Infraestructures
Llum al final del túnel per a l’L9 del metro
El govern impulsarà aquest any la represa dels treballs al tronc central de la línia taronja, que estan aturats des del 2008
Es treballarà per a l’acabament esglaonat de les estacions pendents entre els anys 2026 i 2029
La represa dels treballs de l’L9 ha de servir per reactivar l’economia en un moment de crisi
Deu anys després de l’aturada de la tuneladora al tronc central de l’L9 i l’L10 del metro, aquest 2021 ha de ser l’any de la represa dels treballs a la línia dels rècords, que travessa els municipis de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i el Prat de Llobregat.
La que havia de ser la línia de metro més llarga d’Europa s’ha convertit amb el pas dels anys en mereixedora d’altres xifres rècord menys afalagadores, a causa dels anys d’endarreriment que porta acumulats i de la desviació del pressupost previst inicialment, segons confirmava un informe de la Sindicatura de Comptes, que xifrava en prop de 5.000 milions d’euros el sobrecost entre els anys 2006 i 2016, un 251,5% més del previst. L’informe assenyalava que fins al 31 de desembre del 2016 el cost de les obres de construcció s’havia enfilat fins als 6.916,47 milions d’euros enfront dels 1.967,46 milions del cost previst en els encàrrecs inicials fins a l’exercici del 2002.
Impuls aquest mateix any
El govern ha anunciat recentment la voluntat d’impulsar-ne l’acabament, i aquest mateix any s’haurien de reprendre els treballs amb l’objectiu de posar en marxa esglaonadament, entre els anys 2026 i 2029, les estacions que falten per obrir a la infraestructura. El nou impuls es donarà a partir de la concreció de finançament. Es tracta del pla econòmic i financer de l’empresa Ifercat, aprovat al desembre pel Consell Executiu i que possibilitarà reprendre i finalitzar les obres del tram central de l’L9 i l’L10, entre les estacions de Sagrera i Zona Universitària. Els primers treballs i projectes està previst que s’impulsin aquest mateix any. En aquest tram central hi ha onze estacions pendents de fer. Cal acabar poc més de 4 km de túnel entre les futures estacions de Manuel Girona i Lesseps. En aquests dos àmbits estan aturades dues tuneladores. En aquest traçat es trobaran, entre d’altres, les noves estacions de Campus Nord, Sarrià, Mandri, Putxet, Lesseps, Sanllehy, Guinardó-Hospital de Sant Pau, Maragall o Sagrera TAV, totes elles actualment en fase d’obra aturada.
L’anterior pla econòmic i financer d’Ifercat, aprovat el juliol del 2020, va habilitar 5 milions d’euros per a l’actualització de projectes d’obra civil d’estacions, així com per a la redacció de projectes d’arquitectura i instal·lacions del tram central. Amb aquesta quantitat, ja s’han impulsat alguns d’aquests projectes. La inversió necessària per completar la totalitat de les obres pendents d’aquest tram central s’estima en 946 milions d’euros.
Nou pla econòmic i financer
El nou pla econòmic i financer aprovat al desembre autoritza l’empresa a executar les obres del tram central de l’L9 i, com a conseqüència, es modifiquen les aportacions de capital que el Departament de Territori i Sostenibilitat tenia previstes entre els anys 2020 i 2042. El 2020 es van aportar 17 milions d’euros, quantitat que serà de 15 milions enguany, de 65 milions el 2022 i de 168 milions el 2023. Amb aquestes aportacions durant el 2026 es podrien posar en servei les estacions de Lesseps, Guinardó i Sagrera TAV. El 2027, entrarien en funcionament les de Camp Nou, Sarrià, Mandri, Sanllehy i Maragall. Finalment, entre el 2028 i el 2029 ho farien les de Motors, Campus Nord, Manuel Girona i Putxet.
