Alerten de l’abandó de Pinya de Rosa de Blanes
Entitats i particulars demanen una intervenció immediata per posar fi al poc manteniment del jardí i al mal estat d’una masia d’estil noucentista
L’amo del paratge diu que volia preservar el Mas del Sol, però troba a faltar que el govern reguli els usos del paratge, igual que l’alcalde
L’expresident Quim Torra s’ha ofert per treballar pel jardí
Entitats i particulars de Blanes s’han queixat de l’estat d’abandó del jardí Pinya de Rosa, un espai protegit i que té una llei pròpia aprovada pel Parlament el 2003. Els denunciants consideren que cal intervenir de manera immediata per frenar la degradació del paratge, que inclou un jardí botànic i una masia d’estil noucentista (el Mas del Sol).
Núria Membrives és doctora en biologia i va ser directora del Jardí Botànic de Barcelona (2000-2006). Membrives, blanenca i tècnica en jardineria, troba a faltar més atencions al jardí botànic. “Un bosc, sigui més net o més brut, és una estructura natural que es regula. Un jardí, no; si no es manté, es perd. És el que falta aquí, falten recursos per al manteniment. S’estan fent uns mínims que no són suficients.” El jardí Pinya de Rosa va ser obert al públic el 1977.
Membrives assenyala que els gestors del Pinya de Rosa “han reduït l’espai visitable i hi ha el mínim personal”. D’aquesta manera, no s’ha pogut mantenir –explica– el llegat del fundador del jardí, el barceloní Ferran Rivière de Caralt, enginyer industrial i col·leccionista d’art. “Des que ell va morir [el 1992], hi ha hagut plantes que han anat morint i hi ha estructures que s’han anat deteriorant.” Membrives ja va alertar de la degradació del jardí en un article a la revista de la Costa Brava Sud Celobert.
Molts pobles voldrien tenir un jardí com el Pinya de Rosa, explica Membrives. “El Pinya de Rosa és molt diferent del Marimurtra, però són complementaris. És enriquidor turísticament, amb [la hipotètica] marca de vila botànica”, explica Membrives, que entre el 2006 i el 2012 va ser conservadora de les col·leccions de l’altre jardí blanenc, el Marimurtra.
Justament aquesta observació també l’ha fet l’expresident de la Generalitat Quim Torra. Nascut a Blanes el 1962, Torra va trucar fa uns dies a l’alcalde, Àngel Canosa, per fer-li saber que caldria treballar “per vincular els dos jardins i que ell estava disposat a treballar-hi”, explica el batlle. Canosa recorda que la llacuna natural formada al delta del riu Tordera obre vies per potenciar l’ecosistema natural de la vila. L’alcalde diu que el paratge té “la màxima protecció”, però la Generalitat no hi ha intervingut i, en canvi, ha aprovat el pla director urbanístic de revisió dels sòls no sostenibles del litoral gironí (PDU-CB).
Igual que Membrives, l’artista Ricard Ferrer i l’arxiver i historiador blanenc Fèlix Bota i Rodríguez són altres veus crítiques. Bota es queixa de la degradació del Mas del Sol i demana que preservin “les edificacions noucentistes, no prou ben valorades, a diferència de les obres modernistes”.
“Ho té tot”
En una detallada anàlisi, Bota recorda que el Mas del Sol va ser propietat de l’antic propietari del jardí, Rivière de Caralt, que el va comprar el 1945. La masia és obra de l’arquitecte Raimon Duran i Reynals. Bota no entén com es pot deixar perdre un paratge que és “patrimoni natural, arquitectònic i simbòlic de Blanes”. “Ho té tot”, insisteix. Per Bota, la responsabilitat és compartida entre la Generalitat, l’amo i l’Ajuntament.
En el seu informe, Bota explica que al Mas del Sol i als espais dels voltants, com ara casetes de vinya, hivernacles o vells despatxos i biblioteques, hi ha “sostres esfondrats i bigues de fusta que han caigut per la manca de conservació, elements arquitectònics malmesos, brutícia i grafits [vegeu la imatge]”. Antigament, hi havia hagut vigilància, però “s’ha reduït” a causa de l’elevat cost, admet Albert Aynés, l’advocat i representant legal del propietari del paratge. L’alcalde, Àngel Canosa, reconeix que hi ha “falta de manteniment i inversió”.
El propietari i l’Ajuntament van signar un conveni urbanístic segons el qual l’amo estava disposat a respectar “l’alçària de les edificacions, la distància respecte de la costa i la façana de la masia. El propietari va dir que sí a gairebé tot, però la Generalitat i l’Ajuntament, prèviament, havien de fer un pla especial d’usos”, ha recordat Aynés.
Com a contrapartida, l’amo es comprometia a mantenir obert el jardí –“encara que fos deficitari”–, la plantilla, fer passar el camí de ronda per dins el paratge, que desemboca a la cala s’Agulla, i assumir-ne el cost. L’amo va comprar la finca el 2008 per més de vint milions i ara l’hauria posat a la venda per onze. El govern descarta comprar-la.
LES FRASES
Pel govern, no cal un consell rector
J. Ferrer
L’any 2003 la Generalitat va aprovar al Parlament una llei que protegia Pinya de Rosa mitjançant la figura del paratge natural d’interès nacional (PNIN). El 2014 es va constituir el consell rector que havia de regular els usos del paratge, però no ha tingut continuïtat. Ara la Generalitat considera que “no té sentit un consell rector públic per a una finca de propietat privada”.
Fonts del Departament de Territori i Sostenibilitat admeten que el propietari “no manté” Pinya de Rosa, però assenyalen que el Parlament “no va tenir prou en compte que la finca és privada quan va declarar l’espai PNIN”.
En canvi, el president de l’associació Salvem Pinya de Rosa de Blanes, Joan Mora, es queixa que la Generalitat no hagi aplicat la llei del 2003: “El que fa la Generalitat és incomplir la llei. Hauria de gestionar l’espai i destinar-hi una partida, però no hi ha posat ni un cèntim.”
Mora i altres vilatans preocupats per l’estat de Pinya de Rosa es van reunir el divendres 5 de març amb responsables de l’Ajuntament, encapçalats per l’alcalde, Àngel Canosa (ERC), i la regidora d’Urbanisme, Rosa Aladern (En Comú Podem).
“De forma subsidiària”
L’Ajuntament requerirà al propietari que tingui Pinya de Rosa “en bon estat”. “Si no, ho farà l’Ajuntament de manera subsidiària”, avança Canosa.
