Unió Europea
La crisi de l’habitatge
Trobar pis, un malson europeu
Les noves generacions i nouvinguts de les grans ciutats tenen més dificultats per tenir un allotjament assequible
Una iniciativa ciutadana europea recull signatures per reclamar a Brussel·les que promocioni pisos socials
L’infern immobiliari a les grans capitals europees ha encès el debat sobre el dret a un habitatge assequible. La ressaca de la crisi financera i les transformacions digitals d’aquest mercat fan cada cop més difícil trobar pis als creixents centres urbans del vell continent, especialment per als joves. Vista la lenta reacció a alguns municipis i estats davant aquest fenomen, un grup d’entitats arreu del bloc europeu s’han unit per reivindicar una intervenció de Brussel·les.
La preocupació per trobar casa ha incrementat en els darrers anys a més d’una dotzena d’estats membres de la Unió Europea que han vist enfilar-se els preus de l’habitatge principalment a les seves ciutats més productives i massificades, segons dades del Banc Mundial.
El professor en Economia de l’Habitatge de la Universitat de Glasgow, Ken Gibb, reconeix que hi ha un “problema” d’accés a allotjaments assequibles, però creu que els contextos molt diferents a cada país i que no es pot atribuir a un sol factor. Tanmateix, Gibb destaca com a causes principals la crisi financera i hipotecària del 2008 i de l’auge d’Airbnb.
Els obstacles més grans que imposen ara els bancs per donar préstecs està afectant sobretot a les noves generacions i nouvinguts amb dificultats per aportar grans dipòsits i que acaben optant per llogar o viure més temps amb els pares. “Fa dues dècades la gent comprava quan tenia uns 20 anys, ara la mitjana és de 37 anys”, subratlla Gibb.
L’expert alerta que els joves estan perdent l’oportunitat de fer guanys comprant pisos mentre la gent gran gaudeix dels beneficis de llogar les seves propietats. Per exemple, a Escòcia el mercat del lloguer és ara tres vegades més gran que fa trenta anys. Per això, avisa sobre la creixent “escletxa generacional” i la “difícil transició” en els patrons d’accés a l’habitatge.
Respecte a Airbnb, Gibb reconeix que plataformes com aquestes tenen un impacte negatiu en l’habitatge disponible per als residents locals, però remarca que depèn del parc disponible a cada ciutat. “Seria curós amb fer grans regulacions perquè és difícil entendre aquest nou mercat disruptiu”, alerta també. Per això, advoca per entendre com funciona abans de legislar.
Mesures exigides
L’escassetat i l’auge de preus al mercat immobiliari ha provocat un augment a gairebé tots els estats membre en les llistes d’espera per tenir un habitatge social, segons dades de la Comissió Europea (CE). Per això, un grup d’organitzacions s’ha aliat a escala europea per reclamar a Brussel·les que faciliti l’accés a un habitatge assequible a un espectre més ampli de la societat.
La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca és una de les impulsores d’una iniciativa ciutadana europea que està recollint firmes amb l’objectiu que l’executiu de la UE prengui nota de les dificultats per trobar pis i actuï en conseqüència. En concret, reclamen més subvencions i facilitats per promocionar l’habitatge social i una millor protecció davant els desnonaments i els fons voltors. Malgrat el context diferent a cada país de la UE, des de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) recorden que tots “pateixen igual” la “mercantilització de l’habitatge” i defensen que cal blindar aquest dret a tot el club europeu.