Societat

NÚRIA ALBACAR

PROFESSORA D’INFERMERIA DEL CAMPUS TERRES DE L’EBRE DE LA URV

“Una cuidadora no sap demanar ajuda, es pensa que molestarà”

L’aplicació Cuidadoras Crónicos dona eines per reforçar l’estat d’ànim de les persones, dones de manera majoritària, que s’encarreguen de cuidar algú afectat per una malaltia crònica

Fer-se càrrec d’un malalt crònic comporta estrès i un desgast físic i emocional gran. L’aplicació mòbil Cuidadoras Crónicos, dissenyada per un equip interdisciplinari liderat pel departament d’infermeria de la URV, amb la col·laboració del departament d’enginyeria informàtica i matemàtiques, es presenta com una eina per intentar reforçar l’estat d’ànim de les persones cuidadores. Concretament, a qui va dirigida aquesta aplicació?
Parlem de cuidadores perquè la majoria de vegades són dones les que es fan càrrec de les atencions que requereix una persona amb dependència. I sabem que hi ha professionals que s’hi dediquen, però l’aplicació està pensada, sobretot, per als familiars que s’encarreguen de fer aquestes tasques d’atenció d’una persona que té una malaltia crònica.
Per què?
Perquè quan es té una remuneració, també es té un horari i, per tant, unes hores de lliure disposició. En canvi, si qui cuida el malalt crònic és un familiar, això implica que l’atenció és vint-i-quatre hores al dia.
Què aporta l’aplicació?
Intenta destacar les coses positives que pot aportar cuidar una altra persona, fer-se’n càrrec. Que no domini la sensació que cuidar algú només produeix malestar i cansament.
I com ho fan per transmetre aquest missatge positiu?
Fent reflexionar sobre allò que fan, sobre tot allò de bo que aporten. Fent que hi pensin des d’un punt de vista positiu. Intentem potenciar el benestar de la cuidadora, perquè si ella està bé segurament la persona cuidada també ho estarà. Si et fas càrrec d’algú durant sis o vuit hores al dia i no estàs bé, aquest malestar teu repercutirà negativament en la persona que està a càrrec teu.
Però no és evident que fer-se càrrec d’una persona amb dependència és un desgast? Qualsevol que ho hagi viscut de prop ho sap.
Sí, és clar. Però també hi ha estudis que ens revelen que quan la persona cuidada es mor la cuidadora pateix un dol. No és un alleujament, sinó que la sensació de pèrdua hi és. I per què hi és? Doncs pel vincle que s’ha establert amb aquella persona i per tot el que ha aportat fer-se’n càrrec.
Quines coses aporta?
Capacitat de resolució de problemes, autocontrol, enriquiment personal... Hi ha coses positives, per descomptat que n’hi ha. Per això, en cas de mort, apareix un dol tan important. Si tot fos negatiu, l’impacte emocional de la pèrdua no seria tan gran. Llavors, del que es tracta és de fer-li veure a la cuidadora tota la part positiva.
Quin és el principal desgast que es pateix quan es té a càrrec algú amb dependència?
El principal, d’entrada, segurament és físic. Perquè tenir mal d’esquena o dolor a les articulacions és molt comú. Ara bé, el desgast més important és el psicològic. Si pensem en aquelles conseqüències que afecten la salut mental del cuidador, ens trobarem amb casos d’ansietat, d’insomni o de depressió. També hi ha problemes de relacions socials, a causa de l’exigència que implica tenir a càrrec algú. Es varien les rutines i es deixen de fer les activitats que es feien habitualment. En alguns casos, fins i tot arriba a comportar l’abandonament de la feina per incompatibilitat.
És possible predir quan és que la persona que cuida té més risc d’acabar cremada?
Treballem des de fa temps amb cuidadores de malalts crònics. Primer ens vam centrar en els CAP, amb tècniques de resolució de problemes, i després vam decidir donar també suport virtual. En un primer moment a través d’una web i ara amb l’aplicació per a telèfons mòbils. El risc d’acabar cremat normalment té molta relació amb el temps que fa que es té a càrrec algú. No és el mateix cuidar un any una persona que cuidar-la dotze anys. També és cert que hi ha alguns casos que generen un extra de càrrega. Les malalties mentals tenen un estigma social, i això provoca una sobrecàrrega per a la persona que està cuidant el malalt. Per exemple, la família a qui li toca viure una esquizofrènia, ho pateix per partida doble. No és el mateix explicar al teu cercle d’amistats que cuides un avi amb Alzheimer que dir que cuides un fill amb esquizofrènia.
Per no acabar desbordada, quines regles bàsiques ha de fixar-se una persona que tingui algú altre a càrrec?
De regles no n’hi ha, però el que fa l’aplicació és insistir en els missatges positius i dona indicacions per tenir sempre un espai personal. Ja sigui per sortir a passejar, per xerrar amb algú o per anar al cinema. Això implica que hi ha d’haver una cuidadora secundària. I no de tant en tant, sinó que s’hi ha de poder comptar de manera pautada, perquè una cuidadora no sap demanar ajuda, es pensa que molestarà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia