Un estudi mostra que el cervell dels nadons es recupera de l’ictus i desenvolupa la capacitat del llenguatge

Un estudi de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL-UB) i de l’Institut de Neurociències de la UB ha demostrat que el cervell dels nadons es recupera de l’ictus i desenvolupa la capacitat del llenguatge. Si un accident cerebrovascular afecta l’hemisferi esquerre, els cervells dels nens assignen les funcions del llenguatge al dret. El treball mostra la capacitat de reconnectar de diferents maneres, especialment durant la primera infància. L’equip encarregat d’aquesta recerca, publicada a la revista eNeuro , també inclou investigadors de Sant Joan de Déu, de la New York University i de la McGill University (Montreal).

Així, segons l’estudi, tot i que l’accident cerebrovascular perinatal danyi o estigui a prop del fascicle arquejat esquerre, el desenvolupament dels cervells infantils aconsegueix desenvolupar habilitats del llenguatge normals als quatre anys. Segons els investigadors, aquest fet és conseqüència de la capacitat del nostre cervell per reconectar-se de diferents maneres, especialment durant la primera infància.

El fascicle arquejat és una de les vies de connexió de diferents àrees cerebrals més importants que està present en tots dos hemisferis. Però el fascicle arquejat del costat esquerre és molt important per al correcte desenvolupament del llenguatge i el seu aprenentatge, tant en nens com en adults. L’estudi, que s’ha dut a terme amb sis nens de quatre anys que havien patit accidents cerebrovasculars perinatals prop o en el mateix fascicle arquejat esquerre, descriu que com més es desplaça el volum del fascicle arquejat cap a l’hemisferi dret, o més es lateralitza cap a l’hemisferi dret, millors són les mesures d’expressió verbal obtingudes durant les proves de llenguatge.

Segons els autors, això suggereix que els cervells dels nens assignen funcions del llenguatge a l’hemisferi dret.

Els investigadors van examinar els cervells dels nens mitjançant escàners de ressonància magnètica, que permeten construir models tridimensionals dels tractes de substància blanca. Com a controls es van observar exploracions equivalents de nens sans de la mateixa edat, provinents d’un banc de dades mundial sobre el desenvolupament normal del cervell. Gràcies a aquesta comparativa es va observar que una àrea important en la qual els pacients i els controls difereixen és en les estructures dels seus fascicles arquejats i el grau de lateralització dels mateixos.

Tots els pacients van mostrar coeficients intel·lectuals verbals normals, segons una prova de vocabulari, de la mateixa manera que en altres proves neuropsicològiques, tot i que en la banda baixa. En les proves de llenguatge expressiu, els pacients amb accident cerebrovascular van diferir més dels controls, ja que les seves expressions contenien un nombre inferior de paraules. En aquest sentit, els autors remarquen que la mostra analitzada és encara petita, degut en part a la poca incidència de l’accident cerebrovascular perinatal, de manera que els resultats representen només un primer pas. Els accidents cerebrovasculars en l’úter o en nadons (coneguts com accidents cerebrovasculars isquèmics arterials perinatals) són relativament freqüents, ocorren en 1 de cada 4.000 naixements.

Un estudi de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL-UB) i de l’Institut de Neurociències de la UB ha demostrat que el cervell dels nadons es recupera de l’ictus i desenvolupa la capacitat del llenguatge. Si un accident cerebrovascular afecta l’hemisferi esquerre, els cervells dels nens assignen les funcions del llenguatge al dret. El treball mostra la capacitat de reconnectar de diferents maneres, especialment durant la primera infància. L’equip encarregat d’aquesta recerca, publicada a la revista eNeuro , també inclou investigadors de Sant Joan de Déu, de la New York University i de la McGill University (Montreal).

Així, segons l’estudi, tot i que l’accident cerebrovascular perinatal danyi o estigui a prop del fascicle arquejat esquerre, el desenvolupament dels cervells infantils aconsegueix desenvolupar habilitats del llenguatge normals als quatre anys. Segons els investigadors, aquest fet és conseqüència de la capacitat del nostre cervell per reconectar-se de diferents maneres, especialment durant la primera infància.

El fascicle arquejat és una de les vies de connexió de diferents àrees cerebrals més importants que està present en tots dos hemisferis. Però el fascicle arquejat del costat esquerre és molt important per al correcte desenvolupament del llenguatge i el seu aprenentatge, tant en nens com en adults. L’estudi, que s’ha dut a terme amb sis nens de quatre anys que havien patit accidents cerebrovasculars perinatals prop o en el mateix fascicle arquejat esquerre, descriu que com més es desplaça el volum del fascicle arquejat cap a l’hemisferi dret, o més es lateralitza cap a l’hemisferi dret, millors són les mesures d’expressió verbal obtingudes durant les proves de llenguatge.

Segons els autors, això suggereix que els cervells dels nens assignen funcions del llenguatge a l’hemisferi dret.

Els investigadors van examinar els cervells dels nens mitjançant escàners de ressonància magnètica, que permeten construir models tridimensionals dels tractes de substància blanca. Com a controls es van observar exploracions equivalents de nens sans de la mateixa edat, provinents d’un banc de dades mundial sobre el desenvolupament normal del cervell. Gràcies a aquesta comparativa es va observar que una àrea important en la qual els pacients i els controls difereixen és en les estructures dels seus fascicles arquejats i el grau de lateralització dels mateixos.

Tots els pacients van mostrar coeficients intel·lectuals verbals normals, segons una prova de vocabulari, de la mateixa manera que en altres proves neuropsicològiques, tot i que en la banda baixa. En les proves de llenguatge expressiu, els pacients amb accident cerebrovascular van diferir més dels controls, ja que les seves expressions contenien un nombre inferior de paraules. En aquest sentit, els autors remarquen que la mostra analitzada és encara petita, degut en part a la poca incidència de l’accident cerebrovascular perinatal, de manera que els resultats representen només un primer pas. Els accidents cerebrovasculars en l’úter o en nadons (coneguts com accidents cerebrovasculars isquèmics arterials perinatals) són relativament freqüents, ocorren en 1 de cada 4.000 naixements.