“Emocionalment, tancar toca molt”

La Sara Navarro tenia un espai de criança a Barcelona que no era ben bé una llar d’infants, perquè tenia una manera de fer més alternativa: hi havia hores on els infants s’hi quedaven una estona, però el plus eren les activitats en família, la possibilitat d’escoltar música amb els nadons, per exemple, i l’acompanyament en la maternitat, ioga per a embarassades, entre altres activitats. Igual que les escoles i les llars d’infants, el 14 de març, amb el primer estat d’alarma, va haver de tancar.

“Se suposava que el tancament seria per quinze dies. Vaig fer un ERTO i vaig demanar col·laboració a les famílies per poder mantenir el projecte, moltes van dir que sí, altres no van poder..., però va arribar un moment que no ho vam veure clar”, recorda.

Al mes de maig, amb aquella situació i sense saber ben bé com seria el pla de desescalada i sense perspectiva de poder obrir al setembre, va decidir tancar. “Tot era molt ambigu, costava molt que les autoritats diguessin quan es podria tornar i en quines condicions... Jo tenia un espai petit, es deia que els infants s’haurien de separar en grups molt reduïts, havia d’aconseguir nens que es matriculessin però molts es van donar de baixa”, explica. També diu que pagava un lloguer bastant alt i, tot i que el propietari li va dir que li ajornava el cobrament, de fet “la solució era ajornar un deute, cosa que tampoc veia clar”, manifesta. “Havia de pagar impostos, que això t’ho cobren sí o sí, i no em vaig veure amb cor de continuar i afrontar tots aquells pagaments tenint l’espai tancat”, explica.

Per a la Sara el tancament de l’espai de criança va ser un sotrac emocional molt fort perquè el negoci, que havia engegat feia cinc anys, no era un simple negoci, era un projecte que havia tirat endavant amb molta il·lusió, era un projecte de vida. “Emocionalment, tancar ha sigut molt dur, m’ha tocat molt”, confessa. Ara la Sara està buscant feina. Com que era autònoma, tampoc té dret a l’atur.