Societat

Covid-19: any 1

La pandèmia ha posat al descobert les mancances del sistema sanitari català, sobretot la falta de recursos

Els professionals reclamen 5.000 milions més per al sistema i canvis per ser més eficients i, sobretot, previsors

Fa anys que els sanitaris reclamen més eines i recursos

Sembla que faci un segle per la intensitat de tot el que hem viscut i la sensació d’estar en un etern dia de la marmota –en versió dramàtica i amb ensurts continuats–, però avui fa tot just un any que es va confirmar oficialment el primer cas de Covid-19 a casa nostra, el d’una dona italiana de 36 anys resident a Barcelona que havia viatjat a Bèrgam i Milà uns dies abans. La ciutat xinesa de Wuhan, on va començar el brot del nou coronavirus, estava confinada des del 23 de gener i Itàlia ja acumulava una vuitantena de casos i les primeres defuncions, però tot plegat encara semblava lluny i anecdòtic, així que el Departament de Salut, com la mateixa OMS, va fer llavors una crida a la calma, i va demanar que no es repetís l’alarma generada el 2009 amb la grip A, perquè fins i tot la grip estacional era “molt més greu” que el virus de la Covid. Ben aviat es va demostrar que s’havia pecat d’innocència i que estàvem davant d’una alerta sanitària inèdita que dotze mesos després ha capgirat la vida de tot el planeta i a casa nostra ha deixat, fins ara, un balanç de més de mig milió de contagis i més de 20.000 morts. A Catalunya, ha posat en evidència la fortalesa del sistema sanitari, sobretot pel que fa a la professionalitat, l’entrega i la capacitat d’adaptació dels professionals que hi treballen, però també les seves febleses, especialment la falta de recursos i de pressupost, fruit d’anys de retallades i un etern infrafinançament, així com la necessitat de fer canvis en el sistema formatiu i organitzatiu.

Fa molt temps que els professionals reclamen, entre altres millores, abocar al sistema molts més recursos, una aposta decidida per la investigació i la recerca, i posar fi a la precarietat laboral, però és ara quan s’ha arribat al límit que tothom ha pres consciència dels devastadors efectes de les polítiques de retallades i la falta d’un abordatge profund dels canvis necessaris per redimensionar el sistema i adequar-lo a les noves necessitats i reptes, tant els ordinaris com els extraordinaris, com aquesta pandèmia i totes les que puguin arribar.

La saturació tant dels centres d’assistència primària com dels hospitals, a nivells màxims durant la primera onada però sostinguda en el temps, ja té nombrosos efectes secundaris, com ara una reducció del 40% del diagnòstic de malalties cròniques i del 14% en el cas dels càncers. Tot i que indicadors com el risc de rebrot i la velocitat de transmissió han millorat després de disparar-se per Nadal, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, acaba d’admetre que seria “un gran problema” que comencés la quarta onada quan encara hi ha més de 600 malalts de coronavirus crítics hospitalitzats, ja que la pressió és tan alta que un nou repunt obligaria a suspendre “tot el que no fos atenció urgent i pacients Covid”.

L’origen de tots els mals

Com indica Benito Almirante, cap de malalties infeccioses de l’hospital Vall d’Hebron, tot això passa perquè aquesta pandèmia ens ha demostrat que “el sistema ha d’estar utilitzant-se al 80% o al 90% i no pas al 105% com passa ara, perquè a aquest ritme està sempre al límit i qualsevol situació ens agafa massa tensionats per donar una resposta ràpida a una situació d’emergència” com la que vivim des del mes de març. “Tot i que sempre havíem vist el nostre sistema sanitari com molt avançat, que ho és, la crisi ha posat sobre la taula de manera molt clara que també té punts de millora, alguns de molt fàcils d’identificar, com ara que falten llits de pacients crítics”, indica. En països com Alemanya, per exemple, la ràtio entre llits d’ingressats crítics i població és tres vegades superior a la de Catalunya.

Segons el diagnòstic del cap de malalties infeccioses de la Vall d’Hebron, cal també més personal, sobretot d’infermeria i especialistes d’UCI, però hi ha un problema, i és que s’han contractat “tots els que estaven disponibles”, fet que significa que s’ha d’incrementar el nombre de places formatives i fer una bona planificació dels professionals que faran falta i de quina tipologia han de ser, fins i tot dels que no calen ara però sí que podrien ser imprescindibles en el futur. “És complicat destinar diners a formar professionals que no saps ben bé si utilitzaràs, però la garantia és tenir-los i no improvisar, perquè les pandèmies s’aborden avançant les mesures, no pas posant-les en marxa quan el nou virus ja és aquí”, argumenta.

Prevenir i planificar bé és la clau, ja que també va ser un error, constata l’especialista, el fet que “l’estructura de salut pública de casa nostra atenia els problemes del dia a dia però no tenia una preparació adequada per donar resposta a la situació d’una epidèmia de gran nivell, i encara menys una pandèmia”. Tot es va haver d’improvisar i la tardança a rastrejar contactes i a fer seguiment dels contagiats va agreujar la primera onada i va fer que la segona arribés molt aviat, al juliol. “Tots aquests canvis necessaris estan detectats, però al final sempre hi ha un problema de dotació pressupostària”, lamenta Almirante.

