FGC passa una auditoria en perspectiva de gènere
El Col·lectiu Punt 6 va revisar les infraestructures de FGC per garantir la seguretat de les usuàries i les treballadores
FGC també actua amb transversalització de gènere en les polítiques internes
Tot i que un 60% dels usuaris de transport públic són dones, moltes d’elles encara es fan enrere a l’hora d’utilitzar aquest servei públic per por de ser víctimes de violència masclista. Per tal de posar remei a la inseguretat de les usuàries, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) va sotmetre’s a una auditoria en perspectiva de gènere en el marc del pla d’igualtat de l’empresa i ara n’està començant a aplicar les propostes. El col·lectiu especialista en urbanisme feminista Punt 6, responsable de l’auditoria, va considerar que per garantir la percepció de seguretat de les usuàries i treballadores de FGC era necessari disposar d’un entorn senyalitzat, visible, vital, vigilat, equipat i comunitari. Per realitzar un inventari dels “punts negres” i de les possibles millores que es podien fer en perspectiva de gènere, les auditores van observar durant 62 hores les estacions de Plaça Espanya, Rubí, Sabadell Plaça Major i Sant Andreu de la Barca, i van fer 17 entrevistes al personal de les estacions (a 12 dones i a 5 homes). La directora d’organització i persones de FGC, Juliana Vilert, assegura que a FGC volien “que l’auditoria tingués un sentit ampli” i tingués en compte “tot l’ecosistema que envolta l’estació”, i és per això que van tenir en compte el vestíbul, l’andana, els connectors i l’entorn de l’estació. Fonts de FGC asseguren que els preocupa “el no ús del transport públic” especialment de les dones més joves, que, per exemple, prioritzen l’ús del transport privat per sortir de nit. “No volem que les dones siguin valentes, volem que puguin moure’s de manera lliure”, diu Vilert.
Algunes de les recomanacions que van sorgir de l’auditoria són assegurar la presència de personal a les estacions sensible a qüestions de gènere i diversitat, ubicar elements de suport a la vida quotidiana com bancs, lavabos, fonts, comerços o serveis d’informació, millorar la informació del servei i la senyalització, i afavorir la visibilitat amb l’ús de materials transparents i la il·luminació contínua al conjunt de l’estació. Per donar compliment a les recomanacions, el 8 de març d’aquest any, FGC va canviar la senyalització dels seients reservats als trens per uns nous pictogrames inclusius que pretenen trencar els estereotips de gènere. Igualment, es va instal·lar una nova senyalització informativa per explicar com funcionen les barreres tarifàries per a les persones amb mobilitat reduïda o que portin cotxet, bicicleta o maleta, i es van canviar els dissenys dels plànols de zona per incorporar-hi la indicació de nous serveis i altres punts d’interès. En relació amb aquestes mesures, Vilert assegura que l’auditoria va posar en relleu que “qui acompanya persones amb cadires de rodes o cotxets normalment són dones”. En aquest sentit, declara: “Quan incorpores la perspectiva de gènere, no només augmentes la percepció de seguretat, sinó que l’accessibilitat i la cura de les persones també milloren”, igual que “la convivència i la diversitat”. Vilert també informa que la resta de propostes estan “totes aprovades” i “en agenda” per dur a terme a mesura que es vagin reformant les estacions, i lamenta que “la crisi sanitària” hagi “endarrerit tres mesos” l’aplicació de les recomanacions.
L’any 2019, FGC va registrar 5 denúncies per violència masclista a les seves instal·lacions, tanmateix reconeixen que és molt probable que hi hagi una “xifra oculta”. “Objectivament tenim poques incidències, però moltes vegades les dones tenen una experiència desagradable que és assetjament i no fan el gest de denunciar-ho”, explica Vilert. És per això que fa dos anys que l’aplicació mòbil de FGC va incloure un apartat on es poden denunciar les incidències de violència masclista. “Si observes o ets víctima de violència masclista, pots clicar a l’app i s’activa un mecanisme que avisa l’agent d’estació”, destaca Vilert. En aquest sentit, asseguren que FGC ofereix formació als seus treballadors perquè els homes també incorporin la perspectiva de gènere.
LA FRASE
LES XIFRES
Més dones i més visibles també a dins l’empresa
A FGC també creuen que tenen marge de millora pel que fa a les xifres d’igualtat dins l’empresa. La directora d’organització i persones de FGC, Juliana Vilert, assegura que les plantilles de transport ferroviari encara estan “molt masculinitzades” arreu d’Europa, on la representació femenina és tan sols d’un 17%. A FGC, tot i que el percentatge de dones treballadores és del 28%, asseguren que volen “millorar aquestes xifres”, ja que encara es troben “per sota de la paritat”. Vilert assegura que es tracta d’un “problema de sector”, degut a la falta de “vocacions tecnològiques i del sector productiu entre les dones”, afirma. Per intentar fer l’entorn del ferrocarril més atractiu per a les dones, FGC va llançar el vídeo Dones, pugeu al tren?, que, segons Vilert, “projecta una imatge interessant del nostre entorn” que mostra que l’empresa ofereix “igualtat d’oportunitats en tot tipus de llocs, des del taller de trens als llocs de comandament”. Amb el mateix objectiu, FGC es va afegir a la plataforma europea Women in Transport per afavorir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en el món del transport.
D’altra banda, Vilert destaca la seva política de recursos humans que té en compte el gènere dels treballadors: “Als processos de selecció i promoció, quan hi ha empat entre dos candidats, tenim en compte el gènere menys representat.” Aquesta decisió, pactada amb els sindicats, la majoria de vegades afavoreix les dones, però no sempre, com és el cas de les persones que acompanyen els escolars. Vilert destaca que des de FGC s’intenta “millorar la visibilitat de les nostres dones” per “treure-les de l’anonimat“ i donar-los visibilitat i, així, fomentar l’interès de les dones per aquest tipus de vocació. En aquest sentit, FGC també col·labora amb diversos instituts per donar a conèixer a les noies les pràctiques de formació professional dual.