Societat

ELISABETS FUENTES

DOCTORA EN DRET PER LA UDG, ESPECIALISTA EN LA VIOLÈNCIA DE LES MARAS CENTREAMERICANES

“La violència estigmatitza els que són més dèbils”

Nova tècnica de l’Agenda Llatinoamericana, ha centrat la investigació de la seva tesi doctoral en com funcionen i quins son els objectius de les ‘pandillas’ a El Salvador

Llicenciada en dret a El Salvador, doctora a Girona, un llarg viatge?
Em vaig llicenciar en dret a la Universitat d’El Salvador, i quan vaig voler ampliar estudis, com que allà només em podia doctorar en filosofia del dret i en dret privat i jo volia fer dret penal, tot buscant universitats vaig trobar que, a Girona, en Gonzalo Escobar, que va ser el meu tutor de tesi, ja havia estat a El Salvador i jo vaig decidir venir aquí a fer el doctorat.
Abans havia estudiat l’increment de penes que a El Salvador va comportar el delicte d’agrupació il·lícita?
Quan vaig fer la llicenciatura a la Usal vaig centrar la investigació en el fet que la violència de les pandillas havia provocat un canvi de legislació centrat en el delicte d’agrupació il·lícita, i com s’utilitzava aquest pretext per endurir les lleis i potenciar la repressió, fins al punt que afecta els drets civils i socials, la qual cosa porta a la regressió de les llibertats. Era un tema difícil de gestionar que em podia generar certs problemes personals, i és per això que vaig decidir fer la tesi a Girona amb estades a El Salvador, on vaig fer el treball de camp; la tesi l’he redactada aquí.
I...?
El fenomen de la violència a l’Amèrica Central, i en especial a El Salvador, té quelcom a veure amb les pandillas, conegudes com a maras, però aquestes no són les úniques responsables d’una situació que el que fa és estigmatitzar els que són més dèbils, i s’oblida que aquesta modalitat de màfia va néixer als barris de Los Angeles i que posteriorment hi hagué un procés de deportació. No podem simplificar el problema.
Per què?
Hem de partir del fet que amb la repressió d’abans de la guerra, i per culpa de les massacres civils, moltes famílies van quedar desestructurades i també que la majoria dels nois que van emigrar havien participat en la conflagració. Tant l’exèrcit com la guerrilla els reclutaven amb dotze anys. Quan van arribar als Estats Units se’ls va menystenir, no se’ls va considerar ni refugiats polítics ni exiliats, la qual cosa va provocar que a Los Angeles socialitzessin el sistema de pandillas que feia dècades que funcionava al seu país.
Culpa del context hostil?
Si bé inicialment ells no tenien cap intenció de reproduir esquemes, es van trobar que l’ètnia i la procedència eren dos factors aglutinadors –hi havia pandillas d’afroamericans, de blancs, mexicanes...–, alguns es van afiliar a la pandilla del Barrio 18, que era l’única que acceptava membres d’altres nacionalitats, però altres salvadorencs van optar per crear una mara nova que van batejar com a Salvatrucha,
Un nom particular?
Mara ve de majada o sigui refugi, i Salvatrucha és un acrònim de Salvador i trucha, per ells un peix que va contracorrent.
Vostè ho ha investigat?
És un problema molt complex. M’he centrat en els aspectes criminològics i les problemàtiques penals. L’anàlisi no tan sols se centra en el context d’El Salvador, sinó que s’hi ha d’afegir l’estatunidenc. Hi ha un intent de presentar la Salvatrucha com una de les organitzacions internacionals més poderoses i cohesionades del món, però després d’investigar m’he adonat que el nom és com una franquícia amb què treballen diversos grups autònoms coneguts com a clicas, que són molt diferents els uns dels altres. N’hi ha que tenen molt poder, diners, armes... i d’altres que fan el que poden. Les clicas s’agrupen en una estructura el programa, enfocat a evitar els conflictes territorials, el qual, finalment, està controlat per les ranflas, integrades pels membres més veterans de la mara, que poden governar des de la presó o des del carrer.
Hi ha una guerra entre la 18 i la Salvatrucha?
El període de guerra més fort va ser entre el 2009 i el 2012. Després hi hagué un acostament i van pactar per no matar-se entre ells, però la treva va néixer morta i es van tornar a barallar pel territori. Ara estan en un moment complicat, han estat catalogades com organitzacions terroristes, l’estat els va al darrere i han d’evitar tant els enfrontament entre ells com els embats amb altres pandillas sureñas que els disputen el control.
Molta violència, no?
Té raó, però hem de valorar que a part de les pandillas hi ha altres factors que potencien aquest context, hi ha hagut una gran proliferació de venda d’armes, una forma de criminalitat tan greu o més, com és la corrupció política i privada, o la manera de funcionar de la justícia, que s’aplica segons siguis ric, pobre, et considerin amic o enemic. A partir del 2015 les pandillas estan considerades organitzacions terroristes, però funcionen més com a grups del crim organitzat de pobres que sorgeixen de l’entorn de violència, impunitat i desconfiança que hi ha a El Salvador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia