Societat

PEPE BEUNZA

PRIMER INSUBMÍS POLÍTIC A L’ESTAT ESPANYOL

“Era millor anar a la presó que a la mili”

“Vam crear una xarxa d’abast europeu que va ser una lluita no-violenta contra el franquisme molt important”

“Va ser el moviment més important d’Europa”

Pepe Beunza, nascut a Jaén el 1947, va ser el primer objector polític al servei militar de l’Estat espanyol. Als 72 anys segueix dedicant esforços a la desobediència.

Vostè va ser un pioner en la lluita per la no-violència a l’Estat espanyol. Com es va gestar el seu interès per aquesta lluita?
L’estiu del 1967, aprofitant les vacances de la universitat, vaig anar a França. Allà vaig estar a El Arca, una comunitat fundada per Lanza del Vasto on vaig aprendre què era l’objecció de consciència. Després vaig poder conèixer objectors i descobrir el servei civil com a alternativa al servei militar. Al tornar aquí i veure la realitat, vaig començar-me a preparar per fer objecció, i el gener del 1971 vaig considerar que ja era el moment i em vaig negar a fer la mili.
Quan va decidir fer aquest pas no existien, encara, xarxes de suport a l’Estat...
No, però ja havíem creat una sèrie de grups de suport. A més, Lanza del Vasto venia cada estiu a Barcelona, a l’ermita de Sant Julià, durant una setmana, on parlàvem de no-violència i fèiem una vida molt similar a la d’El Arca i anàvem preparant tota la campanya de suport a l’objecció. Llavors, quan jo vaig fer objecció, hi havia ja grups de suport a Madrid, Barcelona, València, País Basc i una bona xarxa a Europa que havia preparat durant els viatges que feia i que va ser molt important com a forma de lluita no-violenta contra el franquisme.
Després de passar per primer cop per la presó, va seguir la lluita amb l’experiència del servei civil a Orriols...
En comptes d’anar a la mili me’n vaig anar al barri d’Orriols i allà vaig començar a treballar en una guarderia i en una escola d’adults nocturna, amb la col·laboració de l’associació de veïns i de la comunitat parroquial, que em van acollir. Allà vaig enviar una carta al capità general informant que havia de fer un servei a la pàtria i que la meva pàtria era aquell barri, que em vingués a buscar perquè no pensava anar a la mili. Al principi no van donar resposta, fins que vaig publicar una carta explicant-ho a La Vanguardia. L’endemà em van venir a buscar.
I llavors li van fer acabar la mili a Àfrica i va tornar encara més convençut...
Sí, vaig complir un any de condemna i quinze mesos al Sàhara. Quan vaig tornar estava molt més preparat, molt més convençut i molt més decidit a seguir la lluita. Llavors és quan vaig començar a convèncer la gent que era millor anar a la presó que anar a la mili. Vam aconseguir 6 persones per muntar l’objecció a Can Serra. Va ser el pas de l’objecció individual a l’objecció col·lectiva.
Entre aquest moment i la insubmissió col·lectiva del 1989 van passar 14 anys. Com recorda aquest període?
Van ser anys molt importants, es va crear una xarxa d’uns quants milers d’objectors. Un cop va arribar el reglament de la insubmissió, la gent ja era molt valenta i va ser com va sorgir el moviment d’insubmissió. Llavors va arribar el 1989, que va ser el moviment de desobediència civil més important d’Europa.
Què creu que hauríem d’aprendre, actualment, del moviment d’insubmissió?
Hauríem d’aprendre de la seva tàctica, la gran eficàcia i l’apoderament real, però sobretot que el moviment insubmís sabia enfrontar-se a la repressió i guanyar sempre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Detenen per homicidi imprudent un conductor per atropellar mortalment un nen a Taradell

Taradell

Els Maristes no van avisar les famílies d’alumnes perquè els pares d’una víctima van demanar discreció

barcelona

Comença el judici pel cas Maristes sense acord entre les parts

Barcelona

Sant Julià de Ramis demanda l’Estat perquè torni els diners republicans espoliats pel franquisme

Barcelona aspira a tenir un dels superordinadors d’Europa

Barcelona

Una fàbrica amb poblat iber i refugi

anglès
Reivindicació

Una lluita per la salut del barri

barcelona

Recuperació de la Marxa dels 40 km

BANYOLES

L’AECC finança un estudi sobre el risc de tenir càncer

girona