“És trist, els atacs ens fan visibles”

És trist i dur, perquè, com els atacs que es fan a les dones, la violència és de grups de joves, d’adolescents que surten en grup. Amb elles s’atreveixen fins al punt de violar-les, i a les persones LGTBI les insulten i apallissen amb tota impunitat. Les agressions es donen els caps de setmana a les zones d’oci nocturn i al transport públic, on coincideixen els dos col·lectius.

És així de trist: que ens ataquin ens fa visibles. Per això reaccionem i obrim el canal a través de WhatsApp, i constatem que és necessari aquest servei i que calen més recursos per defensar els nostres drets. No ens podem deixar trepitjar. Tampoc era mai el moment d’invertir en les dones fins que va ser inevitable. Ara ens toca a nosaltres perquè omplim molts discursos, però necessitem més recursos de l’administració. Un primer pas ha estat disposar del centre LGTBI de Barcelona, on gestionem un pressupost d’uns 60.000 euros, que es destina gairebé tot a cobrir els sous dels professionals que fan aquesta primera atenció.

El més important per a una persona agredida és saber que té algú a l’altre costat que li dona suport i no sentir-se sola ni estressada. Els casos de violència LGTBI-fòbica difícilment arriben fins al final del procés legal i no s’arriba a fer un judici. Molts cops, per por, les agressions i amenaces ni es denuncien. Per a nosaltres és important que es faci constar per escrit qualsevol incidència i que no quedi en l’oblit. No som cap servei públic, però des de l’Observatori oferim una primera assistència psicosocial i jurídica amb un equip de professionals.

Crec que hi haurà un gir a la conselleria per implantar polítiques com fa temps que reclamem. Són necessaris més recursos econòmics i humans arreu del país perquè l’assistència arribi a llocs tan remots on no és fàcil fer públic si ets gai o lesbiana.

Amb l’aprovació de la llei, hi ha un punt d’inflexió i ara amb l’obertura del centre a Barcelona també fem un pas més. També és cert que, en el món capitalista en què vivim, tot el que pugui donar diners s’aprofita, i veiem, per exemple, com es fa ús de la bandera LGTBI més enllà de les nostres reivindicacions.