Revés judicial europeu a les pensions de les treballadores de la llar

La justícia europea avala que el sistema de pensions espanyol discrimini indirectament les dones. Per assegurar el “finançament sostenible” de l’estat del benestar, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea veu com un dany col·lateral justificable que les restriccions per prejubilar-se perjudiquin especialment les treballadores de la llar. Un revés judicial per a les empleades domèstiques des de Luxemburg, que ha resolt els dubtes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) sobre si les desigualtats entre homes i dones en les prejubilacions vulneren el dret europeu que prohibeix la discriminació per motiu de sexe. En concret, el TSJC va preguntar pel cas d’una empleada de la llar catalana a qui la Seguretat Social havia impedit retirar-se anticipadament perquè no complia una de les exigències que marca la llei.

Per jubilar-se dos anys abans, cal haver cotitzat almenys 35 anys i que la prestació superi la pensió mínima que s’obtindria als 65 anys. Així, l’Estat no ha d’assumir el complement corresponent en les prejubilacions. Com que havia cotitzat bona part de la seva vida en l’antic règim de treballadores de la llar, l’afectada no arribava al mínim dels 637,10 euros, si bé havia treballat més de 44 anys netejant cases. Li faltaven només uns 90 euros. El tribunal català es preguntava si això és una discriminació contra les dones, perquè són majoritàries en aquest sector, en què les cotitzacions històricament són més baixes i, per tant, tenen més difícil obtenir aquesta prestació. Els magistrats europeus admeten que es podria tractar d’una “discriminació indirecta”, perquè pot restringir la jubilació avançada a moltes més dones que homes. De fet, exigir la pensió mínima perjudica més les dones, perquè, segons les estadístiques oficials, són les que majoritàriament necessiten un complement per arribar al mínim dels 637,10 euros.

Tanmateix, pel TJUE és un desavantatge admissible si hi ha un objectiu polític vàlid al darrere. Durant el judici, el govern espanyol va defensar que reclamar la pensió mínima és necessari per mantenir la viabilitat de la Seguretat Social, perquè pagar els complements suposaria “una càrrega” addicional per a les arques espanyoles. A més, sense aquesta restricció s’obriria la porta a un augment del nombre de jubilacions “inassumible” per a l’administració, va indicar. Luxemburg li va comprar l’argument. “Els objectius invocats pel govern espanyol poden, en principi, justificar una eventual diferència de tracte en perjudici de les treballadores”, diu la sentència. Als ulls de la justícia europea, és “legítim” que el sistema de pensions discrimini indirectament les dones si el que es pretén és “assegurar el finançament sostenible de les pensions”.