Temporada en blanc

Un any sense castells: “El que em costa més d’assumir és quan arriba el capvespre dels dilluns, dimecres i divendres i sé que no he d’anar al local”, respon el cap de colla dels Minyons, Nani Matas, quan li pregunten què ha trobat més a faltar en aquest exercici en què les faixes i les camises castelleres no han sortit de l’armari.

Les últimes actuacions d’enguany es van fer el diumenge 8 de març, quan la temporada com a tal encara no havia començat, però algunes colles (poquetes i cap de les més grans) ja escalfaven motors. També quedarà per als annals que el castell de més envergadura que s’ha vist en aquest any emmascarat ha estat el 4 de 8, descarregat pels Castellers de Barcelona per Santa Eulàlia, una actuació (fora de calendari) celebrada el 8 de febrer, i pels Castellers de Sabadell a Barberà del Vallès, precisament el 8 de març. La setmana següent es va declarar l’estat d’alarma i res més ja no ha estat com abans.

Les colles han viscut tot un any sense castells a les places, i sense possibilitat, si més no, de trobar-se per assajar, amb sensació de profunda buidor, amb resignació i amb molta preocupació per les conseqüències que la inactivitat forçada pot tenir en un món en què tampoc sobrava la participació. També en els castells, tal com ha succeït en molts sectors socials, culturals i econòmics, la Covid-19 ha colpejat en un moment en què els locals socials no havien de tancar les portes per excés d’afluència, ans al contrari. Precisament, les grans colles cada vegada anaven més justes de personal per poder-se entrenar en condicions i portar a plaça els castells folrats i emmanillats de gamma extra.

Paral·lelament, la pandèmia va arribar pocs mesos després que el món casteller aconseguís traspassar la frontera d’una dimensió desconeguda, en la memorable diada de Santa Úrsula de l’any passat (27/10/2019), en què les dues colles de Valls, Vella i Joves, signaven la gesta fins aleshores inèdita de carregar el 3 de 9 net, el mite dels mites del món casteller. Poc ens imaginàvem aleshores que la temporada següent, en què la lluita per guanyar el Concurs de Tarragona desfermaria passions, no es disputaria mai.

Per les seves característiques, els castells no es poden fer amb mascareta i són l’antítesi de la distància social. La pinya és la gènesi dels castells. Per tant, ja des de l’inici del malson, a l’àrea mèdica de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) tenien clar que l’any 2020 estava perdut. Tants mesos d’inactivitat han suposat que castellers i aficionats no hagin pogut gaudir de les grans actuacions del calendari, com la de Sant Joan a Valls, la clàssica de Sant Fèlix a Vilafranca, el derbi per excel·lència de Santa Úrsula, el ja citat Concurs de Tarragona, el mundial casteller –que aquest 2020 havia d’assolir la 28a edició– o la diada dels Minyons, que, any rere any, serveix de colofó a la temporada.

“Pot molt ben ser que l’any 2021 tampoc puguem fer castells, però algun dia en podrem tornar a fer, i aleshores segur que serem molts els que omplirem els locals”, conclou Matas. El 2019, el cens de la CCCC xifrava en uns 12.000 els castellers practicants. Quants de tots aquests es tornaran a posar la faixa quan es pugui tornar a fer pinya? Aquest serà el primer repte...