Més de 2.000 plàtans componen la Devesa de Girona, que ocupa 40 hectàrees i que és el parc urbà més gran de Catalunya. La massa vegetal es veu des de qualsevol punt elevat de la ciutat, però, tot i la seva frondositat, amb molta ombra a l’estiu, no és gaire coneguda. Forma part, en canvi, del llegat sentimental de molts gironins, que hi han passat tardes fent berenades, anant a mercat o simplement passejant per les ribes del Ter. A més, amaga uns jardins francesos deliciosos, on és perfecte llegir o entretenir els més petits si cal descansar d’una jornada de passeig per la ciutat de pedra. La Devesa és un d’aquells racons secrets de Girona que, de moment, estan deslliurats de les processons turístiques que visiten la ciutat.

De fet, molts jardins gironins són encara racons amagats per als grans tours turístics. Si un gironí rep visitants, després de la ja típica pujada per la Força fins a la Catedral, potser portarà els seus convidats fins a paratges gairebé ocults com ara els jardins de la Francesa, els dels Alemanys o el passeig Arqueològic. Potser els farà creuar el llit, normalment sec, del Galligants i els enfilarà pels jardins de John Lennon, abans de fer-los arribar fins al monestir de Sant Daniel. I, si encara hi ha forces, o un altre dia, els animarà a recórrer l’estrany sender del camí del Calvari. Potser, si els vol fer veure la ciutat en la seva totalitat, des de la part més alta, els jardins dels Alemanys, els farà recórrer el passeig de la muralla, una visita que és recomanable de fer al capvespre per admirar la posta de sol darrere l’esquena enorme del massís del Montseny.

També podria ser que l’amfitrió volgués preparar amb antelació la visita demanant hora per visitar les voltes i el campanar de la Catedral. Si no hi ha aquesta possibilitat, el passeig per darrere l’altar de la seu és prou secret als ulls dels nouvinguts. Sortint per la plaça dels Apòstols, és recomanable plantejar-se entrar al Museu d’Art i contemplar la seva sala gran, a més de tot el patrimoni que conté l’edifici. Baixant l’escalinata, un cafè al “bar que té una Catedral al pati” és una bona idea. I els gironins sabran de què parlem. Ja a la part baixa de la ciutat, l’amfitrió pot revelar l’existència d’una llibreria, amb esveltes estanteries farcides de llibres fins dalt, que té una porta al carrer de l’Argenteria i una altra al carrer de les Ballesteries, talment com si fos un passatge. Entretenir-se per l’establiment, aprofitant l’excusa de la compra d’una novel·la o d’un llibre de cuina, és una experiència ben desconeguda als forans. I una visita al Museu del Cinema, únic a Catalunya, molt adequat per als més petits, també pot amenitzar una jornada diferent de les més típiques.