Societat

JOSEP QUITET

PRESIDENT DE CREU ROJA A CATALUNYA

“La pobresa es va heretant i costa molt sortir-ne”

“S’ha d’afrontar un nou Solferino, la cruel batalla que va fer néixer la Creu Roja, i que ara s’ha convertit en una guerra social que va deixant la gent al carrer”

“El degoteig dels que venen amb pasteres és constant, uns 6.000 l’any passat, però ara en tenim molts més que arriben a Barcelona demanant asil”

“Hi hem de ser per atendre i solucionar problemes a la gent”

De la banca a voluntari
Nascut a Manresa el 1955, professionalment va treballar a la banca però va trobar temps per dedicar-se al voluntariat fent tasques de direcció a la Creu Roja de Sant Celoni, on es va traslladar a viure i on va estar vinculat fins que va ocupar càrrecs de responsabilitat ocupant a la institució. Va ocupar la vicepresidència fins l’any 2006, i fa mig any que n’és el màxim responsable

El reconeixement internacional de la Creu Roja com a institució humanitària és una de les fortaleses de l’entitat, però també la feina a escala local per atendre i acompanyar les persones més necessitades. A Catalunya l’entitat té 303 punts d’atenció.

Alerteu que avui és molt més fàcil recaure en la pobresa. És un fracàs com a societat?
Alguna cosa no fem prou bé. Tenim un 20% de les persones que, encara que els acompanyem un temps, no se’n poden sortir. És aquesta pobresa, que en diem intermitent, que es dispara. Nosaltres hi posem xifres però al darrere tenim persones amb realitats molt dures. Fa anys es feien recomptes de la gent que vèiem al carrer obrint contenidors. Encara hi són, aquests pobres, però al seu costat hi ha moltes més persones que es troben en risc d’exclusió, més de les que ens pensem i que no ho diries mai. El fundador de la Creu Roja deia que aconseguir algun dia que el món vagi bé és una utopia, però això no vol dir que no ho intentem.
Les xifres no paren de créixer i ateneu 160.000 persones en risc d’exclusió.
Sí, i és possible que superem la xifra en acabar l’any. Fa uns anys que mirem d’allunyar-nos del concepte més assistencial, de caritat i ajuda pública. No volem la gent fent cues marxant amb una bossa plena de menjar que portava a una sensació de confort de la pobresa. La precarietat ha arribat a famílies que no havien demanat mai ajuda i que no s’hi atrevien. Vam decidir dignificar la distribució d’aliments amb les targetes que fan servir als supermercats.
No aixequen el cap després d’una dècada de crisi i s’anuncia una altra recessió. Com s’afronta?
S’ha esgotat el coixí familiar i dels pensionistes i s’ha d’afrontar un nou Solferino, la cruel batalla que va fer néixer la Creu Roja, i que ara s’ha convertit en una guerra social que va deixant la gent al carrer. Nosaltres no hem de dir als polítics com ho han de fer per sortir de situacions de crisi, però sí que tenim la missió de facilitar-los solucions.
Hi ha una pobresa crònica. Com s’hi pot lluitar?
S’ha normalitzat aquesta pobresa cronificada que persisteix. Arran de la crisi, el 2008, vam començar a atendre famílies que amb els anys s’han acompanyat i hem pogut seguir l’evolució a partir de les seves necessitats. Primer va ser l’ajuda per comprar els bolquers, després per a l’alimentació, i fins al punt que l’any passat vam detectar que en els projectes d’ocupació hi accedien els joves d’aquestes famílies. Això demostra que la pobresa es va heretant i que costa sortir-ne. És important destinar-hi recursos i polítiques socials per donar oportunitats.
L’habitatge és la principal urgència ara mateix?
Pagant els lloguers que es demanen és impossible que molts arribin a final de mes. Ajudem les famílies que ho necessiten a pagar el lloguer o la hipoteca per evitar que perdin l’habitatge. També reben ajuts per pagar les factures de llum, aigua i calefacció, i els acompanyem perquè molts desconeixen que tenen dret a accedir al bo social per abaratir aquestes factures.
El mateix que heu detectat amb la prestació dels beneficiaris de la renda de garantida...
Hi ha un percentatge molt elevat, la meitat de les persones que atenem, que no en tenen ni idea, que existeix la prestació. Des de les entitats del tercer sector fa temps que reclamem un paper més ferm i oficial per acompanyar en els tràmits. Així s’ha plantejat al conseller, i crec que tard o d’hora s’hi arribarà. Uns ingressos mínims com els de la renda garantida són bàsics per sortir de la pobresa; una altra cosa és que siguin insuficients els ajuts per tirar endavant tenint en compte el cost de l’habitatge.
La pobresa us monopolitza els recursos i altres programes?
Si tenim en compte el que destinem a temes d’infància, salut, ocupació o gent gran, podem dir que es destina la meitat del pressupost de Creu Roja Catalunya, que és de 100 milions d’euros, a lluitar contra les desigualtats i la pobresa. S’han d’analitzar a fons perquè els motius són molts, des de la precarietat del mercat laboral, que fa que no ens n’acabem de sortir com a societat i que en qualsevol moment et pugui canviar la vida i trobar-te en aquesta situació. Tenim el drama de les famílies monoparentals, on les dones es troben soles trampejant amb els fills i totes sense cobrar la pensió compensatòria del marit.
La xarxa local de Creu Roja us permet atendre millor les necessitats?