La represa dels treballs al subsol per acabar el tronc central de l’L9 comportaran la concreció de 120 contractes d’obra i 2.500 llocs de treball directes, segons va concretar el conseller de Territori, Damià Calvet, que manté que amb la finalització dels treballs de les línies 9 i 10 s’enfortirà la xarxa de transport públic i espera que s’erigeixi com la “primera opció” per als ciutadans en els desplaçaments a l’àrea metropolitana. D’altra banda, el conseller ha explicat que amb l’entrada en funcionament de la nova infraestructura es reduirà l’emissió de més de 10.000 tones de CO2 anuals.
La Generalitat preveu que de la nova línia se’n poden beneficiar 280.000 viatgers al dia, que poden tenir un estalvi de 8 minuts de mitjana i que restarà viatgers de línies actualment força congestionades com l’L1, l’L3 i l’L5.
D’aquesta manera, el projecte que va quedar aturat a causa de la crisi econòmica, es reprèn enmig d’una altra crisi per la necessitat de tirar endavant inversions que generin llocs de treball com a fórmula per fer front a la situació. En paraules del conseller, “si amb la crisi del 2008 es va justificar una aturada, amb la crisi de la pandèmia es justifica l’impuls d’aquestes inversions”. “Si una cosa vam aprendre en l’anterior crisi és que l’austeritat no és la millor solució”, conclou.
D’entrada es considera que l’obra estarà finançada via aportacions pressupostàries del Departament de Territori i Sostenibilitat. En cas de rebre ajuts provinents dels fons europeus, o d’altres vies de finançament, caldrà revisar el pla econòmic i financer.
Finalment el Banc Europeu d’Inversions (BEI) es mostra disposat a atorgar un crèdit de 740 milions d’euros, llargament esperat, que permetria fer front a bona part de la inversió necessària per completar les actuacions pendents. Tot i això, ara el govern considera que no s’haurà d’executar el crèdit del BEI perquè es disposa de prou marge amb les noves normes d’endeutament i la possibilitat de rebre ajudes dels fons de reconstrucció europeus Next Generation, per a la recuperació econòmica posterior a la Covid-19.
Posada en servei des del 2009
La tuneladora de la línia 9 es va aturar l’any 2011 per culpa de la crisi i la restricció de la inversió pública. Abans, s’havien posat en serveis les estacions de l’L9 Nord. Les primeres a inaugurar-se, el desembre del 2009, van ser les de Santa Coloma de Gramenet, en el tram que va de Can Zam a Can Peixauet, excepte la de Santa Rosa, que no va obrir fins al setembre del 2011. El tram nord de l’L10, a Badalona, entre el Gorg i Llefià, es va posar en funcionament l’abril del 2010, quan la línia va arribar també a Bon Pastor, la primera estació del tronc central de totes dues línies. Dos mesos després van obrir les estacions d’Onze de Setembre i Sagrera. Un cop aturat el tronc central, els treballs van continuar per la banda sud de totes dues línies. El febrer del 2016 va obrir el tram de l’L9 entre Zona Universitària i la T1 de l’aeroport. A l’L10 Sud la posada en funcionament ha estat més gradual. Les estacions de Foc i Foneria, a la Zona Franca, es van inaugurar el setembre del 2018. Després vindrien la de Provençana, el març del 2019; Ciutat de la Justícia, el novembre del mateix any, i Zona Franca, el febrer passat. Actualment a l’L9 i l’L10 hi ha en servei 37 km i 34 estacions.
Propera estació: Port Comercial
Tres estacions de l’L10 Sud són les properes fixades en el calendari d’inauguració de la infraestructura. Es tracta de Port Comercial, Ecoparc i ZAL Riu Vell, que està previst que entrin en funcionament el març vinent. Són tres estacions elevades distribuïdes al llarg d’un viaducte construït per sobre del carrer A de la Zona Franca. La primera estació elevada de l’L10, la que porta per nom Zona Franca, es va inaugurar el febrer passat i és a hores d’ara la darrera de l’L10 Sud. Tot i això, el viaducte ja està completat i es fa servir com a ramal tècnic perquè els trens entrin i surtin de la seva base de manteniment, al taller de la ZAL. Les tasques pendents de finalització de les obres d’arquitectura i instal·lacions de les tres noves estacions tenen un pressupost de 10,5 milions d’euros.
