“Una cuidadora no sap demanar ajuda, es pensa que molestarà”

Parlem de cuidadores perquè la majoria de vegades són dones les que es fan càrrec de les atencions que requereix una persona amb dependència. I sabem que hi ha professionals que s’hi dediquen, però l’aplicació està pensada, sobretot, per als familiars que s’encarreguen de fer aquestes tasques d’atenció d’una persona que té una malaltia crònica.

Perquè quan es té una remuneració, també es té un horari i, per tant, unes hores de lliure disposició. En canvi, si qui cuida el malalt crònic és un familiar, això implica que l’atenció és vint-i-quatre hores al dia.

Intenta destacar les coses positives que pot aportar cuidar una altra persona, fer-se’n càrrec. Que no domini la sensació que cuidar algú només produeix malestar i cansament.

Fent reflexionar sobre allò que fan, sobre tot allò de bo que aporten. Fent que hi pensin des d’un punt de vista positiu. Intentem potenciar el benestar de la cuidadora, perquè si ella està bé segurament la persona cuidada també ho estarà. Si et fas càrrec d’algú durant sis o vuit hores al dia i no estàs bé, aquest malestar teu repercutirà negativament en la persona que està a càrrec teu.

Sí, és clar. Però també hi ha estudis que ens revelen que quan la persona cuidada es mor la cuidadora pateix un dol. No és un alleujament, sinó que la sensació de pèrdua hi és. I per què hi és? Doncs pel vincle que s’ha establert amb aquella persona i per tot el que ha aportat fer-se’n càrrec.

Capacitat de resolució de problemes, autocontrol, enriquiment personal... Hi ha coses positives, per descomptat que n’hi ha. Per això, en cas de mort, apareix un dol tan important. Si tot fos negatiu, l’impacte emocional de la pèrdua no seria tan gran. Llavors, del que es tracta és de fer-li veure a la cuidadora tota la part positiva.

El principal, d’entrada, segurament és físic. Perquè tenir mal d’esquena o dolor a les articulacions és molt comú. Ara bé, el desgast més important és el psicològic. Si pensem en aquelles conseqüències que afecten la salut mental del cuidador, ens trobarem amb casos d’ansietat, d’insomni o de depressió. També hi ha problemes de relacions socials, a causa de l’exigència que implica tenir a càrrec algú. Es varien les rutines i es deixen de fer les activitats que es feien habitualment. En alguns casos, fins i tot arriba a comportar l’abandonament de la feina per incompatibilitat.

Treballem des de fa temps amb cuidadores de malalts crònics. Primer ens vam centrar en els CAP, amb tècniques de resolució de problemes, i després vam decidir donar també suport virtual. En un primer moment a través d’una web i ara amb l’aplicació per a telèfons mòbils. El risc d’acabar cremat normalment té molta relació amb el temps que fa que es té a càrrec algú. No és el mateix cuidar un any una persona que cuidar-la dotze anys. També és cert que hi ha alguns casos que generen un extra de càrrega. Les malalties mentals tenen un estigma social, i això provoca una sobrecàrrega per a la persona que està cuidant el malalt. Per exemple, la família a qui li toca viure una esquizofrènia, ho pateix per partida doble. No és el mateix explicar al teu cercle d’amistats que cuides un avi amb Alzheimer que dir que cuides un fill amb esquizofrènia.

De regles no n’hi ha, però el que fa l’aplicació és insistir en els missatges positius i dona indicacions per tenir sempre un espai personal. Ja sigui per sortir a passejar, per xerrar amb algú o per anar al cinema. Això implica que hi ha d’haver una cuidadora secundària. I no de tant en tant, sinó que s’hi ha de poder comptar de manera pautada, perquè una cuidadora no sap demanar ajuda, es pensa que molestarà.