“Cal una aliança entre les ONG i els moviments socials”

Fa trenta anys es va començar a treballar amb una determinada visió de l’internacionalisme. Cinc anys després es va impulsar la política del 0,7%. Vint anys més tard, les mobilitzacions de Seattle, el fòrum social mundial van fer que les ONG juguessin un paper important. La crisi econòmica va posar en risc la pervivència del sector. La política pública de cooperació pràcticament va desaparèixer, les prioritats de la ciutadania van canviar, moltes ONG van envellir i hi hagueren dificultats per renovar juntes. En els darrers anys hi ha hagut un nou impuls, avui les ONG som un sector que pren partit, té claríssim que cal renovar les basses socials que donen suport a l’internacionalisme, i sap que moltes lluites que es manifesten localment en realitat són part de problemes globals. És totalment imprescindible que ens impliquem en aquest combat perquè per afrontar agendes com les del canvi climàtic o l’agenda feminista, hi ha poquíssima gent més preparada que els treballadors de les ONG.

Crec que el desprestigi ha vingut donada per l’agenda internacional. Els països han prioritzat les qüestions internes i han deixat de banda que tots som responsables dels problemes globals que perden pes. Davant d’aquesta situació, qui ha aconseguit canviar la dinàmica? En gran part els moviments socials; el problema és que en la darrera època, les ONG i els moviments socials es van interrelacionar poc.

I és normal. Hi hagué un temps que les ONG s’havien de dedicar a omplir formularis i justificar subvencions, i eren una eina de treball per implementar determinades polítiques d’ajuda. Avui dia la Fede lluita per la justícia global i és conscient que no tan sols ens ha de preocupar que els governs s’involucrin donant el 0,7%, al qual mai han arribat, en ajudes a la cooperació, sinó que cal canviar totes les polítiques del 99,3% restant. En aquest sentit, cal intentar canviar un context que fa que els països pobres es vegin assetjats per guerres, intervencions militars, acords comercials desfavorables, o sigui el conjunt de polítiques, i caminar cap a un món més just.

En un context de crisi econòmica en el qual la gent no arriba a final de mes, sorgeixen prevencions com aquestes, però el que hem d’explicar és que si volem que els fills tinguin un futur s’han d’afrontar els problemes globals. Nacions Unides diu que l’any 2050 hi haurà mil milions de refugiats producte del canvi climàtic; si no ho podem aturar, sense cap mena de dubte el sistema es col·lapsarà.

Volem establir un apartheid global com avui veiem amb els refugiats a Grècia, i Turquia? O en aquesta edat mitjana econòmica, el primer món anirà creant fronteres per repensar privilegis, mentre envia empreses extractivistes per treure recursos del món global? Hi ha dues maneres d’afrontar la propera dècada. Volem que sigui de repressió i d’apartheid, o volem crear un nou acord i iniciar una dècada d’activisme per fer-hi front? Crec que cal ser optimistes, ja que de la mateixa manera que hi ha persones que creen murs amb polítiques masclistes, sexistes, capitalistes, etc., també és veritat que hi ha molta gent que lluita perquè s’obrin les fronteres i es defensin els drets humans, i cada cop en som més.

Aquesta definició no ens agrada. El concepte nord-sud ha canviat, i som conscients que allò que abans definíem com sud existeix a les nostres fronteres. Ens preocupa la situació de Ceuta i Melilla o la limitació de fronteres que fa la Unió Europea, però també ens ha de preocupar que la Policia i els Mossos facin identificacions segons sigui el color de pell, la qual cosa no és sinó racisme. Ens preocupa la desigualtat arreu del món, però també al conjunt de Catalunya. Si volem impulsar un altre món, cal una aliança entre les ONG, els moviments socials i tot el sector que és d’economia social i solidària. Si sabem vertebrar el pensament a través d’accions concretes ho podrem aconseguir.

Cent disset, representa 14.000 persones entre voluntaris i treballadors. Les ONG han de ser conscients de la seva força.

Tenim un problema, a Catalunya: no hi ha cap partit que s’hagi cregut la política de cooperació, però alhora cap partit polític ha tingut la força d’eliminar-nos, de poder eliminar la cooperació.