Societat

FRA VALENTÍ SERRA DE MANRESA

Historiador i frare caputxí

“S’està jutjant Juníper Serra amb criteris actuals”

Juníper Serra és, indiscutiblement, un dels pares fundadors dels actuals Estats Units d’Amèrica
Va introduir a Amèrica el conreu del taronger, el llimoner, l’olivera, la figuera i el raïm, i va posar en marxa sistemes de regadiu

L’historiador fra Valentí Serra de Manresa va escriure per a la Revista Catalana de Teologia un article sobre fra Juníper Serra (1713-1784)) amb, sobretot, dades extretes de la seva biografia, que publicà a Mèxic el 1787 el seu deixeble Francesc Palou (1723-1789), i de textos epistolars escrits pel mateix Juníper Serra, que es conserven a l’Arxiu Provincial dels Caputxins. Juníper Serra és avui notícia, ja que a Califòrnia, on el framenor mallorquí va fundar algunes de les més importants ciutats actuals, han tirat a terra les seves estàtues i acusen el missioner (canonitzat pel papa Francesc) de racista.

Quin material es guarda de Juníper Serra a l’Arxiu Provincial dels Caputxins? Vostè parla de l’epistolari juniperià.
Parlo d’epistolari juniperià perquè els documents conservats a l’arxiu dels caputxins són exclusivament textos epistolars. Són unes cartes redactades en mallorquí que adreçà al pare Francesc Serra, framenor de la comunitat de Petra, per tal que les llegís als seus pares amb la intenció de consolar-los i confortar-los en ocasió de la seva partença a les Índies l’estiu del 1749 i per fer-los prendre consciència que, molt possiblement, ja no es tornarien a veure mai més... Les altres cartes familiars, força posteriors, són escrites en llengua castellana i adreçades al seu nebot, el framenor caputxí i prestigiós arquitecte mallorquí fra Miquel de Petra. La primera fou datada a Mèxic el dia 29 de setembre de 1758; la segona duu la data del 4 d’agost de 1773.
Quina va ser la seva reacció quan va veure multituds a Califòrnia cridant contra el frare i tirant a terra la seva estàtua?
Tristor davant del desconeixement de la realitat històrica, de la manipulació que en fan alguns polítics i del judici acrític que fem del passat amb criteris del present. Juníper Serra és, indiscutiblement, un dels pares fundadors dels actuals Estats Units d’Amèrica.
En què es basen els seus detractors? Quins actes li atribueixen?
La coexistència de colonització i evangelització, junt amb l’actitud a voltes exigent i severa d’alguns missioners de l’època colonial, extreta del seu context, es presta a fàcil manipulació. Suposaria que ho deuen fonamentar en el fet que fou cabdal per a la Corona espanyola poder comptar amb la col·laboració dels missioners per tal d’assegurar que la conquesta dels territoris californians fos estable i duradora. A més, les actituds paternalistes dels missioners envers els amerindis, esguardant-les amb els criteris actuals, podria semblar que als nadius els consideraven inferiors, però això no és cert. Miri alguns missioners com ara sant Juníper Serra i sant Toribi de Mogrovejo: foren autèntics pastors tothora sol·lícits de les necessitats dels més pobres i desvalguts.
L’acusen de racista i de matar indígenes mentre evangelitzava. Vostè insinua que va ser al contrari, que estant ja a l’Alta Califòrnia escrivia al virrei d’Espanya per denunciar els abusos dels soldats.
Com he dit, els atacs són efectuats des de la manipulació i el desconeixement de la història. Els que tomben estàtues i fan pintades dubto molt que s’hagin informat sobre la vida i l’abast de l’acció missionera juniperiana. Sí, en efecte, a l’Alta Califòrnia la relació dels missioners amb les autoritats militars sovint fou força tensa i difícil, especialment pel que fa a la tutela dels drets dels indis. Juníper Serra es guanyà la confiança del virrei, Antonio María de Bucareli, i en un informe que li adreçà, l’any 1773, el missioner mallorquí li denunciava que “La muchedumbre de soldados lazaban a las indias para cebo de su desenfrenada lujuria”.
Què li deu Amèrica a Juníper Serra, si és que li deu alguna cosa?
El dia 1 de març del 1931 arribà al Congrés dels Estats Units, a Washington, l’estàtua de bronze de Cadorin, per ser col·locada al Capitoli, entre els pròcers i herois nord-americans; allí, en el marc d’una solemne cerimònia, el secretari Ray Lyman Wilbur, en nom del president dels Estats Units, glossà la figura de fra Juníper Serra i el presentà talment com una torxa de civilització. Amèrica, particularment Califòrnia, a Juníper Serra, no només li deu el llegat de la fe cristiana, sinó també la introducció i el conreu del taronger i del llimoner, de l’olivera i de la figuera, del raïm i altres fruiters, a més de la introducció d’eines agrícoles i instruments mecànics. Gràcies als missioners franciscans els nadius aprengueren a fer edificis de pedra i morter, amb rajoles i teulada. Allí, Juníper Serra posà en marxa sistemes de regadiu que encara avui s’admiren.
Què destacaria com a més important de la seva figura? Com ho explicaria als seus detractors?
Els convidaria a llegir la semblança biogràfica que escriví el seu company i col·laborador Francesc Palou publicada a Mèxic el 1787 i que titulà Relación histórica de la vida y apostólicas tareas del Venerable Padre Fray Junípero Serra, y de las Misiones que fundó en la California. Es llegeix com un llibre d’aventures, i en acabar la lectura no crec que fos necessari vindicar la figura de Serra.
L’odissea de Juníper Serra i Francesc Palou comença el 1749, quan van anar a evangelitzar Nova Espanya. A Mèxic s’hi van estar 8 anys. Què hi van fer?
