Va escriure un llibre titulat Educar per ser feliç, en què assegurava que l’ésser humà és un ésser emocional, la qual cosa feia que les emocions fossin la porta d’entrada que afavorien l’aprenentatge i la convivència, i marcaven el camí que ens porta a la recerca del benestar. Un frase llarga que podria resumir el caràcter i l’acció de la Carme Boix i Casas, nascuda a Anglès, filla d’un dels barbers més populars de la vila –una tradició que han continuat els seus germans Josep i Joan– que mai es va amagar de la vida i va intentar gaudir-la.

Estudiant de magisteri, professió que va exercir més de trenta anys, tocada per una pulsió entre mística i contracultural, que la va portar a viure experiències neorurals en una casa de les Planes, a llogar-ne una altra a Sant Julià del Llor, o a participar en les activitats polítiques i culturals de la vila on havia nascut, sobretot en els dies de la transició, aviat es va decantar per la pedagogia sistèmica i va exercir de terapeuta, mestra i formadora en constel·lacions familiars, una proposta innovadora i integradora que permet identificar les dinàmiques disfuncionals que generen malestar en els diferents sistemes als quals pertanyem al llarg de la vida: familiar, escolar, laboral, social, etc.; i d’una manera àgil i eficaç, generar canvis i orientar cap a solucions operatives i vitals. Inquieta d’esperit, va aconseguir treure un màster universitari en neuropsicopedagogia, va exercir de formadora de formadors del Departament d’Educació de la Generalitat, va impartir màsters i formacions i va treballar en projectes de cooperació internacional a Guatemala i al Nepal. Al primer país hi va posar la seva experiència com educadora al servei de les capes més desafavorides en un moment en què s’havia signat la pau entre la guerrilla i el govern, i en el segon va fer costat a Victòria Subirana, pedagoga i cooperant catalana, més coneguda com Vicki Xerpa, que ha dedicat la seva vida a lluitar contra les desigualtats socials de nens i nenes i dones de Nepal. Tornada Catalunya, amb el seu marit, en Josep Maria Fabre, va obrir a Girona l’escola AD’s (Escola d’Autoconeixement i Desenvolupament Personal). L’acceleració dels primers anys havia deixat pas a la introspecció, a la reflexió i a entendre que fomentar la intel·ligència emocional va a favor de la societat en general.