporten informacions i reflexions que actualitzen els coneixements dels quals ara es disposa, fruit sobretot dels esdeveniments posteriors al 1870 relacionats amb el temple (durant la Guerra Civil va quedar molt malmès). No se sap amb certesa perquè no es va editar en el seu moment. Grabuleda apunta, com a causa possible, el fet que a partir del 1872 Alsius va començar a publicar uns assajos sobre la història de la ciutat en què s’inclouen capítols dedicats a Santa Maria i, per tant, la monografia no devia considerar-se imprescindible.

La publicació d’Ensayo histórico de la iglesia parroquial de Sta. Maria de los Turers s’emmarca en la recuperació de l’obra inèdita d’Alsius, impulsada pels seus descendents. El 2015, coincidint amb el centenari de la seva mort, ja van recuperar El Magdaleniense en la provincia de Gerona, i està previst que a mitjà termini vegin la llum un treball sobre el folklore i la seva producció epistolar.

LA DATA

1870
És l’any
en què Pere Alsius va escriure ‘Ensayo histórico de la iglesia parroquial de Santa Maria de los Turers’.

Farmacèutic, folklorista, alcalde...

El que va fer famós Pere Alsius va ser el fet que descobrís la cèlebre mandíbula de Banyoles (pertanyent a un preneandertal, de 90.000 anys d’antiguitat, considerada el vestigi més important d’aquella època a Catalunya) i, no obstant això, la prehistòria va ser un dels molts camps en què va excel·lir. Pere Alsius i Torrent (1839 - 1915) va fer-se una merescuda fama com a farmacèutic, historiador, geòleg i folklorista. A més, va ser alcalde de la seva ciutat durant alguns mesos, entre el 1881 i el 1882.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

medi ambient

Argentona vol reduir a la meitat la població de coloms

Argentona

Drets Socials demana “col·laboració” a l’Ajuntament de Foixà

foixà
turisme

Els paradors de Ponent, l’Alt Pirineu i Aran rebran una inversió de 18 milions durant els pròxims tres anys

LLEIDA
MEDI AMBIENT

Stop Creuers demana un compromís “ferm” a l’Ajuntament de Barcelona per reduir els creueristes

barcelona
MEDI AMBIENT

Santa Coloma de Gramenet acumula 400 patinets elèctrics trucats al dipòsit municipal de vehicles

Santa Coloma de Gramenet
MEDI AMBIENT

El fiscal demana presó per a tres directius de Dictesa per l’incendi de la planta de Montornès

BARCELONA
educació

Niubó promet abordar l’“infrafinançament” de la pública però també de la concertada

barcelona
societat

Martínez promet 6.000 noves places a centres de dia

barcelona
llengua

Recurs al TC de les famílies de l’escola de Canet reclamant que se’ls garanteixi l’immersió

barcelona