“Les bruixes són molt respectades en el paganisme”

La idea de referir-nos als tambors és perquè mirem molt el passat, les cultures precristianes, i veiem que una cosa molt comuna entre totes era l’ús del tambor, per conduir rituals, per exemple. Amb les històries i les rondalles passa el mateix: són camins iniciàtics que ens fan créixer com a persones. I tot això ens du a allò salvatge nostre: allò més instintiu.

Totes aquelles que ens han influït fins a ser el que som ara. Agafem influències ibèriques, celtes, fenícies; les clàssiques –la grega i la romana–, i fins i tot, la nòrdica. Religions i cultures que hi havia abans del cristianisme. Nosaltres al Temple de la Deessa no som reconstruccionistes, no volem reproduir una religió en l’actualitat.

A Catalunya tenim, per exemple, la Germandat Druida Dun Ailline, que intenten rescatar la religió i el culte dels celtes. En la jornada del Dia del Paganisme una de les seves representants va fer una conferència sobre els camins del druida salvatge.

Nosaltres creiem que la divinitat és la vida, la Terra, i tot allò que ho envolta. La realitat nostra és la nostra divinitat, que la veiem en la natura, en la relació entre les persones, amb els animals, amb les plantes. El Temple de la Deessa, que és a Sabadell, està molt implicat amb el moviment feminista; intentem erradicar els micromasclismes, treballem per empoderar la dona i entendre que hi havia cultures anteriors a la nostra en què la divinitat era femenina, i això dona molt de poder a la dona, al concepte de dona. Els diferents moviments Wicca també donen molta importància a la divinitat femenina.

Avui ja hi ha moltes branques de Wicca, que és una religió que va difondre el Gerald Gardner (1884-1964) a partir dels anys cinquanta del segle passat. Ell deia que als anys 30 i 40 havia estat format per un grup de dones que conservaven una tradició precristiana i ell va ser el difusor d’aquesta creença. Quan cau l’última llei britànica contra la bruixeria comença a difondre la Wicca, també molt propera a la natura i a la tradició i herència de les bruixes. Avui, precisament, moltes dones reclamen l’etiqueta de bruixes per reclamar el seu propi poder, la seva pròpia llibertat.

Hi ha molta gent dintre del paganisme que necessita legitimar-se com si pel fet de no tenir gaire antiguitat o no provenir d’un llinatge de bruixes en concret o d’una història no fossis prou. La Núria va explicar que a vegades per voler-nos legitimar busquem un passat inventat o no prou contrastat i estem creant una espècie de mentida. Va insistir que no fa falta tenir un passat per ser legítims si nosaltres ens sentim part d’un moviment i d’unes creences.

La bruixa és aquella dona que se salta les normes per ser ella mateixa i buscar el seu poder (eren les perseguides pel cristianisme perquè no seguien els dogmes cristians i l’Església no les podia controlar). És una figura a rescatar pels pagans d’una forma força generalitzada. Els símbols i l’estètica de les bruixes, l’escombra o el barret, per exemple, els trobem en molts moviments del paganisme, sobretot els no reconstruccionistes.

Doncs mira, el Dia del Paganisme van venir els Ásatrú, que segueixen i adoren els déus del panteó nòrdic: Odin, Thor, etc., una religió molt estesa al nord d’Europa i reconeguda. També tenim els druides de Dun Ailline, també reconstruccionista. També tenim Via Estelare, que tot just comença a emergir.

Com veus hi ha moltes entitats paganes a casa nostra, però jo diria que el més significatiu és el pagà solitari. Què vull dir? Que hi ha moltes persones que veuen que no encaixen amb el que hi ha, ni amb el cristianisme ni amb cap altra religió o espiritualitat que tenen al voltant i busquen alguna cosa més. I busquen de manera autodidacta, miren les opcions i es construeixen la seva pròpia espiritualitat. Molts hem començat així. Per això és important el Dia del Paganisme, per donar-nos a conèixer i perquè hi ha gent que es pot identificar amb alguna opció pagana.

Està relacionat amb l’agraïment de la segona collita, de l’abundància de la terra abans no comenci la part més fosca de l’any, l’hivern. És el pas de la part lluminosa de l’any a la part fosca. Els pagans celebrem els diferents cicles de la Terra, els solsticis i els equinoccis, per exemple, que també les altres religions han fet coincidir amb les seves festivitats.