Societat

Barcelona, 1892 - Tiana, 1984 //

Il·lustradora

Lola Anglada, primera dibuixant professional

EL SEU FERM COMPROMÍS POLÍTIC LI VA PASSAR FACTURA DURANT EL FRANQUISME, QUE VA QUALIFICAR LA PRIMERA IL·LUSTRADORA PROFESSIONAL DE CASA NOSTRA DE “ROJA SEPARATISTA”. ELLA, PERÒ, MAI NO VA RENEGAR DE LES SEVES IDEES.

Els dibuixos de Lola Anglada eren delicats, tendres, de traç net i plens de màgia. Margarida, una de les seves protagonistes, tenia els ulls grossos i portava unes trenes llargues, d’on se li escapaven uns rínxols fins. Mirava amb ulls melangiosos, de nina antiga, i somniava deixar la ciutat per anar a viure al camp. Era una nena perfecta, una pubilleta ideal. La realitat, però, era molt lluny dels contes que Lola pintava, en què la natura era amiga i el món, amable. El temps que li va tocar viure gran part de la seva vida, el franquisme, era incompatible amb els seus profundíssims anhels de llibertat personal i nacional, i va fer que ella i els seus personatges haguessin de viure reclosos molts anys.

INQUIETUDS CULTURALS

Maria Dolors Anglada Sarriera va néixer a Barcelona el 1892, filla d’una família d’industrials cotoners. Quan estudiava a la Llotja va trobar l’oportunitat de publicar el primer dibuix a la revista ¡Cu-cut!. A partir d’aquí va començar a col·laborar amb diversos mitjans per a adults i per a infants, i fins i tot va crear una revista, La Nuri, destinada a nenes. Reclamava un paper actiu de les dones, i ella mateixa va fer història, ja que va ser la primera il·lustradora professional.

IL·LUSTRANT GRANS CLÀSSICS

Alícia al país de les meravelles és una de les seves millors obres d’encàrrec, però també va escriure llibres propis com Margarida i Peret. Prolífica, inquieta, va viure a París set anys, i curiosament va ser allà on es va fer amiga del futur president Francesc Macià.

SENSE ACOTAR EL CAP

El compromís polític la va dur a militar a la Unió Catalanista i a la UGT i a col·laborar amb el Comissionat de Propaganda de la Generalitat, per a qui va fer el 1936 el conte El més petit de tots. Però tot això va acabar passant factura amb la victòria de Franco. Com que no es volia exiliar, es va instal·lar a la casa pairal de Tiana, on estava molt mal vista per les forces vives perquè era una dona independent, “roja separatista”, artista i que vivia “en pecat”. Va escriure: “Per cada flor que cullo mil argelagues punxen. Però sóc valenta, aprenc a afrontar mil malvolences humanes; no acoto el cap per qualsevulla cosa.”Sense acotar mai el cap, i ja reconeguda per les institucions democràtiques, va morir el 1984 a noranta-un anys d’edat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
VÍCTOR CUSÍ
PRESIDENT D’EOLICCAT

“No veiem que el decret doni l’impuls que necessitem”

barcelona

Intercanviant experiències per potenciar el talent femení

barcelona
MOHAMED EL AMRANI
EMPRENEDOR, COMUNICADOR I ACTIVISTA SOCIAL

“Tenim capacitat de resiliència”

girona

Les adopcions no s’aturen

barcelona

Torna el Mercat Medieval a Vic amb retocs per la covid

vic
societat

Més pressió per als hospitals, que tornen a xifres del setembre

Avaluació dels danys pel talús caigut als FGC de Terrassa

terrassa
Cristina Núnez
Família d’acollida

“Ells tenen dos pares, dues mares i molts avis”

barcelona
CONSUELO IBARRA
COORDINADORA CENTRE KUNE BARCELONA

“Si volen adoptar, no es fan enrere”

barcelona