Viatge per la Catalunya confinada

La sensació és de diumenge. Són les vuit del matí tocades i Girona està pràcticament deserta, quan un dia de cada dia com ahir la ciutat ja bulliria de trànsit i de gent amunt i avall. Fa quaranta-cinc dies que som tancats a casa i que no agafem el cotxe, però avui hem d’anar a Barcelona. Un puja i baixa per un encàrrec inexcusable de feina, però bé, la intenció de la crònica és també aquesta: veure país per veure com respira al cap de tants dies de confinament obligat.

En el camí cap a l’AP-7, uns quants vianants amb pressa, la majoria amb mascareta, se suposa que anant cap a la feina. Molts, segurament, treballadors de l’hospital Trueta, o almenys aquesta és la direcció que porten. Tot l’agraïment a la seva tasca en aquesta pandèmia.

A l’AP-7 no hi ha el trànsit d’un dia feiner dels d’abans de la pandèmia, però déu-n’hi-do els vehicles que hi circulen. Sobretot camions –molts camions– i vehicles industrials. També, però, força vehicles privats. Tots amb un sol passatger, això sí.

El paisatge primaveral convida a la contemplació. El dia és esplèndid i diàfan després de la pluja de la nit. El verd ho domina tot, en els sembrats i en les arbredes, moltes de les quals, artificials, que hi ha en tot aquest tram de l’AP-7.

La Tordera baixa esplendorosa, amb una aigua viva. S’hi veuen molts arbres caiguts as marges i al mateix llit del riu. Restes del pas del Gloria al gener. Al fons, el Montseny, encara més verd, és el senyor del paisatge.

Al peatge de la Roca ens obliguen a prendre els passos més laterals. Passem sense problemes. A l’altra banda, una llarga corrua de vehicles arriba fins al centre penitenciari proper. Un control al peatge ha provocat la retenció, ens imaginem.

L’entrada a la gran ciutat és plàcida, la ronda de Dalt és la d’un diumenge, per la Diagonal hi circulen quatre gats i el carrer Berlín, sempre ple, està desert.

Feta la feina, sortim de nou per una ronda de Dalt amb ben pocs cotxes i enfilem cap al Maresme. En un revolt, se’ns apareix de cop el mar, que el sol del matí ha deixat de color de plata. Seguim cap a casa per una autopista gairebé deserta. Cap camió i molt pocs cotxes. El paisatge primaveral és de nou esplèndid, amb els pobles, com Arenys de Mar, preciosos entre el mar i la muntanya.

De tornada a casa, per un moment pensem que potser tot plegat ha estat un miratge.