Societat

Roda de Berà, 1898 - Barcelona, 1939 //

Cosidora

Carme Claramunt, víctima del franquisme

BRODADORA DE XALS DE GANXET, SEMPRE VA SER UNA DONA COMPROMESA AMB LES IDEES MODERNES I DE PROGRÉS. I, PRECISAMENT PER LES SEVES IDEES, ELS FRANQUISTES LA VAN AFUSELLAR, ACUSADA DE SER UNA “«INDIVIDUA PELIGROSÍSIMA»”

El matí del 27 de gener del 1939 les tanquetes italianes del general Gambara van entrar a Badalona. Eren l’avançada de les tropes franquistes que prendrien la ciutat. Els vençuts havien fugit, s’amagaven o ploraven la derrota sense fer soroll. Alguns van creure la consigna que els que no tenien les mans tacades de sang no tenien res a témer del nou règim, entre ells, l’exalcalde Frederic Xifré. Però Xifré, com noranta-vuit badalonins més, va ser afusellat. I entre ells, una sola dona: Carme Claramunt.

“«INDIVIDUA PELIGROSÍSIMA»”

Claramunt, nascuda a Roda de Berà el 1898, es dedicava a fer xals de ganxet que es venien després a Badalona. Va ser així com va conèixer una senyora de la ciutat, Angelina Picas, propietària de dues botigues de roba. Es van avenir tant que Picas li va proposar que anés a viure i a treballar amb ella a Badalona, i la noia ho va acceptar. Eren els anys vint quan es va instal·lar al número 26 del carrer de Mar, al cor de la ciutat, amb la que va acabar anomenant “tieta”.

Carme era una persona compromesa, que va ser membre d’Estat Català, primer, i més tard d’Esquerra Republicana de Catalunya, però no va tenir mai un paper polític gaire rellevant. Tot i això, al cap de poc del triomf franquista, la van detenir juntament amb Angelina Picas i les van tancar a la presó de les Corts, per “rebel·lió militar”. Segons l’informe que va fer la Falange el març del 1939, Claramunt era una “«individua peligrosísima»” i “«gran propagandista de las ideas rojo-separatistas»”. El ventall d’acusacions que li van fer vorejava el ridícul, però en un judici sense garanties es van considerar suficientment provades per condemnar-la a mort. L’espurna que havia encès aquell procés sinistre era la denúncia d’una veïna, probablement envejosa perquè esperava ser l’hereva del patrimoni d’Angelina en lloc de Carme.

PARAULES SERENES

Poc abans de morir al Camp de la Bota el 18 d’abril, Claramunt va escriure a la seva tieta una carta serena, digna i generosa, en què demanava “per als altres companys justícia, ja que jo no he pogut gaudir d’ella”, i s’acomiadava amb paraules d’afecte i remarcant-li: “Tu saps que maten una innocent”. I, als quaranta-un, la van afusellar per les seves idees.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor ofegada una dona de 70 anys a la platja de Gavà

gavà

Arbúcies commemora el 52è aniversari de l’accident aeri al Montseny

ARBÚCIES

Sant Feliu de Guíxols suspèn les llicències d’obres a Punta Brava

SANT FELIU DE GUÍXOLS

Protesta d’empresaris i conductors de bicitaxis a Barcelona

barcelona

Més transport públic a demanda de la Garrotxa els caps de setmana d’estiu

OLOT

Les vacunes de Pzifer i Moderna es poden tornar a congelar sense perdre l’eficàcia

barcelona

Catalunya va rebre 1,4 milions de turistes estrangers al maig, un 21% menys que fa un any

barcelona

La policia danesa descarta l’atemptat terrorista

COPENHAGUEN

Indignació als Estats Units davant d’un nou cas de brutalitat policial

WASHINGTON