A Nova Espanya, particularment, Sierra Gorda, Juníper Serra i Francesc Palou hi realitzaren una destacada tasca evangelitzadora; per reeixir-hi, es valgueren de la llengua vernacla dels nadius i, també, de recursos musicals i de les arts dramàtiques per tal d’introduir progressivament els indígenes en els misteris de la fe cristiana, particularment entre els grups d’indis pama.
Diu que van intentar aprendre la llengua vernacla dels nadius?
És un cas pioner d’inculturació de la fe cristiana en la tradició indígena. No en va, els missioners seguien l’obra del framenor Joan Fucher o Focher, editada a Sevilla l’any 1574, on s’exposava la manera de com preparar els indígenes per a la recepció immediata del baptisme i amb catecumenat relativament breu, i alhora també s’exposava la manera de concentrar i organitzar els grups d’indis en les reduccions de cara a consolidar els resultats de l’evangelització.
Vostè escriu en un article de recerca històrica publicat l’any 2017 a la ‘Revista Catalana de Teologia’ que la tasca pastoral de fra Juníper a Nova Espanya va topar amb la bel·licositat dels nadius, la difícil orografia de Sierra Gorda i les nombroses epidèmies.
I a més d’aquestes dificultats, per tal d’inculturar la fe, els missioners van haver d’aprendre la llengua dels habitants de Sierra Gorda i de traduir a l’idioma pama els continguts més essencials de la fe cristiana, sense descurar la promoció de l’agricultura i la ramaderia, ja que els frares, per tal de garantir el seu sosteniment, van crear una estructura agrària.
Com a bon mallorquí que era fra Juníper, hi introdueix conreus mediterranis.
Quan el 1749 Juníper Serra salpà cap a les Índies, s’endugué estris adequats per al conreu d’una terra que intuïa molt fèrtil i de textura força semblant a la que havia deixat a les Balears, on maldà per introduir nous conreus que han fet fortuna a Califòrnia, com sobretot el cep.
L’any 1767, arran de l’expulsió dels jesuïtes dels territoris de la Corona hispana, Juníper Serra va ser nomenat president de les missions de la Baixa Califòrnia. Quan hi va arribar?
L’expedició missionera vers Califòrnia sortí de Mèxic el juliol del 1767 i arribà a Loreto, la capital de la Baixa Califòrnia, l’abril del 1768. Des d’allà, els representants de la Corona hispana, reunits al port de San Blas, decidiren enviar una expedició missionera, per terra, a l’Alta Califòrnia, que encapçalà Gaspar de Portolà amb els missioners franciscans, i hi arribaren el juliol del 1769.
Els missioners anaven amb l’exèrcit? La Corona anava a conquerir!
Sí, aquesta és una de les ambigüitats i que avui crea molta controvèrsia: el lligam o la col·laboració entre l’espasa i la creu… Però, com he dit abans, els fets s’han de llegir en el seu context històric. A més, com ja he assenyalat, les relacions dels missioners amb els militars solien ser força tenses, especialment pel que fa a la defensa dels indis.
La política colonial de la monarquia hispana a Califòrnia va ser conflictiva: el territori se’l disputaven diversos països.
Certament, la colonització de Califòrnia fou conflictiva, ja que en tractar-se d’una zona fronterera hi mostraven interès per ocupar-la diversos països, especialment Rússia. L’Església catòlica i la Corona hispana mantingueren el compromís de promoure la fe cristiana entre els indígenes i, alhora, maldar per suscitar la promoció humana dels nadius.
El juliol del 1769, l’expedició missionera havia arribat al port de San Diego, on Juníper Serra fundà el primer establiment missioner de l’Alta Califòrnia, el de San Diego de Alcalá, que esdevindria la mare de totes aquelles missions.
Foren unes terres molt generoses, amb les collites de fesols, panís, pebrots i carbasses, que asseguraren el sosteniment de la missió. El 3 de juny del 1770 fou fundada la missió de San Carlos Borromeo, situada força a prop de les poblacions de Monterrey i del riu Carmelo, i a més de la caserna general, hi fou situada la residència habitual de fra Juníper Serra.
L’expedició a l’Alta Califòrnia va ser un gran moviment expansiu.
Es plantejà com un moviment expansiu de frontera i d’integració d’una vintena d’establiments missionals disseminats en una geografia deserta i mal comunicada. A l’Alta Califòrnia trobem el típic “camino real” que esdevingué la via de comunicació terrestre principal i que mantenia units els vint-i-un establiments missionals del territori californià escampats en un extens recorregut de quasi mil quilòmetres que discorre paral·lel a la costa del Pacífic. En aquesta ruta els missioners franciscans van situar, a tall de guia, algunes campanes entorn de la ruta, posades a prop de les estacions missionals, i també van sembrar sements de mostassa a les voreres per tal que la grogor de les seves flors fessin d’indicador als vianants.
Per què és sant Juníper Serra?
L’Església, després d’un rigorós estudi que ha passat per la comissió de teòlegs i per una comissió històrica d’experts, reconegué la seva santedat i fou canonitzat a Washington pel papa Francesc el 23 setembre del 2015 en el marc d’una solemne i concorreguda cerimònia, no mancada de polèmica per les manipulacions històriques a què he al·ludit abans. El papa Francesc manifestà en la cerimònia de canonització de fra Juníper Serra que procurà defensar els nadius i protegir-los dels abusos i, alhora, reconegué la passió evangelitzadora de Juníper Serra i l’amor envers els indefensos. En efecte, quan s’acomiadà de la seva família a través d’una carta hi expressà clarament la seva vocació franciscana al servei del Regne, “sempre avant i mai retrocedir”. Hauria pogut romandre tranquil a Palma ensenyant teologia escotista a la Universitat Lul·liana, on impartí un curs complet de filosofia, estructurat en tres anys, al llarg del trienni 1740-1743. Posteriorment, del 1744 al 1749, hi regentà la càtedra de teologia escotista.

