Les càrregues policials de l’1-O, estancades al jutjat
Els advocats dels que van denunciar les agressions dels agents durant la jornada del referèndum reclamen, entre altres qüestions, que declarin com a investigats els que ja estan identificats
La dilació en les diligències del procediment per les càrregues policials a Girona durant la jornada del referèndum per la independència està promovent la impunitat dels qui podrien ser considerats culpables. Així ho pensen els Advocats Voluntaris pel Dret de Defensa de Girona, que representen més de 200 dels ferits durant l’1-O a la ciutat i que també porten la defensa de la querella col·lectiva interposada pels ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis.
Reunió amb els afectats
El col·lectiu d’advocats es va reunir ahir a la seu del col·legi professional amb una part dels denunciants per explicar-los la situació en què es troben les diligències –iniciades el maig de l’any passat– hores després de presentar un escrit al jutjat d’instrucció número 2 de Girona –el que es cuida del cas– reclamant, entre altres qüestions, que es completin amb urgència les diligències per identificar els agents i comandaments querellats.
Un comandament
El retard a citar a declarar, en qualitat d’investigats, els presumptes agressors de qui es té la identitat (una dotzena de policies i guàrdies civils) és un exemple de la dilació que denuncien els advocats. En declaracions a la premsa, l’advocada Mònica Tarradellas va assegurar que fins i tot es disposa de la identitat del comandament en la càrrega al Col·legi Verd.
Un altre front de queixes és el fet que no s’investiguin les comunicacions que, per mitjans alternatius, van fer els agents i els comandaments després de tallar les que feien pels canals habituals mentre actuaven. La titular del jutjat –diuen els lletrats voluntaris– es nega a citar a declarar ningú fins que s’acabin les diligències pendents. Com més es tardi a ordenar, per exemple, rodes de reconeixement d’agents, més complicat serà identificar-los, lamenten els advocats.
Drets humans
Aquestes “dilacions indegudes” va en detriment dels “drets fonamentals” dels seus representats i podrien ser un indici de la vulneració de l’article 3 del vessant processal de la Convenció Europea de Drets Humans, segons Tarradellas. L’actuació de la fiscalia tampoc els sembla correcta, atès que fins ara –van assegurar– no s’està situant al costat de les presumptes víctimes –com és la seva obligació–, sinó que sembla actuar pensant a beneficiar la defensa dels agents.
