Prop de cent famílies denuncien onze residències

“No volem venjança, però sí justícia per saber què és el que les gestores han fet malament.” La portaveu de la Coordinadora Residencias 5+1, María José Carcelén, dona per fet que durant la pandèmia de la Covid-19 “s’han vulnerat els drets a la salut i a l’atenció sanitària” a les residències i per això demanen a la fiscalia de Barcelona que investigui la gestió que s’ha fet en 11 residències de Barcelona i l’àrea metropolitana, però també de manera extensiva als 1.073 centres assistencials, públics i privats, que s’han convertit en el principal focus de l’epidèmia amb la propagació dels contagis, on han mort una tercera part de les víctimes per Covid-19, més de 3.300 persones grans.

“Tenim constància d’alguns residents que havien arribat desnodrits i deshidrats als hospitals”, assegura Carcelén, tal com fan constar als informes que acompanyen la denúncia col·lectiva de les 95 famílies, que no descarten ampliar amb nous casos que els arriben des de la coordinadora un cop recopilin la documentació. Les primeres onze residències que consten en la denúncia són les barcelonines Bertran i Oriola, Mossèn Vidal i Aunós, Bon Pastor, Font Florida, Fort Pienc, La Sagrera, Amavir Diagonal, Residència Gràcia, Vernero 4 Pere Relats i els centres Collblanc Companys Socials de l’Hospitalet de Llobregat i Ramon Berenguer, de Santa Coloma de Gramenet.

A la denúncia, que van registrar divendres passat a la fiscalia, s’adjunta la documentació recollida pels qui han perdut algun familiar en aquests centres i reclamen que s’investigui a fons el total de defuncions que hi van tenir lloc des de l’1 de març fins a l’1 d’abril. Segons la responsable de la coordinadora, les “xifres reals no consten enlloc” i això fa pensar que podrien ser molt més elevades tenint en compte que les residències no estaven equipades mèdicament i que no es derivaven els avis als hospitals. “Volem saber si es van negar els trasllats, quines van ser les condicions en què van morir”, es pregunta Carcelén, que dona per fet que la falta de personal i recursos als centres va portar a un “abandonament” de la gent gran i a morir “en unes condicions impròpies” d’una societat avançada.

La situació caòtica que han viscut els centres des de l’inici de la pandèmia sense equips de protecció per als residents i professionals ha multiplicat el nombre de contagis i morts. “No tenien epis però n’hi havia que en guardaven en espera que tinguessin algun contagi, i després va ser massa tard”, afirma sense estalviar retrets a l’administració, que no va saber reaccionar davant l’emergència i la falta de mitjans.

Carcelén critica l’opacitat de les gestores durant la crisi per informar de quina era la situació. “N’hi ha que només els han trucat per dir-los que el seu familiar havia mort i els han negat cap més informació”, denuncia la portaveu dels demandants, que es felicita de les investigacions per la via penal que ja va emprendre fa setmanes la fiscalia en una vintena de residències per mirar d’aclarir els fets. “Pensem que és el que toca fer, i demanar responsabilitats si s’han comès delictes”, hi afegeix. La fiscalia superior de Catalunya, que coordina les investigacions, informa que, a causa de l’estat d’alarma, per ara, s’envien oficis a les residències i a la Generalitat per requerir-los informació.

Una vintena de familiars d’usuaris de la residència Amavir Diagonal s’han sumat a la denúncia col·lectiva. “Els familiars hem fet de gestors de la residència: Vam queixar-nos a Treball de falta de material, al Síndic de Greuges, vam demanar la col·laboració de Metges sense Fronteres, que va ajudar el centre a fer la distribució, i ara demanem que la residència sigui intervinguda per Salut de manera urgentíssima i que s’unifiquin criteris d’actuació”, afirma Josepa Reig, portaveu dels familiars del centre, situat al número 120 del carrer Llacuna.

Al centre d’Amavir Diagonal, Reig té ingressada una tieta amb Alzheimer, la Isabel, de 82 anys, de la qual li van comunicar que havia donat positiu en la Covid-19 (igual que un 84% del centenar de residents), que van confinar-la a l’habitació, i de qui no sap gaire res més. Al principi, en el caos de l’epidèmia, deien als familiars que “l’hospital del Mar no volia els malalts i els retornaven, i molts han mort a la residència”, indica Reig. El 8 de maig passat van dirigir una carta al ministre de Sanitat, tot detallant el calvari viscut i li reclamen que, en tenir les competències centralitzades, “insti la Generalitat i la direcció de les residències a complir la normativa i garantir el dret a la vida de totes les persones grans”.

Actualment, el Departament de Salut ha intervingut onze residències: Residencia Prat de Tona; Marvi Park de Barcelona, Virgen de la Salud, Casa Repòs de Vilanova del Vallès; Residència Ullastrell; Nostrallar dels Pallaresos, Ca n’Amell de Premià de Mar; Residència Sant Cebrià de Tiana i Residència Beltran i Oriola de Barcelona. I el cap de setmana passat s’hi va afegir la Residència Mossèn Vidal i Aunòs de Barcelona, gestionada per Eulen i que ara ha donat a la Fundació Vella Terra.

La Coordinadora Residencias 5+1, que des del 2017 reuneix familiars de residents per garantir-ne els drets, assegura que des que Salut ha assumit la gestió de les residències hi ha més visites als centres que fan els equips mèdics, però que continuen sense tenir metge i infermera a la nit i amb un gerocultor per planta, es lamenta la portaveu. “S’està fent un rentat de cara des de Salut, però no hi ha més recursos mèdics i el pitjor és que no hi ha capacitat per fer-ho”, conclou Carcelén.