Llop de Mar: 40 anys de nàutica popular
L’entitat, amb 270 socis, agraeix a Ports i a l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols que hagin fet viable navegar a preus assequibles
El 9 de desembre del 1979 es va constituir, al Casino dels Nois de Sant Feliu, l’associació Llop de Mar. Una quarantena de veïns, propietaris de bots de fusta i embarcacions petites reivindicaven al primer consistori democràtic poder fer ús del racó portuari de la platja i fer-hi endreça. D’inici, van doblar la capacitat per a embarcacions en bateria disposant-les en espiga. I un any més tard, en vista de la bona acceptació, ampliaven espai per a fins a 138 amarradors en sec. Ara, 40 anys després, l’entitat fa balanç i agraeix la confiança de Ports de la Generalitat i de l’Ajuntament per fer viable la utopia de navegar tot l’any amb embarcacions modestes i a preus assequibles.
Després d’un acte social, amb prop de 300 socis i familiars al maig, ahir la junta va celebrar un àpat commemoratiu amb el gerent de Ports, Joan Pere Gómez i Comes –que va dedicar la jornada a diverses reunions sobre les instal·lacions de Palamós i el municipi guixolenc–, i l’alcalde, Carles Motas. El president de Llop de Mar, Joan Miret, explicava que ja estan preparant la renovació de la concessió actual –del 2006– que expirarà el 2021 i aspiren a mantenir.
L’associació, que té 270 socis i llista d’espera, gestiona a l’estiu 163 amarradors convencionals en pantalans –25 menys a l’hivern pel risc de temporals– i 135 més amb un sistema d’avarada lleugera tan simple com efectiu: una plataforma giratòria tibada per un cable i amb corrons per desplaçar les barques –d’un màxim de cinc metres d’eslora i 2,5 de mànega– amb relativa facilitat i en pocs minuts del suport a la platja fins a l’aigua i viceversa.