Calculadíssim ho té el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), que d’acord amb els càlculs del catedràtic d’economia Guillem López Casasnovas, reclama per al sistema sanitari català una injecció de 5.000 milions d’euros, un 50% més que ara. En un document que al juny va elaborar el CCMC amb el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i la Societat Catalana de Gestió Sanitària, detallava que el 60% de l’increment dels recursos s’hauria de destinar a millorar les condicions contractuals i retributives dels professionals, sobretot els més joves i els que estan en període de formació especialitzada. El 40% restant seria per a infraestructures actualment obsoletes, equipaments, tecnologia sanitària i tecnologia per avançar en la telemedicina i la salut digital. Els professionals alerten que la qualitat del servei sanitari no pot dependre de l’entrega i la vocació dels seus professionals com ha passat amb la crisi de la Covid-19. Remarquen que no es pot tenir “un sistema de salut de primera amb salaris i estructures de tercera” i reclamen a les administracions que, siguin del color que siguin, arribin als acords necessaris per abocar aquests recursos al sistema en un període màxim de tres anys i així posar fi a l’històric infrafinançament.

De les paraules als fets

Com explica Jaume Padrós, president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, a casa nostra l’actual govern havia adquirit el compromís d’avançar en les millores reclamades i indica que “si el nucli de govern acaba sent ERC i Junts per Catalunya, no hi hauria d’haver problemes per concretar i posar data als canvis”, tot i ser conscient que també dependrà de la resposta de Madrid. És per això que Padrós va anar al juny al Congrés dels Diputats per exposar les reivindicacions del sector i reclamar per al conjunt de la sanitat espanyola 20.000 milions addicionals. “Estem una mica fatigats que diagnòstics fets amb anterioritat hagin quedat com a documents acadèmics o per justificar titulars i no s’hagin traduït en canvis; exigim que aquestes propostes siguin tingudes en compte i siguin debatudes i analitzades per fer-les operatives”, reflexionava en plena pandèmia el president del CCMC. Passat un any, la majoria de demandes encara estan sobre la taula, tot i que Padrós valora que el Departament de Salut hagi començat a contractar treballadors administratius sanitaris, una figura llargament reivindicada –instaurada en països com ara Holanda i Alemanya– que allibera els sanitaris de les feines administratives i burocràtiques.

La pandèmia ha posat al descobert moltes de les mancances del nostre sistema, però també la professionalitat i l’entrega dels seus professionals, que poden convertir peixos en pans si se’ls deixa treballar amb autonomia, tal com es va fer evident en la primera onada, quan ni tan sols tenien EPI per protegir-se. Com molts altres companys, el cap de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’hospital Clínic, Antoni Trilla, reclama “autonomia de gestió per als equips de primària i per als centres sanitaris”, que significa que es puguin “organitzar localment sense necessitat de traves burocràtiques innecessàries i sense una planificació centralitzada i rígida”. “En pandèmia, hem pogut resoldre coses en dos dies, quan en condicions normals no es resolien ni en dos mesos”, denuncia.

Millor que fa un any

Pel que fa al futur, Trilla admet que és difícil preveure quan tindrem immunitat de grup, però reflexiona que, “dins de la UE, som privilegiats i potser podem arribar a finals d’aquest any a una situació de control funcional de la pandèmia”, tot i que l’objectiu és tenir “una part significativa” de la població mundial vacunada, cosa que probablement no passarà fins al 2023. Per Benito Almirante, sense oblidar les pèrdues humanes i el risc de les mutacions del virus, cal pensar que hi comença a haver notícies “francament positives”. “Hem entrat en una dinàmica de control de la malaltia molt eficient, perquè les mesures restrictives són eficaces i abordem els pics de la pandèmia molt més ràpidament que abans, i amb les vacunes el món és molt millor; a Catalunya el nombre de malalts greus als geriàtrics s’ha reduït a la meitat.” Recorda també que hi ha tractaments que fan que l’evolució dels pacients greus sigui més favorable, i aviat en tindrem més gràcies als estudis clínics que hi ha en marxa, de manera que “la situació és encara compromesa, però estem molt millor que fa un any”.

LES FRASES

El sistema sanitari no pot anar sempre al 105%, perquè llavors no pot donar resposta a emergències
Benito Almirante
cap infeccioses Vall d’Hebron
Si la quarta onada ens agafa amb 600 crítics, haurem de suspendre tot el que no és urgent i Covid
Josep Maria Argimon
secretari salut pública
S’han d’invertir 5.000 milions en el sistema català per millorar-ne les condicions laborals i els equipaments
Jaume Padrós
president CCMC
Ens cal autonomia de gestió per organitzar-nos, sense traves burocràtiques o planificació rígida
Antoni Trilla
cap de Medicina Preventiva Clínic

Pacient zero, a l’UCI per precaució

La primera pacient diagnosticada a casa nostra amb coronavirus va estar ingressada a l’UCI de l’hospital Clínic, però no perquè la malaltia se li compliqués, sinó perquè el virus era llavors totalment desconegut i se li va voler fer un seguiment exhaustiu. Va estar al box d’aïllament que l’hospital reservava des de feia anys a malalties infeccioses com l’Ebola. Eleonora havia viatjat a Itàlia per feina i en tornar va començar a tenir tos. Amb els seus símptomes, avui hauria passat la Covid-19 a casa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Trapero defensa donar una resposta professional als aldarulls, amb rendició de comptes “però sense estridències”

Barcelona

El 70% de les persones amb dolor crònic han empitjorat durant la pandèmia

Barcelona

Milloren els indicadors de la covid i es redueix la pressió hospitalària

Barcelona

Fiscalia demana 15 anys de presó a tres nois acusats d’una violació en grup a Cambrils

Tarragona

Un menor en estat crític després de ser atropellat a Barcelona

Barcelona

L’Audiència de Barcelona revoca la reobertura de l’assassinat d’Helena Jubany

Barcelona

Baixen a 895 els grups escolars confinats

Barcelona

Almenys un 7% dels gironins ja han tingut la Covid-19

girona
El sector immobiliari denuncia Arran

El sector immobiliari denuncia Arran

Barcelona