Societat

“El meu fill no podia decidir fins on volia arribar”

Carme Barahona va acompanyar el seu fill de 43 anys amb ELA en el procés de decidir com volia posar fi a la seva vida sense inculpar ningú

Ara lluita pel dret a una mort digna i lamenta que la llei arribi tard per al cas del seu fill

Quan al fill de la Carme Barahona li van detectar ELA amb gairebé 43 anys, li van dir que moriria ofegat al cap de tres anys. L’Ivan, segons expressava en una nota que va deixar escrita, “va morir aquell dia” i va decidir que no volia arribar amb aquestes condicions al final de la seva vida. “No volia arribar fins al final de la malaltia, que és molt dolorosa. Per ell era indigne, tan respectable com la gent que vol arribar fins a l’últim moment”, explica la Carme.

La malaltia de l’Ivan era una ELA molt accelerada i va arribar un punt en què va decidir que havia arribat el moment de posar fi al seu patiment. Durant els tres mesos previs, va veure’s amb les persones que estimava per acomiadar-se’n i va estar planificant com seria el moment de la seva mort. “Es viu amb una angoixa que no es pot arribar a explicar. Es veu el patiment d’un fill que abans era un falcó i, per culpa de la malaltia, ara és un falcó engabiat”, es dol la Carme.

L’Ivan va morir mentre la seva mare era a la feina. Ho havien preparat de manera que, quan es prengués el compost que havia de posar fi a la seva vida, ella no hi fos per evitar qualsevol acusació pel que fa a la seva implicació. Però, tot i la preparació i acceptació emocional, la Carme mai ha suportat que l’Ivan hagués hagut de morir sol. “No vaig poder abraçar el meu fill, no podia estar acompanyat”, lamenta.

La Carme critica que els qui no estan a favor de l’eutanàsia tenen la llibertat d’arribar fins al final d’una malaltia, però que les persones que no volen arribar-hi no tenen la possibilitat d’escollir. “Quan tens una malaltia que et mata, no vols morir. El que no vols és estar amb aquella malaltia”, reclama. I assegura: “Un ha de morir amb la seva dignitat i aguantar el dolor físic i psíquic que es pugui.” I ningú no pot decidir quin és aquest límit perquè “aquest dolor no és mesurable”. A més, insisteix que no es confongui l’eutanàsia amb el suïcidi: “Demanar l’eutanàsia no és un suïcidi, sinó la necessitat de descansar del dolor de la malaltia.”

Una de les preocupacions que té ara la Carme, que després d’aquesta dolorosa experiència s’ha compromès amb la lluita pel dret a una mort digna, és la de no poder decidir quan i amb quines condicions morirà. “Fa poc he tingut un càncer i la meva por més gran és quan em toqui arribar a un final, que les lleis em prohibeixen morir lliurement o hagi de ser sola com el meu fill”, expressa, i afegeix que vol ser “la mestressa” del seu dolor. “No vull que siguin els metges, polítics o convencions religioses d’un estat els que m’obliguin a morir com volen”, critica. “L’eutanàsia és un dret, no una obligació”, sentencia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

300 detencions i més de 42.000 denunciats per Mossos i policies locals en el marc del dispositiu Oris

barcelona

El trànsit a l’àrea metropolitana de Barcelona cau un 60,4% i un 74,9% durant la segona

barcelona

L’Associació Catalana de Llars d’Infants denuncia l’abandonament als centres educatius de 0 a 3 anys

barcelona

L’atenció primària segueix 47.373 persones amb símptomes lleus de coronavirus

Barcelona

300 detencions i més de 40.000 denunciats per Mossos i policies locals en el marc del dispositiu Oris

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols abundants

Barcelona

Unes 160 famílies han demanat treure avis de les residències per passar el confinament a casa

Barcelona

Barcelona rep dotze tones de material de protecció comprat a Xangai per distribuir entre serveis essencials municipals

Barcelona
SOCIETAT

Seguiu aquí l’evolució gràfica de la pandèmia poble a poble, Catalunya i a l’Estat espanyol

GIRONA