Societat

El ‘Glòria’, desastre i benedicció

La Generalitat anuncia un pla d’actuacions a la part baixa de la conca de la Tordera

L’alcalde d’Hostalric demana una “actuació integral”, des del Montseny fins a Blanes

Pels investigadors, la crescuda de la desembocadura és “una oportunitat”

La gestió del riu Tordera per reparar els desperfectes causats pel Glòria al gener i la gestió per prevenir-ne les conseqüències futures van centrar ahir dos actes, un a Hostalric i un altre a Blanes. El temporal ha provocat més de 70 milions d’euros en pèrdues a la Selva, segons un càlcul fet pel Consell Comarcal de la Selva. Però el Glòria ha permès engrandir el delta. És un desastre o és una benedicció? S’ho va preguntar ahir l’investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) Rafael Sardá, que va moderar un debat.

Com a conseqüència del temporal, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va anunciar ahir a Hostalric que farà 75 actuacions a la part baixa de la conca de la Tordera, segons informa l’ACN. Els treballs tenen un cost global d’entre cinc i set milions d’euros i inclouen els treballs a les lleres i el restabliment del servei de la dessalinitzadora del riu a Blanes.

Tres anys

L’alcalde d’Hostalric, Nil Papiol (Sumem), va ser l’amfitrió de la reunió que va donar inici a la comissió territorial de la part baixa de la conca del riu Tordera que es coordinarà en el pla de mesures postemergències aprovat pel govern el 29 de gener. Segons fonts consultades, el govern farà les actuacions en tres anys.

Pocs dies després del temporal, l’alcalde va ser comprensiu amb l’actuació de l’ACA (i del govern). Recorda que, amb dades de Fogars de la Selva, el cabal del riu va passar de 0,39 m³ a 400 m³. Ara demana, però, “una actuació integral, des del Montseny [on neix el riu] fins a Blanes”. “Cal que algú la lideri i no que cadascú faci els pedaços [al seu municipi]. Un riu és un ecosistema molt complex i cal mantenir-lo. Estic en contra de la paraula neteja”, destaca.

Papiol és ambientòleg. Es va graduar en ciències ambientals per la Universitat de Girona (UdG) i té un màster en gestió i conservació de la biodiversitat en una universitat de París. És partidari d’actuar en els punts crítics, allà on el riu s’ha desbordat. “No és el primer cop que passa i podria tornar a passar”, afirma. El batlle esmenta punts com el pont de l’autopista a Hostalric, el polígon de Fogars de la Selva i punts de Palafolls (Maresme), Sant Feliu de Buixalleu i la desembocadura.

Papiol va fer d’assessor de la consellera Teresa Jordà al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Segons Papiol, l’actuació futura ha de permetre “recuperar espais fluvials; si no, tornarem a estar allà mateix”. “Es pot actuar ara a Hostalric per una emergència, però potser s’haurien d’enretirar les motes a llarg termini”, assenyala.

Biodiversitat

Aquestes actuacions haurien de permetre que el riu mantingués la biodiversitat, explica. Que torni a tenir espècies autòctones com ara el martinet, la llúdriga o amfibis com el tòtil. De fet, des de fa uns dies torna a haver-hi tortugues de rierol als “espais recuperats”, explica el biòleg Joan Mora.

Mora, de l’associació S’Agulla i de SOS Costa Brava, va participar ahir en el debat de Blanes, al costat de Toni Trincheria –gerent d’un càmping–, l’edil d’Urbanisme Rosa Aladern i l’hidrogeòleg Enric Sagristà. Un dels responsables de les jornades al CEAB, el geògraf Josep Vila, amplia el zoom: “Pels ecologistes el Glòria és una benedicció; pel municipi, un desastre, i pels responsables de la recerca, una oportunitat.”

5
milions
d’euros costa, com a mínim, reparar la dessalinitzadora de Blanes i millorar la baixa Tordera, calcula l’ACA.

La “preciosa” regeneració de sorra

El primer dia de les jornades I desprès del Glòria, què? La problemàtica de les platges i deltes des de la perspectiva de la geoètica, que té lloc al Centre d’Estudis Avançats (CEAB) de Blanes, va incloure una visita a l’ampliat delta del riu Tordera a causa del temporal, als límits de Malgrat de Mar (Maresme) i Blanes. Un dels organitzadors dels dos dies de sessions, el geògraf Josep Vila, ha qualificat la recent barra de sorra creada a la desembocadura de “preciosa”.

En la visita, guiada per Rafael Sardá, investigador de la Unitat de Sistemes Costaners del CEAB-CSIC, hi van participar una trentena de persones, incloent-hi responsables de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i el director dels serveis territorials de Territori i Sostenibilitat, Pere Saló. En les jornades, Agustín Sánchez-Arcilla (UPC) va parlar de l’augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic, i Carla Garcia (UdG) va recordar que només el 9% de la costa marítima de Catalunya “manté el sistema platja-duna de forma natural”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La meitat de la població, miop el 2050

barcelona

Confinament endurit per a Lleida i set municipis més

Barcelona

El desconfinament acumula quasi 500 manifestacions

barcelona
societat

Els gironins es ‘mullen’ per l’esclerosi

BERNAT SORINAS GIMÉNEZ
Membre de la PAHC del Bages

“És màgic com millora la salut i l’ànim en la lluita en comunitat”

barcelona
Infermeres editen vídeos amb consells contra la Covid

Infermeres editen vídeos amb consells contra la Covid

girona

Famílies de nens malalts dubten si dur-los a classe

Barcelona

Un foc arrasa una nau de Bo de Debò al Bages

Sant Vicenç de Castellet

Ksameu es reactiva amb uns 70 joves figuerencs

Figueres