Quarantena dubtosa

Els Estats Units van evacuar aquest dilluns els americans que estaven en quarantena al Diamond Princess al Japó després de confirmar-se que era el gran focus de coronavirus fora de la Xina. Van ser traslladats a bases americanes per fer una segona quarantena. Altres països van anunciar ahir que farien el mateix.

La setmana passada els 21 espanyols repatriats de Wuhan van abandonar l’hospital Gómez Ulla de Madrid després d’una reclusió de catorze dies. En el moment de ser donats d’alta, el centre mèdic va voler deixar molt clar que “havien arribat sans i havien marxat sans”. Per què, llavors, una mesura com aquesta? Per què sotmetre’ls a una quarantena que pot tenir un impacte psicològic sobre la persona que la pateix?

El cap del servei de malalties infeccioses del Parc Taulí de Sabadell, el doctor Manel Cervantes, entén que l’única explicació és la por que ha generat el coronavirus. “Des d’un punt de vista científic o de salut pública, no feia falta. Si s’adopta aquesta decisió és per posar fi a la incertesa i la por que el tema ha generat entre la població”, afirma Cervantes, que recorda que l’OMS no recomana la quarantena en aquest cas, com tampoc ha prohibit els viatges comercials o de negocis. “Qualsevol alarma en aquest sentit és desproporcionada ja que des del punt de vista estrictament científic no té sentit la quarantena”, opina Cervantes.

Tampoc hi ha consens sobre el temps que ha de passar una persona aïllada per la sospita que hagi estat exposada a un agent infecciós: “En el cas del coronavirus el període d’incubació pot ser de set o vuit dies i l’aïllament es pot ampliar fins a catorze com a mesura de seguretat.” En cap cas una quarantena, però, arriba als 40 dies. “Els 40 dies tenen una explicació històrica, no científica”, aclareix Antoni Trilla, cap del servei de medicina preventiva i epidemiologia de l’hospital Clínic de Barcelona, que recorda que el seu origen es remunta a la Itàlia del segle XIV com a mesura de protecció davant la pesta negra. “Cap a 1357 o 1358 als ports italians hi havia molta por a l’epidèmia. Venècia va ser dels primers llocs a prendre mesures. Aparcaven els vaixells en una illa que es deia Santa Maria de Natzaret i tenien allà la gent 40 dies.” I per què 40 i no 35? “Això no té ni cap ni peus des del punt de vista mèdic. Van utilitzar un nombre molt apreciat pels jueus. Segons la Bíblia, 40 són els dies que va passar Jesucrist al desert i 40 els anys que van trigar els israelites a travessar el desert.”

El doctor Cervantes recorda que més enllà dels orígens, un dels països que més han aplicat la quarantena ha estat els Estats Units. Ho va fer amb insistència entre els anys 20 i 30 del segle passat i no precisament per cap epidèmia concreta: “Era més com a filtre per controlar els pobres que arribaven d’Europa. Els deixaven a l’illa d’Ellis i fins que no passaven 40 dies no desembarcaven a terra ferma. En aquell cas es perseguien els polls, la tuberculosi i la verola. És un exemple més que una mesura com la quarantena no sempre s’ha fet amb un sentit científic i que molts cops s’adopta sense necessitat.”

Cervantes, que recorda que a l’Estat espanyol no hi ha hagut cap cas de coronavirus, insisteix que als hospitals hi ha protocols de detecció ràpida. “Jo he tingut dues visites de xinesos amb febre alta aquests dies i en els dos casos ha estat la grip”, subratlla.

L’experta en epidemiologia i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Juliana Reyes precisa que ara per ara encara hi ha països on s’aïlla la gent i es parla de quarantena. És el cas d’alguns països de l’Est amb la tuberculosi multiresistent, o de l’Índia amb els casos de lepra que encara avui existeixen.

Per Reyes, el que ha creat una alarma innecessària que ha portat a prendre mesures com la quarantena a Madrid o la suspensió del Mobile World Congress no ha estat com s’ha portat el tema des del punt de vista de salut pública, sinó “els altaveus mediàtics que han generat soroll i desordre comunicatiu amb la proliferació de notícies falses”.