Quan entres a les oficines locals de la Creu Roja es fa un seguiment de la persona per ajudar en el que es pugui. Amb la feina que fan els voluntaris de la casa podem arribar a molts altres problemes contra els quals aquestes persones lluiten cada dia. Un exemple recent és el d’un voluntari que va anar a canviar la bombeta en una llar amb pobresa energètica i li van explicar que feia anys que no sabien res del fill, que havia marxat de casa. Es va fer una recerca per les xarxes i es va aconseguir localitzar-lo i contactar-hi.
A l’hivern s’activen les alarmes pels talls de llum. Hi ha un acord pendent des de l’estiu per veure qui assumeix el deute dels qui no poden pagar.
Que es tanqui l’acord que es negocia amb Endesa és bàsic i complex perquè s’està discutint qui assumeix el deute. Nosaltres intentem fer diplomàcia humanitària per continuar negociant amb les empreses. Fa més d’un any que a través de Sorea, que és la filial d’Aigües de Barcelona, es va acordar que per cada factura que passés de paper a digital es destinaria un euro a Creu Roja per a pobresa energètica. S’han de mobilitzar recursos i que la societat i les empreses entenguin que la Creu Roja no depèn de cap administració. Comptem amb una part d’ajuts públics i subvencions com les que tenim per conveni amb el ministeri per l’atenció que fem dels refugiats.
Un col·lectiu que no s’escapa dels alts índexs de pobresa.
El degoteig dels que van arribant amb pasteres és constant; l’any passat en vam atendre uns 6.000, però ara en tenim molts més que arriben a Barcelona demanant asil, sobretot de països en conflicte com ara Veneçuela, Colòmbia, Hondures o Panamà. S’ha hagut de coordinar un dispositiu des de Creu Roja amb 1.250 places disponibles en pisos, cases i pensions per atendre aquests refugiats que es troben en situació irregular fins que la Delegació del Govern espanyol decideix el seu futur.
Des de l’estiu, Creu Roja es fa càrrec del dispositiu d’acollida als menors que migren sols. Com està funcionant?
L’allau inicial va anar a menys i s’han atès uns 700 joves des de l’agost. És un espai d’emergència perquè només s’hi estiguin hores o uns dies com a màxim. Les entrades i sortides es fan sense incidències remarcables tant amb els nois com amb els veïns. És un lloc aïllat, però ells ja saben que hi són de pas abans no vagin a un centre d’acollida. D’altres comunitats autònomes s’han interessat per veure com està funcionant i evitar imatges dels joves dormint al carrer o a les comissaries.
Sí que hi ha hagut problemes a municipis on hi ha els centres. Com s’ho explica?
La condició humana és així, i només pot ser la por i el desconeixement. Si com a societat hem fracassat davant aquesta pobresa intermitent, potser també s’ha de conscienciar els ciutadans del fenomen migratori perquè aquí tampoc es pot fallar. Nosaltres ens allunyem de la política i tenim una visió humanitària en què per damunt de tot hi ha les persones.
La Creu Roja té 16.000 voluntaris. La clau és ser més?
Seguim fent campanyes, i ara a través de les xarxes socials. No n’hi ha menys, de voluntaris, però s’han de posar facilitats perquè diguin que en volen fer i quina és la disponibilitat. Tenim joves fent tasques d’emergència i persones prejubilades que amb la seva experiència ens ajuden a contactar amb les empreses per oferir serveis i col·laborar. N’hi ha que acompanyen la gent gran que se sent sola o només els visiten per ajudar-los amb les noves tecnologies.
Emergències com la dels aiguats o els talls d’autopista d’aquests dies. S’arriba a tot?
Hi som. Allà on podem donar suport, sigui al costat de bombers, Protecció Civil o amb el SEM. En els talls hem pogut atendre els conductors atrapats a la carretera portant-los mantes i menjar. No tenim una responsabilitat directa com havíem tingut abans amb les ambulàncies, però som auxiliars per poder actuar al carrer. També ho vam fer al costat del SEM quan es van produir els enfrontaments a Barcelona arran de les protestes per la sentència.
La situació política a Catalunya us afecta en el dia a dia?
Les administracions saben que la Creu Roja, que no depèn de cap color polític, hi ha de ser per atendre i solucionar problemes a la gent, i això ajuda que la relació vagi fluint. Es pot alentir el fet de tenir els pressupostos prorrogats, però el conveni que tenim es compleix. Hi hem de ser i explicar el que fem, el nostre dia a dia, perquè tothom ens coneix però no saben potser el gruix dels serveis assistencials. Com diu algun polític, si no existís la Creu Roja s’hauria de fer. És una institució per a tothom i on tots hi tenim cabuda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Marató recapta 9.404.256 euros per impulsar la recerca sobre les malalties minoritàries

barcelona
Tradicions
Dinars i sopars d’empresa per Nadal

Un àpat de companys

Barcelona

El Foraster aparca el bus de La Marató a l’estadi d’Olot

Girona

Som prou solidaris?

barcelona
Societat

Creant xarxa per la igualtat

girona

Fira Nadalenca solidària a Palamós

Palamós

Sant Feliu de Pallerols reviu el passat ramader

Sant Feliu de Pallerols

Dos dies d’activitats en la tercera Fira de Nadal de Sant Gregori

sant gregori

Salvem les Valls celebra cinc lustres d’activisme

La Vall d’en Bas