Juníper Serra i la fundació de Califòrnia

Miquel Josep Serra va néixer el 24 de novembre del 1713 a Petra, a Mallorca, en el si d’una família de picapedrers. Als 15 anys va traslladar-se a Palma i als 16 es va vestir l’hàbit franciscà. Va estudiar filosofia i teologia al convent de Sant Francesc de Palma i es va graduar a la Universitat Lul·liana de Mallorca. El 1749 va arribar, amb el framenor Francesc Palou, a Nova Espanya i uns anys més tard (1767) va ser enviat a fundar missions a Califòrnia. Les estacions missionals que van fundar els franciscans són avui importants poblacions dels Estats Units: San Diego (1769), Monterrey (1770), San Luis (1772), San Francisco (1776), Santa Bárbara (1786), Los Angeles i Sacramento, entre moltes altres.

A Nova Espanya o Mèxic, van fundar ciutats que avui són patrimoni de la humanitat: Santiago de Jalpan, Santa María del Agua de Landa, Nuestra Señora de la Luz de Tancoyol, San Francisco del Valle de Tilaco i San Miguel de Concá.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Escullen l’utiller Josep Font com a bisbalenc de l’any 2023

LA BISBAL D’EMPORDÀ
gastronomia

L’Alimentària posa la pizza en el podi

L’Hospitalet de Llobregat
llengua

El català torna a l’agenda europea

barcelona

Compromís per treure tot l’amiant dels edificis a finals del 2025

BADIA DEL VALLÈS

El Manhattan mataroní

mataró
castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual