Societat

Vuit milions l’any 2030

L’Idescat preveu que el 2030 hi haurà vuit milions de catalanss

Les comarques del litoral són les que creixeran més, mentre que les zones rurals continuaran perdent habitants

El creixement es deurà a l’increment de la immigració

Si a finals dels anys vuitanta la Generalitat presentava la campanya publicitària Som 6 milions, aviat podrà anunciar que som 8 milions. Segons les previsions que la subdirectora general de Producció i Coordinació de l’Idescat, Cristina Rovira, ha avançat a aquest diari, Catalunya arribarà als 8 milions d’habitants l’any 2030. Aquest creixement de població no serà conseqüència de l’increment de la natalitat com va passar als anys vuitanta. Ben al contrari: es preveu que en els propers anys hi hagi més defuncions que naixements. Si Catalunya pot mantenir una piràmide de població estable, serà gràcies a la migració, ja que es preveu que en els propers anys siguin moltes les persones d’orígens diversos que s’instal·lin a Catalunya. El repartiment de la població pel territori, però, no serà gaire equilibrat. En la mateixa tendència que en els darrers anys, es preveu que les zones urbanes continuïn creixent i que, en canvi, les zones rurals d’interior tinguin dificultats per mantenir la quantitat de població. La previsió és que les comarques situades al litoral i prelitoral barcelonins i gironins, i al litoral tarragoní (excepte les de l’Ebre), registrin un gran increment de població. Concretament, el Gironès, el Baix Penedès, el Tarragonès i el Maresme són les que creixeran més en termes relatius, ja que la població hi augmentaria més del 10% respecte al volum actual. Les seguirien el Vallès Occidental, Osona, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat. Per Rovira, “la concentració de la població a les zones urbanes, i en especial a les zones de costa, és una tendència global que es dona arreu, determinada pel seu atractiu”. En aquestes comarques, l’economia està força centrada en el turisme i el sector de serveis i, per tant, hi ha més llocs de treball i població estacional.

A l’extrem oposat, en una de cada quatre comarques la població disminuirà a mitjà termini. Les comarques de la Terra Alta, el Pallars Sobirà, les Garrigues i l’Alta Ribagorça serien les que perdrien més població en termes relatius. També perden habitants el Berguedà, el Priorat, la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre. Rovira afirma que “el procés de despoblament a les comarques rurals és irreversible, llevat que hi hagi una capacitat per captar població que pugui compensar el saldo natural negatiu de les comarques envellides”. L’envelliment de la població és, en efecte, la preocupació més gran dels pobles petits, que, sense gent jove, temen seguir perdent població. Per això és primordial que les zones rurals siguin capaces d’atraure immigració. Però no està tot perdut: durant la primera dècada del segle XXI, les comarques rurals ja van rebre un flux migratori de població procedent de l’estranger que els va permetre augmentar la població. És evident que un dels factors més importants a l’hora de determinar el repartiment de la població pel territori és la feina. En aquest sentit, les zones més urbanitzades i amb més activitat econòmica tenen més probabilitats de rebre població, especialment jove, que és el perfil que més tendeix a canviar de residència.

Més enllà de la pèrdua d’habitants d’algunes zones del territori, l’envelliment extrem dels municipis menys poblats suposa un problema social important. A Forès, a la Conca de Barberà, per exemple, el 53% de la població té més de 65 anys. Atès que es tracta de municipis petits i amb pocs ingressos locals, l’oferta de serveis públics és reduïda, i això és especialment preocupant per a una població d’edat avançada que presenta sovint problemes de dependència. Rovira insisteix també en el perill que suposa el despoblament, per la seva incidència negativa en l’àmbit econòmic i en la conservació del patrimoni cultural. Però sobretot alerta del perill de “la fragilitat dels ecosistemes buidats de població”.

La zona de Catalunya que més ha notat i notarà el despoblament són les Terres de l’Ebre. Des del 2015 fins a l’any passat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Ebre van perdre població, i només el Montsià va registrar un lleuger augment, del 0,05%. Les previsions de l’Idescat estimen una davallada poblacional de l’1% el 2030 en l’escenari mitjà i una pèrdua de més del 6% en l’escenari baix. En la millor de les previsions, les comarques de l’Ebre guanyarien uns 4.000 habitants, el 2%. Rovira assenyala que “promoure serveis per retenir els residents i oferir habitatge a preus atractius” podria facilitar l’arribada de població i afavorir-ne l’arrelament, però hi afegeix que és imprescindible “una oferta de llocs de treball suficient per evitar processos de despoblament”. La migració serà la clau perquè les Terres de l’Ebre mantinguin un nivell estable de població.

“No volem ser el pessebre de Barcelona”

A Catalunya hi ha 337 municipis que tenen menys de 500 persones censades i, en general, són els que estan perdent més habitants. Representen menys del 2% de la població del país, però gestionen un 35% del territori. És per això que el president de l’Associació de Micropobles de Catalunya i alcalde de Torrebesses, Mario Urrea, explica que l’abandonament de les terres els preocupa molt, però que també hauria de preocupar tot el país, ja que els pobles petits són fonamentals per mantenir el territori; per exemple, per evitar incendis. Segons l’associació, que agrupa 157 municipis, el principal problema que afronten els pobles petits és la falta d’activitat econòmica i de llocs de treball. Abans molta gent treballava al camp, però ara assegura que “no hi ha manera de guanyar-se la vida amb aquest model d’agricultura” que no valora la “qualitat ni la història del producte”. A més, explica, també hi falten serveis: “A banda de la fibra òptica, ens falten escoles, sanitat, transport...” Actualment, la població està envellint i té encara més dificultats per accedir als serveis bàsics. “La gent s’ha fet gran, deixa de conduir i aleshores esdevé totalment dependent i necessita algú per anar al metge o portar la compra a casa. És un peix que es mossega la cua”, assegura Urrea. És per això que assumeix que el despoblament és una realitat: “No podem remuntar la població”, diu, i assegura que cal parlar de “repoblament”. Per Urrea, és una qüestió de “model de país”, i afirma: “Si volem continuar creixent, hi hem de posar els màxims serveis. Nosaltres, els micropobles, no volem ser el pessebre de Barcelona, volem ser un territori viu”, reivindica. Per això reclama que no se’ls pot exigir els mateixos requisits que a les ciutats (en termes d’habitatge social o zones verdes) i que, si es vol “repoblar el territori”, cal una “discriminació fiscal positiva”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern espanyol adquireix 17 milions de dosis de Moderna

Madrid

El Govern estudia establir un calendari de relaxament de les restriccions fins a Setmana Santa

Barcelona

Sancionades 81 persones per participar en una festa no autoritzada el dissabte passat al barri del Clot de Barcelona

Barcelona

Mor un home a Terrassa en caure d’una alçada de tres metres mentre reparava una avaria a l’interior d’un local

Terrassa

L’addicció al joc d’apostes afecta les dones més tard però s’agreuja més ràpidament

Barcelona

Pimec aposta per reprendre “progressivament” la mobilitat a Catalunya

Barcelona
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda de plugims aïllats

Barcelona

Colau, sobre el 8-M: “Necessitem l’onada feminista més que mai”

Barcelona

La família d’Helena Jubany acusa l’Audiència de Barcelona d’“impedir” la investigació d’un assassinat

Barcelona