“Com a professor, pare i ciutadà, visc amb una triple angoixa”

“Visc amb una triple angoixa: com a professor, preocupat perquè els meus alumnes no perdin la meitat del curs; com a persona, per tenir cura dels propers i en especial del meu fill adolescent autista, amb qui he de sortir cada dia a fer un curt passeig, tement que qualsevol dia em clavin una multa, i com ciutadà, pel fet d’estar en mans d’uns càrrecs electes que ni han estat previsors per a la crisi ni se senten responsables d’haver desmantellat la sanitat pública durant la darrera dècada.”