“Una carta oberta als europeus”

“Tinc moltíssims contactes i, realment, amb persones ben diverses: amb gent de la política activa, d’altres que hi estaven i que ara ja no, amb càrrecs d’alt nivell, amb membres del món acadèmic, de l’àmbit de la recerca, amb ciutadans que mostren el seu interès... I si un aspecte tinc clar és que una cosa és el discurs públic i l’altra, el privat.” És una de les nombroses reflexions que va fer ahir el president Carles Puigdemont, que va intervenir per videoconferència en un acte a l’Auditori Josep Irla de Girona, on es va presentar el llibre La crisi catalana. Una oportunitat per a Europa. El raonament que va expressar era en resposta a una de les preguntes que li va adreçar el públic, que li va demanar quina sensació tenia de les converses i reunions que està mantenint. Va subratllar que la comprensió que s’està trobant en relació amb el procés català “és molt major” del que a vegades pot semblar i va revelar que li venien al cap tres casos de persones que li havien traslladat que “ens donen suport” però que “públicament ni se’ls ha ocorregut insinuar-ho”.

El col·loqui d’ahir va ser organitzat per la Fundació Llibreria Les Voltes. Va encetar l’esdeveniment el seu president, Joan Matamala, i a continuació el periodista Martí Anglada va destacar diversos punts del llibre, que ja va per la tercera edició. La idea de publicar-lo va sorgir d’una editora belga, que va veure la necessitat d’explicar el cas català a Europa. En les seves més de dues-centes pàgines es recullen les llargues converses que Puigdemont va mantenir amb el periodista polític Olivier Mouton. El president va especificar que, en el pròleg, havia intentat deixar-hi palès que havia concebut el llibre “com una mena de carta oberta als europeus”: “És a dir, que també pogués ser d’utilitat a la gent que potser només coneixia Catalunya d’haver-hi vingut de vacances i que es podia qüestionar per què un país tan simpàtic i pròsper té l’anhel de la independència.”

Puigdemont va insistir en la importància de “seguir contrabalançant la poderosa maquinària de propaganda i de fake news de l’Estat”, i hi va afegir que moltes de les dades donades pels ministeris espanyols “no passen la prova del cotó periodística europea”. També va remarcar la necessitat de no caure en provocacions amb vista a l’aturada del 21-D, sinó continuar amb “una mobilització serena, pacífica i amb imaginació”. D’altra banda, va dir que no veu el govern espanyol asseient-se a negociar “de bona fe”, i en relació amb el judici, que “hauria d’acabar amb absolució perquè per a un no crim hi ha d’haver un no càstig”.