Societat

PEP MARÍ

PSICÒLEG

“No ens podem permetre el luxe d’esperar coses que no passaran”

Va ser psicòleg d’esportistes del CAR de Sant Cugat durant 25 anys i ara es dedica a assessorar empreses, a escriure llibres i a fer ponències on dona eines per veure-hi més clar

Els vídeos que penja a les xarxes socials acumulen milers de visualitzacions i, en ple confinament, són una alenada d’oxigen per ajudar a suportar l’estrès i la càrrega psicològica que implica la reclusió domèstica. Com ens hem de prendre aquesta situació que estem vivint? Quina és la millor manera d’afrontar-ho?
La millor manera d’acceptar el confinament és que hi trobem un sentit. Cadascú ha de trobar-li el seu, ja sigui cuidar la família, aprendre a treballar a distància o fer bondat per no escampar el virus.Viktor Frankl ha estat un dels psicòlegs més importants, dels que he estudiat i llegit a la meva vida. Ell deia que “viure és patir, sobreviure consisteix a trobar sentit al patiment”.
Però quan estem ofuscats costa trobar sentit a les coses.
Les emocions ens ofusquen, és cert. El sentit l’ha de construir cadascú, això no és com anar a buscar bolets, que ja hi són i te’ls trobes.
Com ho fem per controlar les emocions?
Primer, s’ha d’intentar controlar allò que depèn de nosaltres. Quan treballava amb esportistes els deia que se centressin a controlar el que és controlable, perquè això ens dona confiança i apaga l’estrès. No val la pena perdre el temps gastant esforços a estar preocupat pel futur o pel passat. Un altre punt és tenir unes rutines, un horari. Si pot ser, el més semblant possible al que teníem abans. Res d’estar tot el dia en pijama i gandulejant. Cal programar-se activitats per fer individualment i en companyia, si es té la sort d’estar acompanyat. Finalment, no ens hem de sobreexposar a la informació. Si et passes el dia enganxat a la tele et peta el cap, no fas res de profit i acabes mort de por.
Viure desinformat és viure tranquil?
No, jo no he dit desinformat, cal estar informat, però amb dos informatius al dia, incorporats a la rutina, n’hi ha prou. L’ésser humà és capaç de suportar una ràtio de males notícies; si estem tot el dia connectats per saber què passa a tot el món, la desbordem.
En un dels seus vídeos exposa que això no va d’aguantar “una estona” sinó que serà llarg i que el repte és aprendre a viure d’una altra manera.
Les expectatives són un tema clau, perquè el nostre estat d’ànim és bo mentre passa allò que esperàvem que passaria. Si no es compleixen, ens desmotivem i ens posem tristos, dues coses que són fatals per viure dignament un confinament. No ens podem permetre el luxe d’esperar coses que no passaran, per això cal tenir unes expectatives realistes. Quant durarà? No ho sap ningú.
I després?
Hi haurà una inversió dels valors. Generarà rebuig l’individualisme i l’egoisme, i agafarà importància allò que està relacionat amb la cooperació, la solidaritat i el bé comú. Això és com quan anem a veure un company a l’hospital. Sortim i pensem que cal deixar-se de ximpleries i viure el moment. És cert que quan l’impacte emocional es redueix tornem als antics hàbits, però és que l’impacte emocional que hem rebut ara és molt gran. Si no n’aprenem ara, ja no n’aprendrem mai. D’això ens n’hem de recordar la resta de la nostra vida.
Però és que molta gent no només pensa en la malaltia, sinó en les conseqüències econòmiques de després.
És veritat, però hem de recórrer a la frase que dèiem abans: controla allò que és controlable. Quan et trobis amb un problema, ja veuràs què pots fer. Viure amargat pensant en què passarà després no ajuda i, a més, és un comportament egoista perquè acaba afectant la gent de l’entorn. El que cal fer és pensar en quines coses podem fer i que ens siguin útils.
Situacions com aquesta destapen com és realment cadascú?
Només sota pressió es veu el que realment hi ha en una persona. Surten els tics i les debilitats i s’aprecia qui confia en qui. Quan feia de psicòleg esportiu, al principi m’empassava totes les competicions dels esportistes que jo portava i em costava veure-hi els aspectes que treballàvem, no sabia interpretar els aspectes psicològics. Fins que vaig esbrinar que només calia anar a les competicions on hi havia molta pressió; en aquelles situacions sí que veia de manera clara quina manera tenia de fer cadascú.
En un altre dels seus vídeos defensa que aquests dies de confinament cal tenir més màniga ampla amb els nens.
El fet d’estar junts tot el dia augmenta les probabilitats de tenir conflictes. Ara estem convivint moltes hores en un mateix espai i, per tant, el risc de conflicte és altíssim. Per reduir-lo, eixamplem els límits, perquè si no tindrem conflicte a cada moment. Hi ha coses sagrades però no podem anar a la guerra per ximpleries, perquè ens desgastem i no arribem enlloc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
SOCIETAT

Seguiu aquí l’evolució gràfica de la pandèmia poble a poble, Catalunya i a l’Estat espanyol

GIRONA

Els Pallapupas tornen als hospitals després del coronavirus

Barcelona

Vergés preveu concretar la setmana que ve la paga de compensació per als professionals sanitaris

Barcelona

El Govern estudia contractar “milers de professors” per al curs vinent 

Barcelona

Trilla demana fer revetlles de Sant Joan “minimalistes”

Barcelona

Les escoles europees encaren la recta final del curs amb les portes obertes però amb mesures de prevenció

Brussel·les

Catalunya no registra cap mort per primer cop des de l’inici de la pandèmia

barcelona

La ciberseguretat també es reforça contra la Covid-19

barcelona

Barcelona reactiva la construcció de pisos socials, amb més lloguer

barcelona