El WhatsApp fa 10 anys

El 24 de febrer del 2009, avui fa justament deu anys, l’ucraïnès Jan Koum llançava al mercat una nova aplicació de missatgeria instantània per a mòbil que segurament ni ell mateix s’imaginava que acabaria condicionant la vida de tantíssima gent i relegant a un estat d’obsolescència l’SMS. WhatsApp ha estat una veritable revolució des del punt de vista comunicatiu. Amb més de 1.500 milions d’usuaris a tot el món, és una de les aplicacions més utilitzades. I a l’Estat espanyol, un dels més enganxats d’Europa a aquesta app, ja la fan servir més del 90% dels usuaris de telefonia mòbil, segons dades del Centre d’Investigacions Sociològiques.

Els avantatges de WhatsApp són obvis. La seva capacitat d’immediatesa ha aconseguit traspassar les barreres de l’espai i del temps. El sociòleg Francesc Núñez parla de “sensació d’omnipotència”. “Ens fa sentir com déus. Hem aconseguit una comunicació massiva i bidireccional en què tothom pot ser receptor i emissor alhora”, resumeix.

Però les virtuts –sobretot pràctiques i operatives– de WhatsApp no amaguen ombres importants. I una de les que Núñez considera més inquietants, i que és comuna a totes les xarxes socials, és que en la comunicació que s’estableix “no hi ha cos”. Núñez es refereix a un tipus d’interacció “descarnada” en què l’interlocutor no sap realment, malgrat la suma d’emoticones, com està la persona amb qui parla. “Tot és digitalitzable, editable, però es perd bona part del component emocional que ens defineix com a humans, i la informació ens arriba completament descontextualitzada. Mai es pot substituir un missatge per una mirada”, subratlla el sociòleg, que alerta també del paper que està tenint WhatsApp, per la mateixa simplificació que l’acompanya, en la proliferació de les fake news, les notícies falses. “És un perfecte aliat de la postveritat.”

Un altre dels efectes no desitjats de WhatsApp és que “ens situa fora de nosaltres mateixos i acabem tenint una mirada fictícia; de tant objectivar, no ens veiem tal com som”. A banda que, segons el sociòleg, l’aplicació, igual que les xarxes socials, alimenta la tendència natural a la dispersió del nostre cervell, al qual “li encanta que l’entretinguin saltant d’una cosa a una altra”, i això representa un risc, “perquè ha costat molts segles ensinistrar-lo”.

Josep Lluís Matalí, coordinador de la Unitat de Conductes Addictives del Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil i Juvenil de l’hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, en té una percepció menys catastrofista, potser perquè ha introduït en el seu equip professionals més joves, que ja pràcticament són nadius digitals. “És cert que les generacions analògiques mostren més resistència envers el WhatsApp. Però jo en cap cas parlaria d’addicció. És cert que causa interferència, però si estem parlant d’una prevalença tan alta i tots continuem fent la nostra vida, potser és que estem davant d’un canvi social”, reflexiona Matalí.

De tota manera, l’expert en addiccions sí que en constata un “sobreús”, especialment entre els adolescents. “Per les consultes que fan els pares, sí que veiem que està generant conflictes. Sobretot entre les noies, que són les que tenen problemes per gestionar-lo. A vegades et diuen: «És que tinc por de perdre’m coses; per això m’obligo a estar en totes les converses.» I, és clar, si reps més de 100 missatges al dia, això genera una percepció d’obligatorietat que fa que hi inverteixis moltes hores que poden anar en detriment d’altres activitats o perjudicar el rendiment escolar.”

El consell de Matalí per evitar comportaments problemàtics és ajudar els joves a autoregular-se. “Les pautes són clares. De 0 a 5 anys, es recomana que no s’utilitzi. De 5 a 12, un ús supervisat, puntual i excepcional. A partir dels 12, cal fer un seguiment i ajudar els joves a seleccionar i a saber distingir el que és important del que no.” El risc és l’aïllament. En aquest sentit, el psicòleg ho té clar: “Com més connectat estàs amb el món, menys connectat estàs online.”

El comportament entre les persones grans, per a les quals WhatsApp ha estat la principal motivació per entrar a internet, és ben diferent. Andrea Rosales, investigadora de la UOC, explica que per a ells “és una manera còmoda de comunicar-se, però es queixen que no saben com està realment l’altra persona”, i no el fan servir per a coses que consideren importants. “N’és un exemple el fet que no donen males notícies a través d’un missatge de text.

Tot i el creixement espectacular de WhatsApp, també es detecta una tendència emergent a buscar alternatives més proteccionistes. Núria Alonso, de Colectic, una cooperativa que utilitza la tecnologia com a eina d’inserció social, recorda que darrere de WhatsApp hi ha Facebook, una “empresa que es lucra amb les nostres dades”. Alonso entén que “cada cop hi ha més consciència que és millor optar per aplicacions més respectuoses com ara Telegram”. El problema, reconeix, “és que de moment tothom fa servir WhatsApp, però la tecnologia avança ràpid i dona alternatives”.