Societat

EL radar

Des de l’altra banda del mirall

Dones i homes són feministes al regne matriarcal de les mosuo del Yunnan

Diuen els armenis que una magrana conté 365 llavors. Tantes com dies té l’any. I que aquesta fruita simbolitza la vida i l’abundància en un país sovint oblidat. Perquè Armènia és el seu silenci. I amaga les joies heretades a l’altura de l’Ararat, la muntanya màgica d’un poble empeltat a la llengua i la identitat.

Així ho revelen els retrats íntims d’Heridas del viento (La Línea del Horizonte), un llibre de viatges de factura clàssica, signat per l’antropòloga i periodista Virginia Mendoza, que, durant un any i mig, va treballar en un projecte sobre minories. Compon Mendoza un mosaic de cròniques commovedores sobre persones i mons insòlits en aquest racó del Caucas. Amb una prosa neta, elegant i radicalment visual, l’autora s’endinsa en les arrels i l’oblit, en el genocidi i la diàspora, per mostrar-nos la grandesa de les petites històries que amaga una magrana a l’altra banda del mirall.

Mendoza ens transporta a l’Armènia del nord, d’influència russa, amb la minoria dels molokans com a tresorera d’unes creences a punt d’esllanguir-se. Un nord on encara ressona la devastació del terratrèmol del 1988, aquell que alguns afirmen que va acabar amb la guerra freda perquè va obligar Gorbatxov a demanar ajuda als Estats Units.

Un de cada tres armenis viu, avui, en situació de pobresa. Les làpides parlen dels morts. I els yazidites fugits de la persecució de l’islam resen cada vespre quan el sol es pon. Tres exemples d’una realitat complexa que ens aboca a guarir les ferides del poble armeni, tossut i valent, que conviu amb la fatalitat sense recrear-s’hi.

També des d’una mirada detallista, però més lluminosa, l’advocada Choo Waihong evoca, a La tribu de las mujeres (Ed. Península), com decideix aparcar una vida d’èxit a Califòrnia i Singapur per buscar les arrels en una vall perduda del Yunnan xinès. Allà habita el regne de les mosuo, una societat matriarcal, en què el sol és femení i es venera una deessa. Choo Waihong s’hi instal·la i coneix una forma de viure lliure, sàvia i feliç, amb la femineïtat com a eix per entendre el món. El llinatge es transmet a través de la sang materna. I tant les dones com els homes mosuo són feministes. No hi ha matrimonis, impera la igualtat de sexes, les dones surten soles de festa i trien amb qui volen estar. En paral·lel, els homes no tenen les funcions tradicionals de pares i marits. A més, són especialment presumits.

El regne de les mosuo conforma una altra existència singular a l’altra banda del mirall. Un espai aïllat, on les dones no tenen por de ser agredides. Valoren cantar i ballar en una comunitat que, per desgràcia, perilla arran de l’assetjament de l’expansiva cultura patriarcal xinesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Del consumisme a la moderació

Barcelona

El Pirineu perd el pont que genera més beneficis l’any

Barcelona
Anna Pitarch
Responsable de clients particulars de BBVA

“Volem facilitar la transició ecològica als nostres clients”

La llarga nit dels hotels

barcelona

Poc moviment a la Costa Brava en l’inici del pont

girona

La velocitat de contagi de la Covid-19, a l’alça

Barcelona

Pressió als grans tenidors de pisos buits a Arbúcies

arbúcies

Mitjà avisa que els tests d’antígens no serveixen per poder incrementar el nombre de persones als àpats de Nadal

Barcelona

El cribratge intensiu a Figueres realitza més de 3.000 testos d’antígens i permet detectar 36 positius

Figueres